Orde de Sant Joan de Jerusalem: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Afegeixo elements a wikidata i registres d'autoritat
faig espai
Línia 67:
 
==Els catalans i l'orde de Sant Joan de Jerusalem==
Els cavallers catalans de la llengua d'Aragó utilitzaren com a únic idioma oficial el català fins a l'inici del s. XIX. A la catedral de Sant Joan, a [[la Valletta]], recoberta de làpides multicolors de marbre que tanquen els sepulcres dels cavallers, s'hi poden veure els noms i els escuts dels cavallers catalans, principalment a la capella de Sant Jordi, que era la de la llengua d'Aragó, però també en d'altres. A la capella de l'oratori o de Sant Joan Baptista hi ha la làpida del mallorquí [[Nicolau Abrí-Descatllar]], l'epitafi de la qual és l'únic escrit en català. Hi va haver deu grans mestres de l'Orde pertanyents a la llengua d'Aragó, dels quals set van ser de parla catalana: [[Antoni de Fluvià]] (1421-1437); [[Pere Ramon Sacosta]] (1461-1467); [[Juan de Homedes y Coscón|Joan d'Omedes]] (1536-1553); [[Rafael Cotoner|Rafael Cotoner i d'Olesa]] (1660-1663), mallorquí; [[Nicolau Cotoner|Nicolau Cotoner i d'Olesa]] (1663-1680), germà de l'anterior; [[Ramon Perellós i Rocafull]] (1697-1720), valencià, i [[Raymond Despuig|Ramon Despuig i Martínez de Marcilla]] (1736-1741), mallorquí. També van ser mallorquins tres bisbes de Malta, un d'abans de l'època dels hospitalers. La influència dels grans mestres de la llengua d'Aragó —''Els darrers prínceps catalans que han passejat llur senyera vencedora per la mar Mediterrània'', en paraules de [[Lluís Nicolau d'Olwer]], un dels autors, juntament amb [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]], que han tractat de Malta en la seva obra— fou notable, especialment la de Nicolau Cotoner (mallorquí), que va fer bastir la principal línia de fortificacions de Malta, coneguda per això mateix encara avui amb el nom de [[la Cotonera]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Amorós i Gonell|nom=Francesc|article=Malta i els cavallers hospitalers de l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem durant la Guerra de Successió (1702-1714). Notícies extretes de la correspondència diplomàtica|publicació=Pedralbes|url=http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/viewFile/122930/170207|format=pdf|volum=vol. 26|data=2006|pàgines=263-352}}</ref>
 
===L'orde a Catalunya===