Reial Societat Arqueològica Tarraconense: diferència entre les revisions

La sensibilitat per la conservació, estudi i dignificació d’aquest patrimoni arqueològic va portar un grup de tarragonins a fundar el 1844 una associació cultural anomenada Societat Arqueològica Tarraconense. Aquesta impulsà la creació d’un museu propi, que s’acabà integrant al que ara és [[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona|Museu Nacional Arqueològic]],<ref>{{Ref-web|url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Nacional_Arqueol%C3%B2gic_de_Tarragona|títol=Museu Nacional Arqueologic de Tarragona|consulta=12/04/2016|llengua=Català|editor=Xallue|data=12/04/2016}}</ref> i realitzà excavacions arqueològiques, recuperació d’objectes i estimulà l’estudi de temàtiques tant al voltant de l’arqueologia com dels diferents períodes històrics. D’ençà de 1901 publica la revista de l’entitat, el “Butlletí Arqueològic”<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Butlletí Arqueològic, (1901-2015) ISSN 1695-5862, 3490 volums|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> que manté activa la difusió dels estudis arqueològics i històrics, tant de l’àmbit local com de l’entorn de les comarques tarragonines. El 1916 la societat rebia de mans del rei Alfons XIII el títol de Reial, que ha vingut mantenint des d’aleshores.