Guillaume Apollinaire: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 54:
Molt de temps després de la seva mort, foren publicades, entre altres obres inèdites, ''Ombre de mon amour'' (1947) i ''Le guetteur mélancolique'' (1952). L'obra d'Apollinaire no és comprensible sense explicar el profund lligam que la uneix amb l'esperit i els grans trasbalsos històrics del seu temps: es trobà al centre de la crisi política i estètica de començament de segle. La seva poesia és, alhora, el reflex d'un món que s'acaba i del començament d'una nova etapa. A cavall d'aquests dos mons, Apollinaire trencà amb les formes poètiques clàssiques, tot conservant, però, el sentit de la musicalitat dels simbolistes i el llenguatge viu i desimbolt de la tradició popular i de [[François Villon]]. Lírica i imaginativa, elegíaca i barroca, l'obra d'Apollinaire assenyala, més que no pas cap altra del seu temps, les contradiccions i les tensions del canvi històric. [[Fitxer:Père-Lachaise - Division 86 - tombe Apollinaire 01.jpg|thumb|esquerra|250px|Imatge de la tomba de Guillaume Apollinaire al [[cementiri del Père-Lachaise]] a París]]
Apollinaire ha tingut una gran influència sobre la poesia contemporània: se'n troben nombroses reminiscències en la poesia catalana, especialment formals (cal·ligrames de [[Joan Salvat-Papasseit]] i de [[Josep Maria Junoy]] i més remotament de [[Joan Brossa]]), i temàtiques (''Bestiari'', de [[Pere Quart]]). Com [[Charles Baudelaire|Baudelaire]], Apollinaire es dedicà sovint a comentar l'art del seu temps i influí poderosament sobre els artistes. Començà publicant articles sobre art el 1902 en ''L'Européen'', i un estudi sobre el museu germànic de [[Nuremberg]]. Vinculat encara a idees més o menys tradicionals, el fet de viure molt de prop l'aparició del fauvisme i del cubisme i la seva amistat amb els promotors, en feren el primer i el més brillant exegeta d'aquests corrents. D'altra banda, influí molt en l'interès per l'art dels negres i pel del [[Henri Rousseau|Duaner Rousseau]]. Fou un dels descobridors de Picasso, sobre el qual escrigué en ''La Plume'' (1905). Arribà a sistematitzar-se en el llibre ''Les Peintres cubistes'' (1903) i comprengué el pas d'un art d'imitació a un art de concepció. Fou un dels primers avantguardistes a detectar el valor extraordinari de l'arquitectura d'[[Antoni Gaudí]] (1914). Fou amic de [[Giorgio de Chirico|De Chirico]], i s'interessà pel naixent surrealisme, del qual inventà el nom (1917).
==Cubisme==
Apollinaire va escriure el prefaci de la primera exposició cubista fora de París; VIII Saló dels Independents, Brussel·les, 1911.<ref>[http://www.lib.uchicago.edu/efts/ARTFL/databases/bibliopolis/art/art.bib.html Préface, in Catalogue du 8e Salon annuel du Cercle d'art Les Indépendants], Musée moderne de Bruxelles, 10 June - 3 July 1911.</ref> En un prefaci amb la mà oberta al catàleg de la mostra Brussel·les els Independents, Apollinaire va afirmar que aquests "nous pintors accepten el nom de cubistes que s'ha donat a ells. Va descriure cubisme com una nova manifestació i d'alta tècnica [manifestació nouvelle et très élevée de l'art], no un sistema que limita el talent [no puntuals no système contraignant els talents], i les diferències que caracteritzen no només el talent, sinó fins i tot els estils d'aquests artistes són una prova evident d'això. <ref name="Cooper">Douglas Cooper, 1971, [https://archive.org/details/cubistepoch00coop Douglas Cooper, ''The Cubist Epoch''], Los Angeles County Museum of Art, Metropolitan Museum of Art, New York, N.Y., 1970, p. 97</ref><ref>Françoise Roberts-Jones, [http://books.google.es/books?id=fXjRc4yYNukC&pg=PA76&lpg=PA76&dq=%22manifestation+nouvelle+et++très+élevée+de+l'art,+mais+non+point+un+système+contraignant+les+talents%22&source=bl&ots=BJdY4mogXm&sig=Ngwbhu3RL_NuuX3M0BBZYqqS8C4&hl=en#v=onepage&q=%22manifestation%20nouvelle%20et%20%20très%20élevée%20de%20l'art%2C%20mais%20non%20point%20un%20système%20contraignant%20les%20talents%22&f=false Chronique d'un musée: Musée royal des beaux-arts de Belgique], Bruxelles.</ref> Els artistes que participen en aquest nou moviment, d'acord amb Apollinaire, inclòs Pablo Picasso, Georges Braque, Jean Metzinger, Albert Gleizes, Robert Delaunay, Fernand Léger, i Henri Le . Fauconnier <ref name="Robbins, 1985">Daniel Robbins, 1985, ''Jean Metzinger in Retrospect, Jean Metzinger: At the Center of Cubism'', University of Iowa Museum of Art, Iowa City, J. Paul Getty Trust, University of Washington Press, pp. 9-23</ref> En 1912, una altra s'havia unit als cubistes: Jacques Villon, Marcel Duchamp, Raymond Duchamp-Villon, Francis Picabia, Juan Gris, i Roger de la Fresnaye, entre ells. <ref name="Cooper" /><ref name="metmuseum">[http://library.metmuseum.org/record=b1838300~S1 ''Les peintres cubistes''. Première série / Guillaume Apollinaire, Méditations esthétiques, Watsonline, Thomas J. Watson Library, The Catalog of the Libraries of The Metropolitan Museum of Art]</ref><ref name="Peter Read">[http://www.ucpress.edu/book.php?isbn=9780520243545 Guillaume Apollinaire, ''Les Peintres Cubistes'' (''The Cubist Painters'') published in 1913], Peter Read (Translator), University of California Press, 25 Oct. 2004</ref><ref name="Chipp, Selz">[https://books.google.es/books?id=UZ4Gu7a7V9UC&pg=PA220 Herschel Browning Chipp, Peter Selz, ''Theories of Modern Art: A Source Book by Artists and Critics'', University of California Press, 1968, pp. 221-248], ISBN 0-520-01450-2</ref>
== Vegeu també ==
* [[Orfisme (avantguarda)]].
==Referències==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://biblioweb.dgsca.unam.mx/tablada/ensayos/laleyend.html Biblioweb] {{es}}.
{{ORDENA:Apollinaire, Guillaume}}
| |||