Diferència entre revisions de la pàgina «Fiódor Tiúttxev»

cap resum d'edició
m (Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.)
| signatura =
}}
'''Fiódor Ivànovitx Tiúttxev''' (en [[rus]]: Фёдор Иванович Тютчев) (5 de desembre del [[1803]] - 27 de juliol del [[1873]]) fou un famós poeta rus. Diplomàtic de carrera, Tiúttxev visqué a [[Munic]] i [[Torí]], i conegué [[Heinrich Heine]] i [[Friedrich Schelling]]. No participava en la vida literària i mai no va pretendre ésserser un home de lletres. Se'n coneixen 400, de poesies de Tiúttxev, que fou força popular a [[Rússia]].
 
En la seva obra, s'hi veu la influència del [[classicisme]] del [[segle XVIII]], però des dels anys [[1830]] segueix la tradició del [[romanticisme]] europeu (sobretot alemany). Crea versos filosòfics, plens de meditacions sobre l'univers, el destí humà i la natura. Als anys [[1840]] Tiúttxev escriu articles polítics, tot analitzant el problema de relacions enreentre Rússia i les civilitzacions occidentals. Als anys [[1850]] el seu tema principal és l'amor, Tiúttxev crea una sèrie de poesies apassionades, onen què l'amor té un fort aspecte tràgic. Més endavant, l'obra d'aquest període fou reunida aen l'anomenat ''cercle de Denisieva'', és a dir, una sèrie de poesies dedicades a la seva amant: Ielena Aleksàndrovna Denisieva, morta el [[1864]]. A partir dels anys [[1860]], l'autor es dedica gairebé exclusivament a la poesia política.
 
La seva poesia més coneguda, ''[[Silentium!]]'', és una desesperada invocació al silenci, una lamentació sobre la impossibilitat de comprensió mútua entre dos éssers humans. Una vers d'aquesta poesia: "''El pensament pronunciat menteix''", és, amb "''Amb la raó no s'entén Rússia''", i "''No es pot endevinar l'eco de les nostres paraules''", un dels aforismes més corrents de Tiúttxev.
 
Va col·laborar aen la revista ''[[El Contemporani]]''.
 
== Biografia ==
 
Nascut al si d'una família de l'antiga noblesa, va rebre una bona educació a casa seva. Assajà la literatura des de l'adolescència. Després d'estudiar dos anys a la Facultat de Lletres de la Universitat de moscouMoscou, passà a treballar al Ministeri d'Afers Estrangers. Enviat com a funcionari diplomàtic a Europa, s'hi va estar de 1822 a 1844, la major part del temps a Alemanya.
L'ús del francès com a llengua familiar no li va impedir de ser un dels millors poetes russos. Deixà una obra breu (al voltant de quatre-centes poesies), que es desenvolupà en dues etapes: la primera, durant els anys 20 i 30, sota la influència del [[romanticisme]] (especialment l'alemany); la segona, després d'un llarg silenci, durant els anys 50 i 60. Apreciat per les elits intel·lectuals, era poc conegut del públic. La seva obra va ser "descoberta" a començament dels anys 50 per [[Nikolai Nekràssov]] i [[Ivan Turguénev]], va caure en l'oblit i va ser redescoberta elsals anys 90 pels simbolistes, que hi veieren un precursor. Des d'aleshores, no ha deixat de considerar-se un dels grans lírics russos.
Al mateix temps que representa el final d'una certa poesia monumentalista que enllaça amb el [[segle XVIII]], Tiúttxev s'avança a la seva època prenunciantpreanunciant la poesia moderna. Dotà els metres clàssics d'una flexibilitat poc acostumada, sense témer de trencar esquemes tradicionals. En la polèmica del seu temps sobre el paper de la literatura dins la societat, era un dels capdavanters de la tendència de "l'art pur" o "l'art per l'art".
Entre les seves característiques més sobresortints, trobem el lligam íntim entre pensament i emoció, que dóna una especial profunditat a la poesia filosòfica; i el que tant apreciaren en ell els simbolistes: l'exteriorització dels sentiments en imatges reals, al costat de la interiorització de la realitat en imatges espirituals, procediment coherent amb una concepció panteista de la vida.
 
== Obra ==
*''Bé que m'empara el niu la coma'' (1860-1861)
*''Jagué sense sentits un dia enter'' (1864)
*''Amb quina resplendor i que súbitsobtat'' (1865)
*''El cel nocturn, que n'és, de llòbrec'' (1865)
*''No es comprèn Rússia amb la raó'' (1866)
17.611

modificacions