Joaquín Abarca Blanque

Joaquín Abarca i Blanque. (Osca, 22 de maig de 1778 - Torí, 21 de juny de 1844). Bisbe de León i conseller de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent al tron d'Espanya durant la Primera Guerra Carlina.

Biografia

Va estudiar filosofia i va rebre el grau de doctor en Dret civil i canònic. En 1837 va ser nomenat cap del govern carlista. En 1839 va marxar a França. Va morir en el desterrament, prop de Torí.

En la seva època va ser conegut vulgarment com el bisbe de León. El 1804 va ser nomenat canònic doctoral de la catedral de Tarassona. El 1822, durant el Trienni Liberal, va haver de fugir a França, perseguit per les seves activitats antiliberales. Quan va ser restablit l'absolutisme en 1824, Fernando VII li va concedir el bisbat de León. Un any després va ser nomenat Conseller d'Estat, càrrec que no va exercir correctament pel que va haver de tornar al bisbat.

Simpatitzant de la causa carlina, es va incorporar al sèquit de don Carlos arran de la mort de Ferran VII, acompanyant-lo en el seu exili a Portugal i posterior viatge a Anglaterra. Va ser un personatge clau en aquest seguici, home de confiança i conseller del reclamant fins al punt que va ser nomenat president del seu ministeri amb competències en Gracia i Justícia. Feroç enemic del general Maroto, va fustigar en contra seva a don Carlos en diverses ocasions. Des del punt de vista militar era, segons els biògrafs historiadors, poc eficient i els consells que va donar en aquest terreny van resultar infructuosos.

Va ser expulsat a França al final de la Primera Guerra Carlina, on es va reunir un temps després amb don Carlos en el seu exili.

Bibliografia

• Pirala, Antonio: Història de la guerra civil i dels partits liberal i carlista. Segona edició. Augmentada amb la Regència de Espartero. Madrid. Mellado. 1868-71. Sis toms.
• Isidoro Magues. Don Carlos i i suoi Difensori. Firenze 1837.

Enllaços externs

• Catholic hierarchy
• Joaquín Abarca, Biografies i Vides, 2004-14