Muhàmmad Xaibani: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - fill de Ali Terkhan + fill d'Ali Terkhan |
m Canvis menors, neteja, replaced: A l'estiu de → L'estiu de, de A → d'A, de U → d'U, va tardar → va trigar (2) AWB |
||
Línia 16:
A la mort d'Abu l-Khayr vers el 1468 (o 1469) el devia succeir el seu fill [[Xah Budah Sultan]] que va morir aviat (en data desconeguda, si és que no havia mort abans) deixant un fill menor d'edat, Muhammad, anomenat Xibani pel nom del fundador original del khanat, [[Xiban]], fill de [[Jotxi]] i nét de [[Genguis Khan]]. El seu títol fou ''Shahbakht'' (príncep afortunat) que li va donar el seu avi però els escriptors perses ho van corrompre a Shaybek o Shaibek i així el seu malnom va arribar deformat com a Shaybani (català Xaibani o Xaibaní). La seva mare fou Ak Kuzi Begum. Va tenir com atabeg o tutor a Uighur Shaykh, que ja havia estat atabeg de Shah Budagh. A la mort d'Abu l-Khayr el atabeg fou Karachin Beg, un dels principals ''amirs'' uzbeks que també es va fer càrrec del seu germà Mahmud Sultan. La ''Shibani-name'' esmenta com enemics a Seidiak i Ibak, fills d'Haji Muhammed Khan de l'Horda de Xiban o [[uzbeks]] (Ibak fou khan de Sibèria el [[1464]]) i els descendents d'Arab Bereke Sultan (potser Arabshah de l'Horda de Xiban); [[Djanibek Khan]] i [[Karai Khan]], fills de [[Burrak Khan]] de l'[[Horda Blanca]]; i els [[mangits]] o [[nogais]] Abbas, Musa i Yamgurchi.
Sent Muhammad Xaibani menor d'edat la direcció de l'Horda va passar a un altre fill d'Abu l-Khayr, de nom Shaykh Haydar Khan, que era de la tercera esposa del khan, que fou derrotat per Ibak de [[Khanat de Sibèria|Sibèria]]. Karachin l'atabeg, amb els seus dos pupils, es va refugiar amb Kasim, khan d'[[Khanat d'Àstrakhan|Àstrakhan]], que llavors va nomenar com atabeg al seu ''amir al-umara'' Timurbeg (que era un nogai). Quan Kasim fou assetjat a Àstrakhan per Ibak i per Ahmed Khan de l'[[Horda d'Or]], els dos joves prínceps amb Karachin es van obrir camí entre els enemics amb una lluita desesperada i haurien retornat al baix [[Sirdarià]], el seu original territori on Muhammad Xibani va reunir alguns seguidors, però fou derrotat prop de Sabran per Iranchi, fill de Djanibek Khan (dels [[kazakhs]]) i llavors es va dirigir a [[Bukharà]] on fou ben rebut per l'amir Abd al-Ali Terkhan (o simplement Ali Terkhan), que governava en nom d'Ahmed Mirza
==Primers èxits==
Després de dos anys amb Ali Terkhan va retornar a les seves terres originàries. Quan s'acostava a la fortalesa d'Artak el
religiós Khoja Begchik i els més vells dels ''amirs'' amb els notables de la zona, el van anar a trobar amb les claus de [[Sighnak]] i va entrar a la ciutat. Poc després va arribar un enviat de Musa, cap dels [[Nogais]], que el va invitar a anar al Deixt Quiptxaq, i va prometre fer-lo khan si hi anava; Xibani va acceptar i va anar a parlar amb Musa; en l'entrevista el cap nogai el va tractar bé; mentre estava al camp de Musa, [[Burunduk Khan]] dels kazakhs, l'autoritat del qual estava sent qüestionada, va atacar amb nombroses forces, però fou derrotat i va fugir. Xibani va demanar a Musa de complir la seva promesa però Musa li va donar llargues al·legant que els ''amirs'' (generals, caps de tribus) nogais s'hi oposaven.
