Diferència entre revisions de la pàgina «Unitat del Poble Valencià»

cap resum d'edició
Etiqueta: escolar
{{Partit polític
|name = Unitat del Poble Valencià
|logo = [[Fitxer:UnitatLogo del Poble ValenciàUPV.pngjpeg|250px|UPV]]
|colorcode = red
|lider =
 
===Partit Polític===
[[Fitxer:Unitat del Poble Valencià - 1986.jpg|thumb|300px|right|Cartell de 1986 de la Unitat del Poble Valencià.]]
Davant l'èxit relatiu a les eleccions del 83, el [[Partit Nacionalista del País Valencià]] i l'[[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]] decidiren dissoldre's en UPV, que passaria a ser un [[partit polític]] en 1984. [[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] per contra va decidir no dissoldre's en UPV,<ref name="Mayor1" /> cosa que provocà que part de la militància abandonara EUPV per passar a formar part de la UPV,{{sfn|Català i Oltra|2012|p=616}} on també s'hi va sumar un important número de gent que no militava a cap formació anterior.<ref name="Mayor1" /> A la conferència constituent de desembre de 1984, en la qual fou elegit Secretari General Ernest Garcia, la UPV reconeixia el fet [[nacional valencià]] de manera lligada a l'afirmació de les relacions històriques dels [[Països Catalans]] i de la unitat de la [[llengua catalana]] ireconeixent les relacions històriques delsels [[Països Catalans]], entrecom elsl'àmbit territorial queon s'hauria de teixirproduir lligams[[pancatalanisme|el iprocés unhistòric marc de col·laboraciónacional]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=616}} El partit es definia com a força unitària del [[nacionalisme polític valencià]], amb un posicionament d'[[esquerra política|esquerra]] plural i marcadament [[ecologista]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=617}} Al seu si hi cohabitaran minories [[centrisme|centristes]] i [[liberalisme|liberals]] de caràcter [[progressista]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=617}}
 
A les [[eleccions generals espanyoles de 1986]], amb la candidatura encapçalada per Ernest Garcia, UPV millora resultats però no aconsegueix superar el 2% dels vots. Açò, unit al fet que [[Izquierda Unida]], coalició derivada del [[Partit Comunista d'Espanya]] no superara el 5% dels vots al [[País Valencià]], va propiciar una coalició entre les dos formacions esquerranes de cara a les següents [[eleccions a les Corts Valencianes]],{{sfn|Català i Oltra|2012|p=618}} si bé la coalició s'aprovà amb gran contestació interna, especialment a UPV on sols el 51% de la militància s'hi mostrà a favor.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=619}}{{sfn|Mayor|1999|p=26}}[[Fitxer:Unitat del Poble Valencià - 1986.jpg|thumb|300px|right|Cartell de 1986 de la Unitat del Poble Valencià.]]La [[coalició Esquerra Unida - Unitat del Poble Valencià]] va obtenir sis diputats a les [[Corts Valencianes]] en les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1987|eleccions del 87]], dels quals dos van ser d'UPV: [[Pere Mayor]], per la [[circumscripció]] de [[València]], i [[Aureli Ferrando Muria|Aureli Ferrando]], per la de [[Província de Castelló|Castelló]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=620}} Poc temps després, el pacte es va trencar, i els diputats d'UPV passaren al [[Grup Mixt]] davant el temor que [[Izquierda Unida]] poguera absorbir-los.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=620}} Malgrat que a nivell parlamentari el trencament del grup es féu de manera tranquil·la, tot mantenint relacions entre els dos partits (s'arribaren a tindre contactes per a repetir la coalició de cara a les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1991]]),{{sfn|Mayor|1999|p=27}} tot el procés del pacte amb IU va suposar una important crisi interna, amb tensió entre els sectors més esquerrans i més nacionalistes durant tota la legislatura.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=620}} El nou revés que UPV va patir a les [[eleccions generals espanyoles de 1989]] va portar a un reforçament del perfil esquerrà i ecologista per part del sector [[Joan Fuster i Ortells|fusterià]], en considerar que el [[nacionalisme]] ''"ja no era un factor de modernització al País Valencià"''.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=621}} A la IV conferència de País de 1990, el sector de l'''Assemblea d'Almussafes'' critica durament la línia d'UPV, proposant una esmena a la totalitat que situara el [[cleaveage]] nacional en el centre del debat del partit, alhora que es criticava l'ambigüitat ideològica de la formació i la trajectòria erràtica en matèria de pactes.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=621}} Aquest sector acabaria fundant el [[Partit Valencià Nacionalista]], amb una important presència institucional als pocs municipis on tingué implantació.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=621-622}}
 
