Francs: diferència entre les revisions

Els '''francs''' eren un dels pobles [[germànics]] de la part occidental d'[[Europa]]. Després de diverses aliances amb l'[[imperi Romà|Imperi romà]], van establir-se en l'actual [[França]] i en una regió d'[[Alemanya]], essenti foren el germen d'aquests dos països. El poble franc es va estendre en diversos regnes medievals des del sud dels Pirineus.

Els francs van sorgir com a poble diferenciat des dels començaments de l'era cristiana. Van sorgir de la unió d'altres pobles germànics que vivien al voltant del [[Rin]], en perpètua rivalitat amb el poble [[alaman|alemany]], als quequals van vèncer definitivament aen la [[batallaBatalla de Tolbiac]]. El seu nom ve de «''lliure»'', ja que no estaven sotmesos als [[saxons]] ni a l'Imperi Romàromà com molts dels seus veïns.

La gènesis dels francs fou la següent: a la segona meitat del segle segon, durant les anomenades [[Guerres Marcomanes|''guerres marcomanes'']], el poble germànic dels [[saxons]] va travessar l'[[riu Elba|Elba]], i va sotmetre a altres pobles i tribus que va trobar al seu pas. Alguns pobles, per evitar sotmetre's als [[saxons]], es van confederar a la tribu dels sicambris, formantcreant una lliga de la qual van formar part els [[camavis]], [[Cats (Germània)|cats]], marzs o [[marsis]], els [[gamvrivians]], els [[usipets]], els [[tubants]] o tuvants, els [[aturis]] o attuaris, els [[dulgibinis]], els [[camavis]], els [[brúcters]], els [[ansivaris]] o ampsivaris, els tencters o [[tencteris]], i d'altres. Aquesta confederació va estendre el seu poder inicialment a la zona entre els rius [[Lippe]] (al sud), el [[Rin]] i el [[Ijseel]] (a l'oest) i l'[[Ems]] (a l'est) i més tard a tottota la riba dreta del Rin fins a l'altura de [[Magúncia]].

El [[240]], van combatre per primera vegada contra els romans usant la denominació de ''francs'', derivada probablement de l'antic germànic ''Frank'', que volia dir alguna cosa similar a 'lliure' o 'indomable', i que els romans van traduir com ''Ferox''. Notícia d'aquests combats la facilita Flavi Vopisc en el seu llibre ''Vita Aureli'', en el qual narra com sent [[Lluci Domici Aurelià]] tribú d'una de les legions de la frontera germànica, els francs van envair el territori de Magúncia, però Aurelià els va derrotar i els va obligar a retirar-se a les seves posicions inicials.

Les tribus integrants de la Confederacióconfederació gaudien de total autonomia i podien separar-se quan així ho desitgessin. Mentre romanien aen la lliga, conservaven els seus caps, costums i tradicions, poc conegudes.

Cal dir que els francs avançaven en grups nombrosos, formant segurament una tribu, comprenent a homes, dones i nens, amb carros i animals. En el seu lloc d'origen, vivien de la terra, però en les seves incursions en terreny aliè vivien del botí obtingut.

Al [[segle III]], van estendre el seu domini fins a la [[Bretanya]] i fins i tot temporalment a part de [[Catalunya]]. A més, van sovintejar les incursions cap a províncies i fortificacions romanes. Llavors, van començar les petites lluites entre els romans i els francs. Les incursions [[francs|franques]] sobre el [[Rin]] es van fer tan freqüents que els romans van començar a establir-los a les seves fronteres per tal de controlar-los.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Perry |nom=Walter Copland |títol=The Franks, from their first appearance in history to the death of King Pepin |url=https://books.google.es/books?id=6PAOAwAAQBAJ&pg=PA507&dq=292+franks+toxandria&hl=ca&sa=X&ei=me7NVM6rPIusU9O2g4AP&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=292%20franks%20toxandria&f=false |llengua=anglès |editorial=Рипол Классик |data=1857 |pàgines=46 |isbn=5877394959}}</ref> EnEl [[292]], [[Constanci I Clor]] va derrotar alsels francs que s'havien assentat a la desembocadura del Rin,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Perry |nom=Walter Copland |títol=The Franks, from their first appearance in history to the death of King Pepin |url=https://books.google.es/books?id=6PAOAwAAQBAJ&pg=PA507&dq=292+franks+toxandria&hl=ca&sa=X&ei=me7NVM6rPIusU9O2g4AP&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=292%20franks%20toxandria&f=false |llengua=anglès |editorial=Рипол Классик |data=1857 |pàgines=50 |isbn=5877394959}}</ref> traslladant-los a la propera regió de [[Toxandris|Toxandria]].