Xibani es va retirar del Deixt Quiptxaq i va lluitar diverses vegades contra el kazakh Muhmud Sultan, fill de Djanibek Khan, que governava a [[Susak]], però finalment fou derrotat per aquest i es va retirar a [[Mangishlak]] a la costa de la [[mar Càspia]] i d'alli a [[Khwarizm]] on l'amir Nasir al-Din Abd al-Kalik Firuz Shah, que governava en nom de [[Husayn Mirza Baykara|Sultan Husayn Mirza]] de Khurasan, li va oferir valuosos regals. Llavors es va dirigir a [[Karàkol (Kirguizistan)|Karakul]] i Bukharà amb el seu antic protector Ali Terkhan, que altre cop el va acompanyar a [[Samarcanda]]. En aquest temps regia Transoxiana Sultan Ahmed Mirza ([[Sultan Ahmad ibn Abu Said]] 1469-1494), que estava en conflicte amb el khan de [[Mogolistan]], Mahmud Khan ibn Yunus Khan (1487-1508) el qual governava a [[Taixkent]] i [[Shahrukhia]]. Sultan Ahmad va dirigir un exèrcit contra Taixkent al que Xibani es va incorporar (1488) i els dos exèrcits es van enfrontar al riu Chirr, afluent del [[Sirdarià]]. Xibani traïdorament va fer obertures secretes a l'enemic i va oferir portar la confusió als seus aliats i desertar al moment crític; l'endemà l'exèrcit mogol va creuar el Chirr, primer la infanteria i després la cavalleria; Xibani va executar el seu propòsit i l'exèrcit de Sultan Ahmad fou derrotat i molts soldats es van ofegar al riu. Xibani va passar al servei de Mahmud Khan que poc després va conquerir la ciutat de [[Yasi]] o Turkestan, que pertanyia a Sultan Ahmad, i la va entregar a Xibani en recompensa pels seus serveis.
Això va molestar molt a [[Djanibek Khan]] i [[Karai Khan]], doncs Yassy havia estat part del seu patrimoni originari, que van iniciar la guerra per recuperar-la. Mahmud va ajudar a Xibani amb tropes i també li van donar suport antics servidors del seu avi. Va tenir diversos xocs amb els kazakhs. Xaibani després d'assegurar totes les fortaleses de la zona va marxar a Sighnak on va lluitar amb [[Burunduk Khan]] dels [[kazakhs]]. Llavors es va dirigir a [[Khwarezm]] veient l'oportunitat a causa del fet que el governador local, Firuz Shah, era al [[Gran Khorasan|Khurasan]] al costat del seu senyor Sultan [[Husayn Baykara]] ibn Mansur (1469-1470). Després d'una dies a al capital de Khwarizm, Firuz Shah va retornar al rescat i Xibani es va retirar cap a la fortalesa de Buldum al nord-est de Khivà. En aquesta fortalesa fou ben rebut; d'allí va passar a la ciutat de [[Vesir]] on fou derrotat per les tropes [[timúrides]] khurasànides, passant llavors cap a Alak i després cap a [[Gorgan (ciutat)
Cridat per Mahmud Khan es va dirigir a [[Otrar]], on els dos homes van formar una aliança; Mahmud li va cedir Otrar. Llavors la població de [[Sabran (Àsia central)]] va expulsar al governador Kul Muhammed Terkhan i es va sotmetre a Mahmud Sultan, germà de Xibani, i així quasi tot el Turquestan va reconèixer l'autoritat dels dos germans. Els kazakhs van atacar Sabran i els habitants es van apoderar de Mahmud Sultan a traïció i es van rendir a Kasim (després [[Kasim Khan]]), la mare del qual era germana de la mare de Mahmud. Kasim el va retenir un temps i després el va enviar sota escorta a [[Suzak]], però pel camí Mahmud va poder fugir i reunir-se amb el seu germà a les muntanyes Ugusman, retornant junts a Otrar. Poc després Burunduk Khan va atacar Otrar, però al cap d'uns dies es va ajustar la pau.
Llavors Xibani es va dirigir a Yasi o Yassi (Yasy o Yassy, moderna Turkestan) que estava governada per Muhammad Masud Terkhan que fou fet presoner i enviat a Otrar. Davant això Mahmud Khan de Mogolistan va marxar en ajut del seu governador i Xibani va alliberar a Terkhan i el va enviar a Samarcanda. Mahmud Khan el va començar a considerar perillós i es va aliar als kazakhs en contra seva. Van tenir por d'atacar a Xibani a Yassi però van assetjar al seu fill Muhammad Timur Sultan a Otrar; aquesta atac fou rebutjat. Poc després Burunduk Khan donava la mà de dues germanes, una a Muhammad Timur i una altra a Mahmud Sultan.
