Viquipèdia

Jordi II del Regne Unit: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: liderats por Lord > liderats per Lord
correccions
Línia 53:
| designat =
| oponents =
<!-- càrrec i nom dels superiors -->
| a_etiqueta =
| a_nom =
| b_etiqueta =
| b_nom =
<!-- càrrec i nom dels subordinats -->
| gabinet =
| e_etiqueta =
| e_nom =
| f_etiqueta =
| f_nom =
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta = Coronació
Linha 79 ⟶ 68:
| designat2 =
| oponents2 =
<!-- càrrec i nom dels superiors -->
| a_etiqueta2 =
| a_nom2 =
| b_etiqueta2 =
| b_nom2 =
<!-- càrrec i nom dels subordinats -->
| gabinet2 =
| e_etiqueta2 =
| e_nom2 =
| f_etiqueta2 =
| f_nom2 =
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta2 =
| k_nom2 =
| l_etiqueta2 =
| l_nom2 =
}}
 
Linha 105 ⟶ 78:
A la mort del seu pare, l'[[11 de juny]] de [[1727]] Jordi II va accedir al tron, però els conflictes familiars persistiren, ara entre ell i el seu fill [[Frederic del Regne Unit (príncep de Gal·les)|Frederic Lluís]], príncep de [[Gal·les]], a qui acabaria desterrant el [[1737]]. El rei va ser coronat a l'[[abadia de Westminster]] el [[4 d'octubre]], encarregant al compositor [[Georg Friedrich Händel|Händel]] quatre himnes especials per a la cerimònia, un dels quals és cantat des d'aleshores en cada nova coronació.
 
Durant els primers anys del seu regnat es va cuidar ben pocspoc dels afers d'Estat, de manera que el govern estava dirigit oficiosament per Sir''sir'' [[Robert Walpole]], que tot i haver estat un homnehome de confiança del seu pare, el mantingué al poder gràcies a la influència de la seva dona Carolina.
 
Amb tot, i en contra dels consells de Walpole, el [[1739]] Jordi II s'implicà en una nova guerra contra Espanya, després de la [[Guerra de Successió Espanyola]]. En aquest conflicte la flota naval britànica va patir una severa derrota. Per amagar el seu fracàs, el rei va ordenar que els cronistes no fessin cap menció dels fets. El [[1740]] esclatà a Europa una nova guerra després de la mort de l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles VI]]. Hi havia en disputa la successió de l'imperi austríac pretesa per la seva filla [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa]]. Així, la guerra de Jordi II amb Espanya entrà a formar part de la [[Guerra de Successió Austríaca]].
 
Els partidaris de la guerra, liderats per Lord''lord'' Carteret, temien que si Maria Teresa no pujava al tron austríac, el poder de [[França]] a Europa augmentaria notablement. De manera que Jordi II hi envià les seves tropes, sobretot per a evitar que les tropes enemigues avancessin cap a [[Hannover]]. El rei en persona acomapanyàacompanyà el seu exèrcit, comandat pel seu fill Guillem August, en la [[batalla de Dettingen]] el [[1743]]. La guerra no va ser ben vista pels anglesos que consideraven que el rei prioritzava els interessos de Hannover als de la [[Gran Bretanya]].
 
Aprofitant el conflicte europeu de la Guerra de Successió Austríaca, es va produir una [[Aixecament jacobita|nova rebel·lió]] dels partidaris de restaurar la dinastia dels [[Estuard]]. Ja ho havia intentat durant el regnat del seu pare, [[James Francis Edward Stuart|Jacob Estuard]], fill de [[JacobJaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jacob II]]. I ara hi tornà amb més força un altre pretendent dels Estuard, [[Carles III d'Anglaterra i Escòcia|Carles Eduard Estuard]]. Va obtenir unes primeres victòries a [[Escòcia]], però en intentar entrar a [[Anglaterra]] va ser derrotat definitivament per les tropes angleses comandades per [[Guillem August de Cumberland]] en la [[batalla de Culloden]]. El [[1748]] s'acabà la Guerra de Successió Austríaca amb el reconeixement de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria, la qual poc després trencaria l'aliança amb lael [[GranRegne BretanyaUnit]].
 
A partir d'aleshores Jordi II deixà d'interessar-se per la política i pels conflictes bèl·lics en uns moments en què al país s'iniciava la [[Revoluciórevolució industrial]], amb un ràpid creixement de la població.
 
== Matrimoni i fills ==
Linha 132 ⟶ 105:
 
== Bibliografia ==
* "George II." (1911). ''Encyclopædia Britannica,'' 11th ed. London: Cambridge University Press, Londres, 1911.
* "George II and Queen Caroline." John Van der Kiste, Sutton Publishing, 1997.
 
== Enllaços externs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_II_del_Regne_Unit»