Dinucleòtid de nicotinamida i adenina: diferència entre les revisions

==Història==

[[Fitxer:ArthurHarden.jpg|right|thumb|200px|Arthur Harden, co - descobridor del NAD]]

El 1938 es va identificar una font de nicotinamida, quan Conrad Elvehjem va purificar niacina a partir del fetge i va demostrar que aquesta vitamina conté àcid nicotínic i nicotinamida.<ref>{{ref-publicació|autor=Elvehjem CA, Madden RJ, Strong FM, Woolley DW. |títol=The isolation and identification of the anti-black tongue factor |publicació=J. Biol. Chem. |volum=123 |exemplar=1 |pàgines=137–49 |any=1938 |url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/123/1/137.pdf|format=PDF}}</ref> El 1939, va aportar el primer argument de pes que sostenia que la niacina s'utilitzava per a sintetitzar el NAD{{sup|+}}.<ref>{{ref-publicació|autor=Axelrod AE, Madden RJ, Elvehjem CA, |títol=The effect of a nicotinic acid deficiency upon the coenzyme I content of animal tissues |publicació=J. Biol. Chem. |volum=131 |exemplar=1 |pàgines=85–93 |any=1939 |url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/131/1/85.pdf|format=PDF}}</ref> A principis dels anys 40, [[Arthur Kornberg]] realitzà una altra contribució important en la comprensió del metabolisme del NAD{{sup|+}}, essent el primer en detectar un enzim en una via de biosíntesi.<ref>{{ref-publicació|autor=Kornberg, A. |títol=The participation of inorganic pyrophosphate in the reversible enzymatic synthesis of diphosphopyridine nucleotide |publicació=J. Biol. Chem. |volum=176 |exemplar=3 |pàgines=1475–76 |any=1948 |url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/176/3/1475.pdf|format=PDF}}</ref> Posteriorment, el 1949, els bioquímics americans Morris Friedkin i [[Albert L. Lehninger]] van demostrar que el NADH unia vies metabòliques, per exemple, el cicle de Krebs amb la síntesi d'ATP per fosforilació oxidativa.<ref>{{ref-publicació|autor=Friedkin M, Lehninger AL. |títol=Esterification of inorganic phosphate coupled to electron transport between dihydrodiphosphopyridine nucleotide and oxygen |publicació=J. Biol. Chem. |volum=178 |exemplar=2 |pàgines=611–23 |data= 1 abril 1949|url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/178/2/611 }}</ref> Finalment, el 1959, Jack Preiss i Philip Handler van descobrir els intermediaris i els enzims involucrats en la biosíntesi del NAD{{sup|+}},<ref>{{ref-publicació|autor=Preiss J, Handler P. |títol=Biosynthesis of diphosphopyridine nucleotide. I. Identification of intermediates |publicació=J. Biol. Chem. |volum=233 |exemplar=2 |pàgines=488–92 |data= 1 agost 1958|pmid=13563526 |url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/233/2/488 }}</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Preiss J, Handler P. |títol=Biosynthesis of diphosphopyridine nucleotide. II. Enzymatic aspects |publicació=J. Biol. Chem. |volum=233 |exemplar=2 |pàgines=493–500 |data= 1 agost 1958|pmid=13563527 |url=http://www.jbc.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=13563527 }}</ref> és per això que la síntesi de novo del NAD{{sup|+}} sovint s'anomena via de Preiss-Handler, en el seu honor.

Els diferents papers del NAD(P) no relacionats amb redox s'han descobert recentment.<ref name=Pollak/> La primera d'aquestes funcions en ser identificada (als anys 60) va ser la funció del NAD{{sup|+}} com a l'ADP-ribosa donador a les reaccions de l'ADP-ribosilació.<ref>{{ref-publicació|autor=Chambon P, Weill JD, Mandel P |títol=Nicotinamide mononucleotide activation of new DNA-dependent polyadenylic acid synthesizing nuclear enzyme |publicació=Biochem. Biophys. Res. Commun. |volum=11 |pàgines=39–43 |any=1963 |pmid=14019961 |doi=10.1016/0006-291X(63)90024-X}}</ref> Estudis posteriors realitzats durant els anys 80 i 90 van revelar les activitats dels metabòlits del NAD{{sup|+}} i del NADP{{sup|+}} en la senyalització cel·lular – com per exemple l'acció de l'ADP-ribosa cíclica, que es va descobrir al 1987.<ref>{{ref-publicació|autor=Clapper DL, Walseth TF, Dargie PJ, Lee HC |títol=Pyridine nucleotide metabolites stimulate calcium release from sea urchin egg microsomes desensitized to inositol trisphosphate |publicació=J. Biol. Chem. |volum=262 |exemplar=20 |pàgines=9561–8 |data= 15 juliol 1987|pmid=3496336 |url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/262/20/9561 }}</ref> El metabolisme del NAD{{sup|+}} és encara al segle XXI una àrea important de recerca. L'inetrès dels científics pel NAD{{sup|+}} ha augmentat considerablement amb la descoberta (realitzada per Shinichiro Imai i col·laboradors al Massachusetts Institute of Techonolgy el 2000) de les proteïnes diacilcetases dependents de NAD anomenades sirtuines.<ref>{{ref-publicació|autor=Imai S, Armstrong CM, Kaeberlein M, Guarente L |títol=Transcriptional silencing and longevity protein Sir2 is an NAD-dependent histone deacetylase |publicació=Nature |volum=403 |exemplar=6771 |pàgines=795–800 |any=2000 |pmid=10693811 |doi=10.1038/35001622}}</ref>