Línia 34:
==Khan dels uzbeks a Samarcanda ==
Cada dia rebia més adhesions i ja no eren només uzbeks. Va aconseguir els serveis dels [[Mangits]] de [[Khwarizm]]. També li van donar suport els seus dos oncles [[Kotxkunju Khan|Kotxkunju]] i Siyunish, fills
Segon el ''Baber-name'' la mare d'Ali Mirza, Zureg Beghi Aga, era una dona uzbeka i va enviar un missatger a Xibani prometent l'entrega de la ciutat de Samarcanda si es casava amb ella i, quan recuperés els dominis del seu avi, retornés Samarcanda a Ali Mirza. El pla havia estat ideat per Abu Yusuf Arghun. Quan Xibani va arribar a Bagh-e Mihdan (El Jardi de la Plana) Sultan Ali Murza va sortir per la porta de Charraheh acompanyat només d'un petit grup de persones, i es va dirigir a Xibani que el va rebre fredament. Khoja Yahya, en veure que Ali Mirza havia abandonat la ciutat (mentre ell estava pregant a una mesquita) va fer el mateix; esperava que Xibani l'aniria a saludar però no ho va fer. Van seguir Jan Ali, el fill de Khoja Ali que era al Rabat Khoja. La mare d'Ali Mirza no fou gaire ben tractada i va entrar a l'harem de Xibani com una més i Baber diu "va donar el regne del seu fill als vents". Algunes fonts consideren que el conflicte entre Ali Mirza i Khoja Yahya fou decisiu en la rendició de la ciutat que es va produir l'any [[1500]], que es considera l'inici del regnat efectiu de Muhammad Xaibani.
Línia 40:
A Sultan Ali Mirza se li va assignar residència a un barri, sota control de Timur Sultan, fill de Xibani. Alguns amics li van aconsellar escapar però s'hi va negar. Segons Baber fou mort al cap de pocs dies al prat de Kulbeh; el ''Shibani-name'', panegirista dels uzbeks, diu que va morir ofegat accidentalment al riu Koheks o Zareftan; el ''Tarikh-i Timur'' diu que va morir a Kan-i Gul a la riba d'aquest riu. Khoja Yahya fou assassinat poc després amb els seus dos fills en el seu camí a [[Gran Khorasan|Khurasan]], i Xibani va negar tota participació si bé segurament va ordenar el crim. Els seus seguidors eren nòmades i després d'uns dies a la ciutat es van establir en tendes als defores (eren set o vuit mil), al lloc de Khoja Didar, mentre altres dos mil sota Hamza Sultan i Mehdi Sultan acampaven també als defores en un altre lloc. A dins la ciutat van quedar cinc o sis-cents soldats de guarnició. Baber va saber la situació i es va aventurar a intentar la reconquesta de Samarcanda amb només 240 homes. Només tenia 19 anys mentre que Xibani ja en tenia prop de 50. Baber mateix va descriure la captura de la ciutat: primer va intentar sorprendre la guarnició, però la va trobar en alerta; l'acompanyava Khoja Abdal Makaram, dels notables khoja de la ciutat, i va arribar al pont del Moghak (El Forat) lloc de plaer públic on va deixar 70 o 80 homes amb ordes d'escalar la muralla a l'altre costat de la Cova dels Amants per sorprendre a les tropes estacionades a la porta Firozeh, que havien de capturar, i llavors obrir cami a la resta; van tenir èxit; Fazil Terkhan, comandant de la guarnició, va morir en la lluita a la porta que fou oberta i Baber va entrar amb la resta de la seva gent; la gent estava dormint però quan se'n va adonar del que passava es van posar contra els uzbeks i van massacrar a la guarnició (uns 400 o 500 haurien mort); el governador Jan Vafa es va poder escapar i es va unir a Xibani fora de la ciutat; l'endemà Xibani va saber que els seus conservaven la porta de Ferro i es va dirigir allí amb 15 o 20 homes i després se'n van afegir més però els uzbeks ja havien estat expulsats d'arreu de la ciutat i el domini de la porta de Ferro no li permetia fer res, i va optar per retirar-se. Els districtes de la vora, [[Sogh]] i [[Miankal]], es van sotmetre a Baber i els de [[Karshi]] i Khozar a Baki Terkhan, l'antic governador de Bukharà; [[Karàkol (Kirguizistan)|Karakul]] fou ocupada per una força vinguda de [[Merv]]; Baber però no tenia prou força i sense ajut dels prínceps veïns no podia retenir la seva conquesta gaire temps. La conquesta de Baber fou a finals del 1500 o començaments del 1501.
