Pegaso Z-102: diferència entre les revisions

Acabada la [[guerra civil espanyola]], la [[dictadura franquista]] mirava de crear un símbol propagandístic que fes oblidar la situació d'[[autarquia]] econòmica en què es trobava el país, emmirallant-se en un passat industrial perdut. La realització de cotxes d'alta gamma com els turismes Pegaso, doncs, prenia la referència encara present llavors dels luxosos [[Hispano-Suiza]], construïts a les mateixes instal·lacions de la Sagrera on ENASA muntà la seva fàbrica. La necessitat d'organitzar un aprenentatge de qualitat al ''Centro de Estudios Técnicos de Automoción'' (CETA), fundat per l'enginyer Vilfred Ricart, va ser un altre dels motius per al llançament dels esportius. Es considerava que un procés lent com és la fabricació artesanal, donaria com a resultat un producte car però amb nivells de qualitat molt elevats. La idea de fabricar-ne petites sèries, amb els elevats estàndards de qualitat d'un esportiu de luxe, s'ajustava a aquell plantejament.

El 1951 es presenta el Pegaso Z-102 al [[Saló de París]], amb carrosseria pròpia d'ENASA, i hi obté la menció d'honor. Gràcies a l'acurat disseny de Vilfred Ricart, aquest model va donar prestigi i publicitat a una marca que acabava de néixer. Entre les característiques del model s'hi troba el fet que la major part de les peces havien d'estar fetes a la mateixa fàbrica, evitant així la subcontractació. Tot i així, alguns components s'adquirien a tercers, i d'altres com l'equip d'encesa Bosch, les llandes d'alumini Borrani i els frens Lockheed, eren d'importació.