Història de la Franja de Ponent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -caure a mans +caure en mans
Línia 22:
L'any [[711]] els [[islam|musulmans]] envaeixen la [[península Ibèrica]] i arriben a la [[vall de l'Ebre]] l'any [[714]], fent-se amb el poder. Però la seva implantació no arribarà a la zona [[Pirineu|pirinenca]], sinó que s'hi limitava a cobrar tributs i doncs hi deixaren una petjada limitada.<ref name=GECHA>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0004628 GEC:Història d'Aragó]</ref> Mentre a les valls pirinenques es van formar petits comtats ([[Comtat de Ribagorça|Ribagorça]], [[Comtat de Pallars|Pallars]], [[Sobrarbe]]), recolzats pels reis [[francs]], a la resta del territori es van assentar els [[islam|musulmans]]. Aquests, dintre de l'[[Emirat de Còrdova]], van formar la [[Marca Superior]], amb capital a [[Saraqusta|Saragossa]]. Durant l'[[Emirat de Còrdova|Emirat]] i el [[Califat de Còrdova|Califat]] aquesta ciutat va créixer.
 
En morir [[Almansor]] el califat es va desintegrar després de crear el seu propi regne: la [[Taifa de Saragossa]], que va dominar el centre i sud de la Franja al segle [[Segle XI|XI]], ja fos directament, ja fos a través de les seves taifes satèl·lits de [[Taifa_de_Lleida|Lleida]] i [[Taifa de Tortosa|Tortosa]]. L'any [[1043]], al nord, el [[Comtat de Ribagorça]], que havia estat vinculat a vegades amb el seu veí de [[Comtat de Pallars|Pallars]], a la mort del comte [[Gonçal I de Ribagorça|Gonçal]] va ser heretat pel rei d'Aragó, el seu germà [[Ramir I d'Aragó|Ramir I]]. A finals del segle [[Segle XI|XI]], a la mort del rei taifa de Saragossa [[Al-Muqtadir de Saragossa|al-Muqtadir]] (que va reinar entre [[1046]] i [[1081]]) aquesta va començar una situació de declivi, i van caure aen mans del rei d'Aragó, [[Alfons I d'Aragó|Alfons el Bataller]], diverses places fortes, com [[Montsó]] ([[1089]]) o [[Tamarit de Llitera]] ([[1104]]). L'any [[1118]] el rei [[Alfons I d'Aragó|Alfons]] [[Setge de Saraqusta (1118)|prenia Saragossa]] i gran part del seu [[Emirat de Saraqusta|regne]], que va haver de lluitar per mantenir davant els [[Dinastia almoràvit|almoràvits]], que havien conquerit la resta de [[taifes]] de la [[península Ibèrica|península]]. És per això que, tot haver conquerit [[Mequinensa]] ([[1133]]), es va perdre dos anys després.
 
La crisi produïda a la mort d'[[Alfons I d'Aragó|Alfons el Bataller]] ([[1134]]) es va resoldre amb el [[Tractat de Barbastre]] de [[1137]] on el rei d'Aragó, [[Ramir II d'Aragó|Ramir el Monjo]], va acordar amb el comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], que aquest es casaria amb la seva filla [[Peronella d'Aragó|Peronella]] i s'encarregaria del govern del regne. [[Ramon Berenguer IV|Ramon Berenguer]] conquerirà [[Tortosa]] ([[1148]]), [[Mequinensa]], [[Lleida]] i [[Fraga]] ([[1149]]).<ref name=GECB/> A la mort de [[Ramon Berenguer IV|Ramon Berenguer]], el seu fill [[Alfons el Cast]] va heretar tota la Franja tret del [[Matarranya]], que va conquerir ([[1169]])<ref name=GECM/> i que va ser repoblat per [[francs]] i, sobretot, [[catalans]] de [[Lleida]].<ref name=GECM/> No obstant això, el [[Matarranya]] es va integrar al [[regne d'Aragó]]. Anys després [[Jaume el Conqueridor]] va conquerir [[Mallorca]] ([[1231]]) i [[València]] ([[1238]]), completant el que s'anomenaria [[Corona d'Aragó]] a la [[península Ibèrica|península]].