A la primavera del 1501 els uzbeks van ocupar Karakul i van conquerir el fort de Dabusi a l'assalt, massacrant la guarnició. A l'abril o maig Baber va marxar a lliurar batalla a Xibani i va acampar a Sar-i Pol (Final del Pont) fortificant el seu campament. Xibani va acampar a uns 6 o 7
Baber fou abandonat pels seus parents i amic que es van dispersar en totes direccions. Va convocar un consell dels seus begs i es va determinar posar Samarcanda en estat de defensa i resistir fins a la mort. Al portal d'Ulug Beg, Baber va establir la seva tenda. Al cap d'uns dos dies va arribar Xibani. Igualment la ''Baber-name'' explica detalls del setge i diu que aviat la gent es va veure forçada a menjar carn de gos o d'ase el que era degradant pels musulmans. Una vegada que Baber va veure que no arribaria ajuda dels seus parents i especialment de Sultan [[Husayn Baykara]] (1469-1506) de Khurasan i les desercions, fins i tot dels seus assistents, van començar a ser freqüents, va optar per demanar condicions de capitulació que fou acordada i a la nit Baber va sortir de la ciutat amb la seva mare i algunes dames de la seva cort; la seva germana Khaniadeh Begum no obstant va restar o fou capturada i es va casar amb Xibani<ref>segons el ''Tarikh-i Rashidi'' això estava en les condicions de la capitulació</ref> al que va donar un fill de nom Khurram (que després fou governador de [[Balkh]] però va morir jove), si bé més tard se'n va divorciar perquè guardava excessiva fidelitat a Baber del que era la germana preferida. Baber va arribar a [[Jizak]], on va trobar provisions en abundància. Xibani va entrar a Samarcanda (setembre del 1501).
Línia 46:
Xibani dominava ara la [[Sogdiana]]; tenia ara com enemic al seu antic protector Mahmud Khan de Taixkent i Shahrukhia; l'hivern va creuar el riu de [[Khodjend]] glaçat i va assolar el districtes de Taixkent i Shahrukhia; Baber que estava a Dehkat, als districtes muntanyosos d'[[Ura Tepe]], el va anar a atacar. Un vent glaçat anomenat ''haderwish'' va matar part de la seva gent de fred; quan va arribar a Beshkent va trobar que Xibani ja s'havia retirat (1502).
A la primavera del 1503 Xibani va fer una incursió a Ura Tepe. Sultan Ahmed Tambol (Tanbul o Tanbal) es va revoltar en aquest temps contra Mahmud Khan; aquest, amb el seu germà Ahmed que era cogovernant de [[Mogolistan]], va reunir un exèrcit de 30.000 homes i el va atacar, ordenant a Baber de fer una distracció per [[Akhsi]]. La ''Baber-name'' descriu l'estratègia de les dues parts. Tambol, fortament pressionat, va cridar en ajut a Xibani, oferint a canvi governar a [[Fergana (regió)|Fergana]] sota sobirania del khan uzbek. Aquest no va
Xibani va tractar amb generositat als seus il·lustres presoners i va insistir en tres matrimonis amb la seva família com a preu per l'alliberament: el su fill Muhammad Timur es casaria amb Dughlat Sultan Khanum, germana dels dos khans; ell mateix es casaria amb Anba Sultan Khanum; i Janibeg Sultan es casaria amb Kuruz Khanum; a més 30.000 soldats dels khans serien incorporats a l'exèrcit uzbek. Taixkent i Shahrukhia havien de ser cedides (la primera ja havia estat evacuada però a la segona la mare dels dos khans dirigia la guarnició); aquestes negociacions es van fer el juny de [[1503]]. No és clar el resultat: segons uns els dos khans foren executats o enverinats a Arčiyan el juny del 1503;<ref>