== El Regne Francfranc ==

[[Fitxer:Franks expansion.gif|esquerra|300px|thumb|Cronologia de l'expansió del regneRegne dels francs]]

L'[[emperador Julià]] va decidir posar fi a aquests enfrontaments que desgastaven molt l'exèrcit romà i va signar una aliança amb els francs. Això va suposar la creació del regneRegne franc, a l'anomenada [[Gàl·lia|''Gàl·lia'']], a mitjans del [[segle IV]]. Amb la derrota dels [[visigots]] del [[Regne de Tolosa]] aen la [[Batalla de Vouillé]] el [[507]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wolfram |nom=Herwig |títol=History of the Goths |url=http://books.google.cat/books?id=xsQxcJvaLjAC&pg=PA243&dq=Vouill%C3%A9+goth+retreat&hl=ca&sa=X&ei=kDPvUvvzPKSP7AbQxYGAAQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Vouill%C3%A9%20goth%20retreat&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1990 |pàgines=243 |isbn=0520069838}}</ref> ocuparen gran part dels territoris del que seria en un futur França.

AEn la [[batallaBatalla de Vézeronce]], [[Godomar III]] de [[Burgúndia]] va vèncer alsels francs, i el rei [[Clodomir]] va morir en combat i el seu cap fou empalat a la punta d'una llança, però els germans de Clodomir, [[Khildebert I]] i [[Clotari I]], encara que privats del suport de [[Teodoric I d'Austràsia]], van marxar junts contra Burgúndia. Després d'un any de setge, els dos germans van acabar per [[batalla d'Autun|conquerir Autun]] el [[532]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Viollet-le-Duc |nom=Eugene-Emmanuel |enllaçautor=Eugene-Emmanuel Viollet-le-Duc |títol=Annals of a Fortress: Twenty-two Centuries of Siege Warfare |url=https://books.google.es/books?id=ty0iYSYrCoEC&pg=PA109&dq=battle+autun+532&hl=ca&sa=X&ei=jYiNVemECsH9UMKWspgD&ved=0CFYQ6AEwBg#v=onepage&q=battle%20autun%20532&f=false |llengua=anglès |editorial=Courier Corporation |data=2012 |pàgines=109 |isbn=0486149064}}</ref> Després de la mort de Teodoric el [[533]], al quequal va succeir el seu fill [[Teodobert I]], els francs van iniciar la darrera part de la campanya, i van dominar tota Burgúndia, que fou repartida entre els reis francs el [[534]].

El regne es mantenia sota un ordre militar estricte. L'ús d'armes avançades per a l'època, com [[destral]]s tallants o unes llances que permetien immobilitzar l'enemic per atacar amb l'espasa, els van donar fama de grans guerrers. Dins del seu territori, els soldats exercien un gran poder, i les rivalitats entre ells sovint van dificultar força el [[comerç]].

La llengua dels francs, el '''[[fràncic]]''', era una derivació de l'[[llengües indoeuropees|indoeuropeu]], probablement d'arrel [[llengües germàniques|germànica]]. Era un idioma molt fragmentat en [[dialecte]]s, a causa de tres factors: la ruralització del regne, l'absència de suport escrit i les diverses ètnies que s'agrupaven sota el nom de "''francs"''.

Destaquen dues dinasties al regneRegne franc: els [[Dinastia Merovíngia|merovingis]] i els [[Dinastia Carolíngia|carolingis]]. El rei merovingi més destacat va ser [[Clodoveu I]], que va iniciar la conversió dels francs al [[cristianisme]] amb la immersió cultural que suposava (procés força més llarg que en altres pobles germànics).

L'ascens dels carolingis marca l'entrada al [[feudalisme]]. Aquesta nova família regnant té com a figures cabdals [[Pipí el Breu]] i [[Carlemany]], que fou coronat Emperadoremperador de l'[[Imperi Carolingi|Imperi carolingi]] pel [[Papapapa Lleó III]].

La divisió d'aquest imperi ([[843]]) va suposar el naixement de dos països: [[França]] i [[Alemanya]], diferenciats culturalment des de feia anys. Tot i així, el terme ''francs'' va continuar usant-se per a designar els habitants d'aquells territoris durant tota l'[[edat mitjana]] (els àrabs van estendre el nom aen les [[croades]] a tots els cavallers cristians).

* [[Francònia]].

* [[Regnes germànics]].

* [[Imperi Carolingi|Imperi carolingi]].

* [[Carlemany]].

* [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]].