Revisió del 15:56, 17 març 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: mediació del emperador que > mediació de l'emperador que ← Edició anterior		Revisió del 21:31, 13 abr 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - el pretenent i + el pretendent i Edició següent →
Línia 7: Gurgen va morir en la lluita contra l'emir de [[Diyar Bakr]], [[Ahmed ben Isa ben Shaikh]] al-Shaybani que va annexar Taron el [[897]]. El rei d'Armènia [[Sembat I el màrtir]] va demanar a l'emir de retornar el país a l'hereu legítim Aixot, fill de David Arkaiq però l'emir s'hi va negar. Els armenis van atacar el país però foren derrotats prop de Thukh ([[898]]). Però poc després va morir l'emir i llavors la dinastia local va recuperar el poder sense lluita. La dinastia estava representada per Gregorigos, fill de Thornik (germà petit de David Arkaiq), que es creu que va derrotar a Aixot el ~~pretenent~~pretendent i el va empresonar. Perquè Aixot no fos lliurat als àrabs, el rei armeni va demanar la mediació de l'emperador Lleó VI que va enviar com a negociador a [[protospatari]] Constantí fill de Lips. Es va assegurar que Aixot no seria lliurat als àrabs i Constantí es va emportar com a ostatge un altre Aixot, fill de Grigorigos (Krikorikos en grec). El jove Aixot va rebre a [[Constantinoble]] el títol de protospatari i se'l va deixar tornar aviat al Taron. El germà de Grigorigos, Aponagem, fou enviat com a ostatge a la cort bizantina i també fou nomenat protospatari. Llavors Grigorigos va anar a la cort bizantina i fou nomenat ''magistros'' i estrateg de Taron i se li va donar un palau a la capital i una renda, però el taronita el va canviar per un domini a la província de [[Keltzene]]. De tornada al Taron, Aponagem va tornar a la cort bizantina i fou nomenat patrici i es va casar amb la filla de l'ambaixador protopastari Constantí. Més tard Aixot el jove va tornar a la cort i fou nomenat també patrici de Taron. Grigorigos va morir el [[923]] i el país es va repartir entre els seus dos fills Bagarat-Pankratios i Aixot, d'una banda, i els nebots Thornik, Vahan i Sembat, fills d'Apoganem. Thornik fou el primer a anar a Constantinoble on va rebre el títol de patrici. El va seguir Bagarat-Pankratios que va rebre el títol de patrici i estrateg de Taron i li va donar la mà d'una princesa imperial, filla del magistros Teofilactos. Les dos branques estaven en disputa per la possessió de Keltzene, que finalment l'emperador va atribuir a Bagarat-Pankratios. Thornik, de resultes d'unes ofenses, va demanar la mediació de l'emperador que va enviar al comissari imperial Krinites, però abans d'arribar Thornik va morir deixant la seva part de principat a l'imperi. (vers [[938]]). Krinites volia llavors annexar Taron però l'altra branca va fer apel·lació a l'emperador, que els hi va deixar (tot el Taron probablement) mitjançant la cessió d'Olnut.

Taron: diferència entre les revisions