Pegaso Z-102: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m hi he posat una foto més representativa |
m començo a adequar lleugerament el redactat, una mica dispers |
||
Línia 26:
| designer = [[Vilfred Ricart]]
}}
== Història ==
Acabada la [[guerra civil espanyola]], la [[dictadura franquista]] mirava de crear un símbol propagandístic que fes oblidar la situació d'[[autarquia]] econòmica en què estava el país, emmirallant-se en un passat industrial perdut. La realització de supercotxes com els turismes Pegaso, doncs, partia de la referència encara present llavors dels luxosos [[Hispano-Suiza]], construïts a les mateixes instal·lacions de la Sagrera on ENASA muntà la seva fàbrica. La necessitat d'organitzar un aprenentatge de qualitat a ''CETA'' va ser un altre dels motius per al llançament dels esportius. Es considerava que un procés lent
Gràcies a l'acurat disseny de l'enginyer Vilfred Ricart, qui havia desenvolupat durant anys els cotxes de competició d'[[Alfa Romeo]] a [[Milà]], el Pegaso Z-102 va donar prestigi i publicitat a una marca que acabava de néixer.<ref>[http://www.pegasoqueestasenloscielos.es/especiales/historiaz102.htm Historia del Pegaso Z-102] (castellà)</ref> Entre les característiques
▲La necessitat d'organitzar un aprenentatge de qualitat a ''CETA'' va ser un altre dels motius per al llançament dels esportius. Es considerava que un procés lent i amb alts índex de rebuig, com és la fabricació artesana, donaria com a resultat un producte car però amb nivells de qualitat molt elevats. La idea de fabricar petites sèries, amb els elevats estàndards de qualitats d'un esportiu de luxe, s'ajustava a aquell plantejament.
▲Entre les característiques dels Pegaso s'hi troba que la major part de les peces havien d'estar fetes a la mateixa fàbrica, és a dir, evitaven la subcontractació. Tot i així, alguns components s'adquirien a tercers i altres, com l'equip d'encès Bosch, les llantes d'alumini Borrani i els frens Lockeed... (eren d'importació).
=== Cronologia del projecte ===
*Febrer de 1940, publicació en el BOE el (Plan Nacional de Motorizacion de España), en el que s'especificava i programava la fabricació de vehicles pesats, furgons i automòbils, encaminat a corregir les grans mancances al nostre país després de la guerra.
Linha 46 ⟶ 44:
*Octubre de 1946, l'INI crea l'''Empresa Nacional de Autocamiones S.A.'' (ENASA), de la qual Ricart és nomenat Conseller-Delegat. Al mateix temps l'INI, forçava la venda de la Hispano Suiza, instal·lada a Barcelona en el lloc que ocupa l'actual parc de la Pegaso, perquè ho considerava imprescindible per al desenvolupament del ''Plan de Industrializacion'', ja que el potencial humà referent a l'experiència i els coneixements, en la construcció automobilística es considerava única a l'estat.
*1951, Presentació del Pegaso Z-102
=== El final d'una gran època ===
Els problemes tècnics, mecànics i la manca de fons econòmic van propiciar el final d'aquests vehicles que havien estat considerats extraordinaris i luxosos per la població. L'any 1957, Pegaso va abandonar la fabricació d'automòbils. Un total de 87 exemplars van ser fabricats. La resta de cotxes a mig fabricar, utillatges, motlles i recanvis van ser destruïts o venuts com a ferralla. A causa d'això, l'arxiu i plans de fabricació es van dispersar, la qual cosa va suposar una pèrdua irreparable.▼
▲L'any 1957, Pegaso va abandonar la fabricació d'automòbils. Un total de 87 exemplars van ser fabricats.[[Fitxer:Pegaso Z102 Touring.JPG|thumb|250px|Pegaso Z-102 "Touring" exposat al Museu de les Drassanes de [[València]].]]
▲La resta de cotxes a mig fabricar, utillatges, motlles i recanvis van ser destruïts o venuts com a ferralla. A causa d'això, l'arxiu i plans de fabricació es van dispersar, la qual cosa va suposar una pèrdua irreparable.
S'estima que al voltant del 85% dels exemplars han sobreviscut fins als nostres dies. El preu mitjà que assoleixen els exemplars en bon estat a les subhastes de cotxes clàssics és d'aproximadament d'1.000.000 $.
| |||