País dels Battak: diferència entre les revisions

El nom de '''Battak''' fa referència a una ètnia d’Indonèsia de més de 4 milions de persones que viuen a la província de Sumatra del Nord. Els batak es divideixen en sis grups que comparteixen trets culturals i lingüístics comuns. En particular, aquests grups es consideren descendents dels mateixos avantpassats.

El '''país dels Battak''' o Battes fou una regió de les [[Índies Orientals Holandeses]], situada entre el [[Govern de la Costa Occidental]] i el [[govern d'Atjeh]]. El territori no fou efectivament dominat pels holandesos fins al {{segle |XX}} i estava format per:

Es divideix en marga o "clans", en els quals els membres descendeixen d'un avantpassat comú. El Batak practiquen l’exogàmia clànica, és a dir, que no poden casar-se amb un membre de la seva marga. A través del matrimoni, la dona entra al clan del marit. En una parella, el clan de la dona passa a ser anomenat boru.

El culte shivaita de Bhairava sembla haver estat practicada des del {{segle |X}} al XIV. Al llarg del {{segle |XX}} la major part dels batak han esdevingut protestants, convertits sota la influència de la colonització holandesa de l'arxipèlag indonesi, però una minoria important (al voltant d'un de cada tres batak) és musulmana, bàsicament els mandailing i una part dels karo. Tano Batak, país batak, cobreix aproximadament 50 000  km² als voltants del llac Toba al nord de la província indonèsia de Sumatra.

Barus, a la costa oest de Sumatra, és el port conegut més antic de l’arxipèlag indonesi. S’hi observa sobretot l’emprempta de la presència d'un bisbat cristià nestorià del {{segle |VII}} i de la lliga de comerciants del Tamil del segle XI. Aquest port exportava càmfora (kapur barus en malai) i benjuí, que probablement va arribar des de l'interior, és a dir de l’actual país batak.

A la regència de Padang Lawas al sud del país batak, hi ha restes dels temples on es va observar el culte shivaita Bhairava, que va ser datat en el període comprès entre el {{segle |X}} al XIV.

El 1847, el viatger alemany F. Junghuhn va escriure que el Llac Toba era una faula. El missioner holandès[[Països Baixos|neerlandès]] Neubronner Herman van der Tuuk (1824-1894) va arribar al Llac Toba el 1853.

Els toba batak viuen a l'illa de Samosir i pels voltants. Adoptant el sistema patrilineal, l'antiga comunitat de Batak practicava l’animisme. Alguns dels objectes d'interès turístic a observar són els antics bols en els quals s'emmagatzemaven les cendres dels cadàvers, sarcòfags (taüt de pedra) esculpits en les cases tradicional. Al voltant de 10 o més caps de família viuen en llargues cases batak sostingudes per una forta arquitectura de fusta i protegides per les fulles dels cocoters donant la impressió d'una cadira de muntar. Encara que l'estructura de la casa està unida per cadenes i clavilles de fusta sense l'ús de claus, poden durar fins a diversos segles. Ben conegut per les seves habilitats musicals, la gent de batak està orgullosa de les teles ulos, un valor molt important en la seva tradició que s'utilitzaes fa servir en les cerimònies tradicionals.

* [[simalungun]], que compren només una llengua, i

== Bibliografia ==

{{ORDENA:Pais Dels Battak}} <!--ORDENA generat per bot-->