m
Corregit: - degué d'enviar un + degué enviar un
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - zones de Hispània sota + zones d'Hispània sota |
m Corregit: - degué d'enviar un + degué enviar un |
||
Línia 60:
Després d'ocupar Pamplona les tropes de l'exèrcit franc sota el comandament de Carlemany es van dirigir cap a Saragossa, al juny, on havia de confluir també l'altre exèrcit procedent de Septimània. Aquest havia creuat els Pirineus pel [[Portús]] i a través de [[Girona]] hagué d'arribar sense dificultat alguna a [[Barcino]] (Barcelona), governada per l'aliat Sulayman al-Arabí, qui va rebre als nobles francs i es va unir al seu exèrcit amb algunes forces (es calcula que uns cent homes). Tots junts van emprendre camí a Saragossa per la via romana que duia a aquesta ciutat (maig). Ja prop de Saragossa se'ls va unir un petit contingent manat pel valí d'Osca Abu Taur, altre dels implicats en la rebel·lió.
Saragossa constituïa el primer objectiu important de Carlemany (segons es dedueix del texts francs<ref> “''Inde Hiberum amnem vado traiciens Caesaraugustam praecupuam illarum partium civitatem accesit''”. O sigui: “De allí van marxar creuant el riu Ebre cap a Saragossa, ciutat principal de la zona a la que s'acostaven”.</ref>), que pensava dirigir-se després contra [[Tortosa]], establint una marca fronterera amb totes les terres entre els Pirineus i l'Ebre, el flanc occidental del qual quedava assegurat per l'aliança asturiana i la presència dels vascons. Els dos exèrcits van confluir a la ciutat el juny del [[778]]. A l'arribada dels dos exèrcits, Carlemany degué
Després de diversos dies de gestions diplomàtiques Carlemany va decidir utilitzar la força, i Huseyn va optar per la resistència (el que prova que se sentia prou fort per a resistir). Les tropes carolíngies van iniciar formalment el setge. Sembla que durant aquest es va rebre la notícia d'un alçament dels saxons, i com la presa de Saragossa no havia de semblar imminent, Carlemany va decidir retornar. Sembla que Sulayman al-Arabi va quedar com a ostatge del rei de França; segons uns es lliura immediatament al ser desdenyat per Husayn i segons uns altres va ser capturat per la força; en tot cas va ser dut amb l'exèrcit que va retornar a França (agost del [[778]]). Els ''Annales Einhardi'' parlen en aquest cas d'una acceptació clara per part de Sulayman i d'Abu Taur, en afirmar que ambdós van acceptar constituir-se en ostatges, així com altres sarraïns (presumiblement del seu seguici) i amb tots ells van tornar els francs a Pamplona.
|