Minimalisme: diferència entre les revisions

Portant a l'extrem certs principis de la [[modernitat]] l'Art Minimalista vol donar als objectes artístics una absoluta autosuficiència, trencant amb tota idea de [[representació]] fen énfasi en l'anonimat de l'autor en la realització de l'obra que contrasta amb la forta expresivitatexpressivitat dels pintors de la anteriór generació de l'expresionisme abstracte, i intentan evitar associacions metafòriques, simbolismes i suggeriments esprituals transcendentals. Utilitza estructures i formes geomètriques elementals, sovint modulars i repetitives o elements lumínics com en el cas de [[Dan Flavin]]. L'èmfasi dels minimalistes a l'eradicació dels signes de l'autoria de l'obra va conduir, inevitablement, a la sensació que el significat de l'objecte no estava en ell mateix, sino a la interacció de l'espectador amb l'objecte.  Això va conduir a un renovat interés en l'espai físic que ocupava l’objecte  com a part inseparable de l’obra d’art. L'obra minimalista arranca l'espectador d'un espai transcendental i el situa en l'aquí i ara de la percepció on l'apreciació dels objectes ve condicionada per les condicions ambientals. El minimalisme incorpora l'espai expositiu a la percepció de l'obra d'art, el que va esser vist pel crític [[Michael Fried]] com una teatralització de les pràctiques artístiques. La influència del minimalisme en el desenvolupament dels moviments artístics posteriors com el [[Land Art]] (art de la terra) o l'[[Art conceptual]] va ser determinant.