Constant Quatre, substitut del fiscal, acabà l'exposició de l'acusació francesa tot inculpant Keitel et Jodl. Les represàlies col·lectives, exercides per l'exèrcit alemany en tots els països ocupats, foren especialment organitzades a relarran del [[Decret Nacht und Nebel]] (''Nit i boira''), signat per Keitel el [[7 de desembre]] de [[1941]]. Aquest enduriment de la repressió havia de permetre reduir la importància de les tropes d'ocupació a l'Oest.<ref group="Note">L'altra conseqüència de la invasió de l'URSS, és a dir l'entrada en resistència massiva dels partits comunistes, no fou esmentada.</ref>{{,}}<ref>{{Harvnb|Wieviorka|2006|p=128}}</ref> Fora del tribunal, durant una conversa amb el psicòleg Gustave Gilbert, Keitel afirmà estar penedit del decret ''Nacht und Nebel'', però es lamentava sobretot que se li reprotxés un sistema volgut per Himmler; més en general, Keitel considerava que en realitat no havia tingut cap funció de comandament.<ref>{{Harvnb|Gilbert|1995|p=133}}</ref> Quatre es va concentrar tot seguit en Jodl, al qual considerava responsable de nombroses massacres, entre les quals a França les de [[Massacre de Maillé|Maillé]], [[Saint-Dié-des-Vosges]], [[Vassieux-en-Vercors]] i [[Massacre d'Orador de Glana|Orador de Glana]].<ref>{{Harvnb|Wieviorka|2006|p=129}}</ref>