Llavors Xibani es va dirigir a [[Transoxiana]] (octubre o novembre de 1503), on Khosru Shah, un turc del Quiptxaq, s'havia apoderat d'[[Hissar]], [[Khatlan]], [[Kunduz]] i [[Badakhxan]] i va fer una ràtzia als seus dominis marxant llavors cap a Balkh governada per [[Badi al-Zaman]] fill de Mirza [[Husayn Baykara]] d'[[Herat]]; va assetjar Balkh durant l'hivern sense èxit i després va retornar a Samarcanda; tot seguit va atacar (1504) [[Andijan]] on governava el seu antic protegit Tambol o Tanbal. Quan Xibani va arribar a [[Marghinan]], Tambol es va retirar cap a Andijan amb dos mil homes. El setge d'aquesta va durar 40 dies; llavors se li va unir Muhammed Hussein Doghlat
Va preparar llavors l'atac a Hissar i Khosru va abandonar la ciutat sense lluita (1504) i va fugir dels seus territoris. El seu oficial Shirim Chihrih, va resistir de manera valenta a [[Hissar]], però es va acabar rendint obtenint termes de rendició honorables. Xibani va enviar al seu germà Mahmud Sultan contra [[Kunduz]], la principal fortalesa del territori, on Khosru havia emmagatzemat provisions per resistir un setge de 20 anys. Khosru igualment la va abandonar cuita corrent (1504) i la ciutat es va rendir; el seu govern fou donat a Hamza Sultan, mentre el govern de [[Caghaniyan]], era concedit a Mehdi Sultan. Després Xibani va tornar a Samarcanda; abans d'arribar va saber la mort del seu germà Mahmud Sultan a Kunduz. Xibani va retornar a Kunduz i després d'una hora de pregària va dir "Millor que s'hagi mort; la gent deia que el meu poder depenia d'ell i així es veu que Xibani no depèn de cap home". Després va retornar a Samarcanda.
Línia 56:
==Conquesta de Khwarizm==
Llavors va començar a preparar la invasió de [[Khwarizm]] que dependia del govern [[timúrida]] de Khurasan. Pel camí hi havia els anomenats mongols que obeïen al vell Mahmud Khan de Mogolistan, que eren sens dubte turcs; va destruir als seus caps i així va poder incorporar als "mongols" als seu exèrcit i va començar a assetjar [[Urgendj]] o [[Khivà]], la capital de Khwarizm, que el seu governador Chin Sufi<ref>Al ''Baber-name'' se l'anomena Husayn Sufi
==Conquesta de Khurasan==
Dominava ara tot el territori entre
La primavera del 1507 Xibani va creuar l'Oxus. [[Andikhad]], governada per Shah Mansur Bakhshi, va ser ocupada i els uzbeks van avançar cap a Baba Khaki, on estava l'exèrcit del Khurasan dirigit pels seus dos sobirans. La indecisió d'aquestos, el desacord, la incertesa i les intrigues podien facilitar la tasca a Xibani; el juny del 1507 va creuar el Murghab i va ocupar [[Sarakhs]], avançant sobre el campament de Baba Khaki. L'exèrcit khurasanià va fugir. Un solitari cap de nom Zulnun Arghun, que creia fermament pel que li havien dit alguns astrolegs que obtindria el títol de ''Huzeberulla'' (Lleó de Déu) i derrotaria als uzbeks, es va enfrontar a 50.000 d'aquestos amb només 150 homes i fou capturat i decapitat. Els dos prínceps van fugir cap a Herat on van restar només unes hores i després van fugir de nou emportant-se els seus parents cap a la fortalesa d'Ekhtiar al-Din. Xibani, que seguia al darrere, va entrar a Herat<ref>
Els prínceps timúrides que havien anat a ajudar als dos governants de Khurasan es van retirar als seus propis governs; Xibani va enviar destacaments contra ells. Diverses batalles es van lliurar a les províncies; tots els prínceps (mirzes) van ser morts o fets presoners en els següents mesos. Xibani era considerat un ignorant però molt orgullós i no dubtava en voler donar explicacions del texts alcorànics de Kazi Ekhtiar i Muhammed Mir Yusuf, dos dels més cèlebres mul·làs del Khurasan i corregir els escrits de mul·là Sultan Ali i els dibuixos del pintor Behzad; llegia també les seves composicions poetiques; però un estudi modern dels escrits que s'han conservat mostren que les idees i llenguatge del khan eren notables dins la literatura turca oridental i mostren que coneixia el turc, persa i àrab.