La [[coalició Esquerra Unida - Unitat del Poble Valencià]] va obtenir sis diputats a les [[Corts Valencianes]] en les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1987|eleccions del 87]], dels quals dos van ser d'UPV: [[Pere Mayor]], per la [[circumscripció]] de [[València]], i [[Aureli Ferrando Muria|Aureli Ferrando]], per la de [[Província de Castelló|Castelló]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=620}} Poc temps després, el pacte es va trencar, i els diputats d'UPV passaren al [[Grup Mixt]] davant el temor que [[Izquierda Unida]] poguera absorbir-los.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=620}} Malgrat que a nivell parlamentari el trencament del grup es féu de manera tranquil·la, tot mantenint relacions entre els dos partits (s'arribaren a tindre contactes per a repetir la coalició de cara a les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1991]]),{{sfn|Mayor|1999|p=27}} tot el procés del pacte amb IU va suposar una important crisi interna, amb tensió entre els sectors més esquerrans i més nacionalistes durant tota la legislatura.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=620}} El nou revés que UPV va patir a les [[eleccions generals espanyoles de 1989]] va portar a un reforçament del perfil esquerrà i ecologista per part del sector [[Joan Fuster i Ortells|fusterià]], en considerar que el [[nacionalisme]] ''"ja no era un factor de modernització al País Valencià"''.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=621}} A la IV conferència de País de 1990, el sector de l'''Assemblea d'Almussafes'' critica durament la línia d'UPV, proposant una esmena a la totalitat que situara el [[cleaveage]] nacional en el centre del debat del partit, alhora que es criticava l'ambigüitat ideològica de la formació i la trajectòria erràtica en matèria de pactes.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=621}} Aquest sector acabaria fundant el [[Partit Valencià Nacionalista]], amb una important presència institucional als pocs municipis on tingué implantació.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=621-622}}
 
[[Fitxer:Unitat del Poble Valencià.png|thumb|200px|right|Logotip d'Unitat del Poble Valencià en 1991.]]
 
A les [[Eleccions a les Corts Valencianes de 1991]], UPV es va presentar de nou en solitari i va obtenir 73.813 vots (3,7%), millorant resultats. Tot i això, novament no va aconseguir representació a les [[Corts Valencianes]] degut a la ''tanca del 5%'' que continuava vigent per aconseguir representació a la dita institució.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=622}}
 
Mentrestant, el declivi de [[Joan Lerma]] i la puixança d'[[Eduardo Zaplana]] fan que des d'[[Acció Cultural del País Valencià]] s'impulse la creació del [[Bloc de Progrés Jaume I]], que va iniciar una sèrie de campanyes de mobilització política que des d'UPV van ser interpretades com una demanda de vot útil cap al [[PSPV-PSOE]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=624}} Açò va provocar un distanciament entre ACPV i el partit, distanciament agreujat per la disputa entre el sector d'arrel fusteriana i el que s'enquadrava en la [[nacionalisme valencià|tercera via del nacionalisme valencià]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=624}} Tanmateix, també hi hagué intel·lectuals d'[[Fusterianisme|arrel fusteriana]], com [[Toni Mollà]], que es posicionaran en contra de la instrumentalització política d'ACPV per part del PSOE.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=624}}
 
Així mateix, la puixança del discurs de la tercera via, unit a l'extraparlamentarisme, fan que en aquest període UPV tendisca a defugir d'explicitar les seues postures sobre el [[fet nacional valencià]], tant per considerar que les opinions properes als [[Països Catalans]] poden tindre un efecte negatiu entre l'electorat, com per començar a considerar la conveniència estratègia d'un gir valencianista.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=625}} Mentre dirigents de la UPV començaven a rebaixar les crítiques cap al [[Tercera Via valenciana|valencianisme de convergència]], el [[Partit Valencià Nacionalista]] realitzava el seu primer Consell (1992) amb aquest objectiu en ment.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=625}} A les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1995]] els dos partits participaren en una coalició anomenada ''Unitat del Poble Valencià-Bloc Nacionalista'',{{sfn|Català i Oltra|2012|p=630}} distanciant-se d'[[ACPV]] i el seu [[Bloc de Progrés Jaume I]], afí al [[PSPV-PSOE]] en opinió dels dirigents del partit, però distanciant-se també dels sectors [[pancatalanisme|pancatalanistes]], que veien l'aproximació a un partit com el [[Partit Valencià Nacionalista|PVN]], al que acusaven de ''neo-[[blaver]]'', com una traïció al [[paradigma fusterià]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=631}}
Usuari anònim