Anoia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.50.220.202. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
m Corregit: - ceràmica gris estampada. + ceràmica grisa estampada. |
||
Línia 82:
De l'[[edat del bronze]] hi ha dues coves sepulcrals d'enterrament col·lectiu, al terme de la [[Torre de Claramunt]], i darrere la [[Les Planes (la Pobla de Claramunt)|muntanya dels ''Mollons'']], en el terme de la [[Pobla de Claramunt]], així com dues [[Cista|cistes]] megalítiques, una la [[Dolmen dels Tres Reis|dels tres reis]], a [[Rubió]], i l'altra als Plans de Ferran, a [[Argençola]]. De la cultura hallstàttica s'ha trobat una urna bicònica amb decoració de solcs acanalats, pertanyent a un ritual d'incineració, a la Fou de [[Tous]]. També forma part d'aquesta mateixa cultura la [[cova de Mas Vilà]], a [[Santa Maria de Miralles]], i a la Roca del Frare, de la [[Llacuna]], s'ha trobat una espasa de bronze, actualment conservada al Museu de [[Vilafranca del Penedès]]. A l'època ibèrica sembla que la contrada formava part de la tribu dels [[lacetans]], bé que els indicis recollits no semblen suposar assentaments gaire importants. L'any 1935 es van realitzar prospeccions a l'estació ibero-romana del Vilar de Met, en el terme de Vilanova del Camí, amb una antiguitat que es remunta al segle III aC, i recentment també s'han descobert construccions d'aquest període als Prats de Rei.
De l'època romana es pot notar l'existència de diferents nuclis de poblament, especialment establerts en vil·les o grans explotacions, de les quals s'han trobat vestigis, especialment al pla, entorn de la ruta o camí que relligava Barcelona amb [[Lleida]], paral·lela a l'Anoia, al llarg de la comarca, del [[Congost (hidrografia)|congost]] de Capellades a [[la Panadella]]. El centre més notable identificat és el ''municipium Siegarrensis'', situat als Prats de Rei, que es descriu en parlar d'aquell sector comarcal. També cal citar uns vestigis, prop de Montbui, que posaren al descobert un [[hipocaust]] romà; una [[Vil·la romana de l'Espelt|vil·la romana en el lloc de l'Espelt]], en el terme d'Òdena, activa entre els segles I i III, en la qual s'han exhumat monedes i restes arquitectòniques i ornamentals diverses, així com un [[estuc]] policromat i un [[mosaic]] amb decoració geomètrica; també en el terme d'Òdena s'ha excavat l'estació tardoromana de Cal Sanador, en la qual s'han trobat restes de ceràmica
Del llarg temps que va de l'època baix-romana a la reorganització del país, després de la recuperació i l'organització pels comtes i magnats dels comtats de Barcelona i d'[[Osona]]-[[Manresa]], no hi ha referències ni notícies concretes. El poblament devia ser escàs i el caràcter fronterer d'aquesta terra feia que la població i els assentaments no esdevinguessin mínimament estables fins a mitjan segle X. D'aquesta època cal destacar interessants jaciments de repoblament a Sant Martí de Sesgueioles, Calaf i els Prats de Rei, així com restes d'uns fons de cabana alt-medievals a la Tossa de Montbui.<ref name="GGCC">Fundació Enciclopèdia Catalana: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. tom. V. pàgs. 331 a 340 (ISBN 84-85194-20-9)</ref>
| |||