Xibani governava des del desert de Jitteh a l'[[Hindu Kush]], i de les muntanyes Paramisos fins al Khurasan; el seu vast imperi uzbek s'estenia sobre les ciutats d'[[Herat]], [[Merv]] i [[Mashhad]] (Meshed) a l'est del [[Gran Khorasan|Khorasan]]; sobre [[Bukharà]], [[Samarcanda]] i [[Taixkent]] a [[Transoxiana]]; i sobre [[Khivà]] o [[Urgendj]] al [[Khwarezm]]. Llavors va dirigir la seva atenció a [[Kandahar]] conquerida a l'inici del 1507 per [[Baber]] als [[Dinastia Arghun|Arghun]]. En aquest temps Muhammed Hussein, el pare de l'historiador Haydar, que havia organitzat a Kabul una revolta contra Baber, fou perdonat per aquest i autoritzat a retornar al Khurasan; en arribar a [[Farrah]] va tenir notícies de la victòria de Xibani sobre els mirzes del Khurasan; es va aturar allí tres mesos i després fou cridat per Xibani que el va tractar amb gran consideració.<ref>
Xibani va avançar ràpidament cap a Kandahar que es va rendir sense gaire resistència. La guarnició dirigida pel germà de Baber, Nasir Mirza, es va retirar a la ciutadella on va quedar assetjada pels uzbeks que van excavar mines per arribar a l'interior; Nasir Mirza va ser ferit al coll per una fletxa i estava a punt de rendir-se quan sobtadament Xibani es va retirar a causa del fet que el seu harem, que havia deixat a la poderosa fortalesa de Nirehtu, havia estat sorprès per una tribu muntanyesa que se'n havia apoderat. Va anar cap al Khurasan on va combatre contra les forces dels mirzes (estiu del 1507) lluitant a Meshed,
Nishapur, Astarabad i Turshiz, combats en què les forces dels prínceps timúrides foren derrotades sempre; Muazaffar Husayn va morir segurament el [[1508]] i Badi al-Zaman va arribar a la cort del [[safàvida]] [[Ismail I]] de [[Pèrsia]].<ref>
==Guerra amb Pèrsia i mort==
Vambery diu que Xibani es va apoderar de [[Gurgan]] durant el 1508. El 1509 el khan kazakh [[Burunduk Khan]] van tornar a Transoxiana i altre cops els kazakhs foren rebutjats. Es diu que en aquest temps l'autoritat efectiva al khanat kazakh va passar a [[Kasim Khan]], el cosí de Burunduk. Els kazakhs disposaven d'una força de 200.000 homes. Xibani va acampar l'hivern a Kuruk, i va enviar un contingent als dominis kazakhs, però al saber que Kasim marxava a Kuruk amb un exèrcit (notícia que era falsa i havia fet córrer el amir kazakh Pulun Shirkas), el contingent es va retirar i aquesta retirada va crear el pànic a l'exèrcit uzbek, que sense fer cas a les ordes es van desbandar. La major part de l'exèrcit va poder arribar a Samarcanda a finals de l'hivern. Xibani es va retirar a Khurasan.
A l'inici de l'estiu del 1510 Xibani va atacar als [[hazares]], tribu dedicada al saqueig suposats descendents dels mongols d'[[Hulagu Khan]], que vivien cap al nord-oest de l'Afganistan, però no els va poder trobar, ja que s'havien retirat i refugiat a les muntanyes del centre del país. Xibani es va haver de retirar i ho va fer pels congost pels que corre el [[riu Helmand]], però baixar al riu era difícil i quan es podia els passos eren tan estrets que no es podia pujar aigua; els soldats van patir de manera terrible i part dels ramats es van perdre; van arribar al Khurasan en mal estat; s'acostava l'hivern i Xibani va donar permís a les dues divisions que havien patit el desgast per poder tornar a les seves cases.
