Pastor de Palència: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7:
D'altra banda, la ubicació de Pastor com a bisbe de Palència va ser molt confusa, segons afirma l'historiador [[Pedro Fernández del Pulgar]]. Ell l'identifica amb un sant Pastor, que consta com a màrtir el 30 de març a Orleans,{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=334}} aleshores a la [[Gàl·lia]], però els catàlegs episcopals orleanesos no l'esmenten com a bisbe de la ciutat. Altres esmentaven a Pastor com a «bisbe palatí», és a dir de l'aula règia,{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=329}} però la inexistència d'un càrrec similar en aquell moment,{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=332}} la semblança entre ''Palatinus'' i ''Palentinus'', i els seus escrits contraris al priscil·lianisme demostren que era en realitat un bisbe de Palència, on hi havia més presència d'aquesta heretgia, que no pas a la Gàl·lia o a poblacions amb una pronuncia semblant, com València.{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=330}} Aquesta opinió és compartida per Flórez, que admet que és molt fàcil que es produís l'error d'escriptura i, a més, diu que malgrat que [[Gil González Dávila (cronista)|Gil González Dávila]] no l'esmenta, no cal fer-ne cas perquè aquest autor estava poc versat en matèries antigues,{{sfn|Flórez|any=1860|p=13}} i conclou que no hi ha cap altra opció per a aquest personatge anomenat Pastor que ser bisbe de Palència.{{sfn|Flórez|any=1860|p=14}}
 
Per la seva identificació amb el sant mort a la Gàl·lia, s'havia afirmat que [[Euric]] l'havia desterrat d'Hispània, retardant la seva desaparició fins a la [[dècada del 470]], però tant Fernández del Pulgar com Flórez coincideixen en dir que Pastor va ser un dels dos bisbes capturats que esmenta Hidaci al seu ''Cronicó'' el [[457]] després del saqueigs d'[[Astorga]] i [[Palència]] per part del rei dels visigots [[Teodoric I (rei dels visigots)|Teodoric I]], després portats a la Gàl·lia, possiblement a Orleans, on van morir, fet que descarta que les seves relíquies fossin presents a Espanya, com s'havia falsament s'havia afirmat des d'antic.{{sfn|Flórez|any=1860|p=15}}{{sfn|Fernández del Pulgar|any=1679|p=331}} ElMalgrat seuhaver successorestat alconsiderat bisbatsant vaper seruna [[Peresuposada condició de Palènciade màrtir, i inclòs a martirologis,{{sfn|PereFernández del Pulgar|any=1679|p=334}} actualment el [[Martirologi romà|''Martirologi Romà'']] no el contempla,<ref>{{Ref-web|url=http://www.diocesisdecanarias.es/downloads/santosmartirologioenerojunio.pdf|títol=Martirologi Romà|consulta=|llengua=castellà|pàgina=214|editor=Diòcesi de Canàries|data=}}</ref> si bé encara apareix al santoral.<ref>{{sfnRef-web|Pazurl=http://www.diocesisdecanarias.es/horariosyrecursos/recursosmuyutiles/santoral-catolico.html|anytítol=1886Santoral Catòlic|pconsulta=|llengua=castellà|editor=Diòcesi de Canàries|data=6}}</ref>
 
El seu successor conegut al bisbat és [[Pere de Palència|Pere]].{{sfn|Paz|any=1886|p=6}}
 
== Referències ==