Enric Morera i Viura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
trec etiqueta "editant-se" després de dues setmanes inactiu |
m Joan Pich Santasusana també va ser deixeble d'Enric Morera d'harmonia, contrapunt i fuga. |
||
Línia 78:
En tornar a Barcelona va participar en els Espectacles i Audicions Graner, amb música d'escena per a obres com ''El comte Arnau'' (1905), de Josep Carner, ''La Santa Espina'' (1907) d'Àngel Guimerà, la sardana de la qual és una de les seves obres mestres, i també ''Don Joan de Serrallonga'', amb text de [[Víctor Balaguer i Cirera|Víctor Balaguer]] arranjat per Francesc Pujals. Va estrenar al Liceu l'òpera ''Empòrium'' (1906), amb text d'[[Eduard Marquina]], i l'obra lírica en tres actes ''Bruniselda'' (1906).
El [[1909]] va tornar a l'Argentina per realitzar l'antic somni del seu pare de fer fortuna. Allí va rebre l'encàrrec de fer l'''Himno a la Patria'' per commemorar el centenari de la independència de l'Argentina. El [[1911]] va tornar a Barcelona, on ocupà el càrrec de sotsdirector de l'[[Escola Municipal de Música de Barcelona]] fins a la seva jubilació i, per altra banda, va ser professor d'harmonia i contrapunt; va influir en un gran nombre de músics més joves, entre ells [[Xavier Montsalvatge i Bassols]], [[Pere Enric de Ferrán]], [[Jaume Pahissa i Jo]], Josep Guinart, [[Joan Pich i Santasusana|Joan Pich Santasusana]] o Jaume Llobet.
== Obra ==
| |||