Xibani havia fet (1508) algunes ràtzies a [[Kirman]], que pertanyia a [[Ismaïl I]], xa [[safàvida]] de [[Pèrsia]]. Aquest va presentar queixes pels atacs "als seus dominis hereditaris" pero Xibani li va contestar que la sobirania no s'heretava per la mare (Ismaïl I era fill d'una filla d'[[Uzun Hasan]] dels [[Aq Qoyunlu]]) sinó pel pare, és a dir per línia de mascles i no de femelles; a més els dos homes estaven separats perquè Ismaïl era un xiïta fanàtic i Xibani un sunnita. Hi va haver una correspondència en què les dues parts van anar apujant el to i el xa va anunciar que aniria a Meshed a pelegrinar i que ja era hora d'enfrontar-se al camp de batalla.
Xibani va concentrar les seves forces a [[Herat]]; havent llicenciat les seves tropes ara no tenia prou força per oposar-se als safàvides i va optar per retirar-se cap a [[Merv]], i va deixar una guarnició a Herat que aviat el va haver de seguir cap a Merv. Ismaïl va passar per Meshed on va pregar a la tomba de l'imam Reza i després va continuar. La primera batalla es va lliurar prop de Tukerabad, en què els uzbeks foren derrotats i es van haver de retirar darrere els murs de Merv. Ismaïl va establir el seu campament prop de la ciutat. Mentre Xibani havia enviat missatgers per reunir tropes a Transoxiana i Turquestan. Ismaïl va escriure a Xibani dient que havia estat més puntual en la seva visita a Meshed que Xibani en la visita que havia amenaçat de fer a l'[[Iraq]], i que ara li tancava la porta als nassos, però que esperava que es trobarien a [[la Meca]]. Llavors es va retirar amb els seus 40.000 homes, ja que no volia sostenir un llarg setge prop del desert. Xibani es va sentir ferit per les paraules del xa i va sortir amb 20.000 homes i contra els consells de l'amir va decidir presentar batalla sense esperar els reforços. La retirada persa sembla que en realitat havia estat un engany i quan els uzbeks van sortir van ser atacats a Mahmudabad, prop de Merv, i Xibani amb cinc-cents homes es va trobar amb la retirada tallada; va combatre però fou aplanat per la superioritat de l'enemic i va morir al combat ([[2 de desembre]] de [[1510]]). El seu cap fou tallat i portat a Ismaïl I que el va ordenar esquarterar i repartir els trossos per diferents parts de l'imperi; la pell del cap fou enviada al sultà [[Baiazet II]] de Turquia. El seu crani, incrustat de pedres precioses, es diu que va servir de copa per beure al seu vencedor.
Els oficials a Merv van desaparèixer. L'exèrcit de reforç que va arribar l'endemà, dirigit per Ubayd Allah Sultan de [[Bukharà]], nebot de Xibani, i Muhammad Timur Sultan, fill, que van carregar tot allò valuós i l'harem del khan i van sortir a la mateixa nit. Els homes que no van fugir a temps van ser massacrats pels perses i les dones foren fetes esclaves. Els antics "mongols" al servei de Xibani (en realitat turcs) es van separar i van començar a saquejar Khurasan. Ismaïl va prendre el control d'Herat on va perseguir als sunnites<ref>
Per un temps es va produir un interregne i [[Janibeg Sultan]], cosí de Xibani, va actuar de facto com a regent
Muhammad Shaybânî és descrit com a un mecenes, protector de les arts i poeta capaç de compondre en turc i en persa. És sota el seu regnat que es comença a desenvolupar la [[historiografia]] en [[llengua txagatai]] probablement sota la influència de la cultura persa. Muhammad Xibani i els seus successors fan construir [[Madrassa|madrasses]], desenvolupen els ''wafqs'' (fundacions pietoses) i s'envolten d'intel·lectuals religiosos, [[ulema|ulemes]] i [[sufisme|sufís]]. Muhammad Xibani fou un musulmà [[sunnisme|sunnita]] de l'escola jurídica [[Hanafisme|hanafita]] i a diferència dels seus predecessors khans de l'[[Horda d'Or]], crea un estat basat en les regles del sunnisme hanafita, contrastant amb l'[[imamisme]] dels [[Imperi safàvida|savàfides]].<ref>''Histoire du Monde'', collectif sous la direction de George Jehel, édition du temps p.273</ref>
Línia 98:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Muhammad Xaibani}}
[[Categoria:Història de Mongòlia]]
[[Categoria:Història de l'Uzbekistan]]
| |||