Nom àrab: diferència entre les revisions

L’''ism'', també anomenat ''àlam'' ({{lang|ar|علم}},  ''ʿalam'') o ''ism àlam'' ({{lang|ar|اسم علم}},  ''ism ʿalam''), és el prenom o nom propi de la persona. Se li dóna poc després del seu naixement i pot ser simple o compost. És la part del nom que hom utilitza per referir-se a amics o familiars.

La ''kunya'' està formada per la partícula de filiació '''Abu''' ('''{{lang|ar|أبو}}''',  ''Abū'', "pare") per als homes o '''Umm''' ('''{{lang|ar|أم}}''',  ''Umm'', "mare") per a les dones, seguida d'un nom propi (''ism''): Abu-Àhmad, Abu-Zayd... Umm-Àhmad, Umm-Zayd...

La ''kunya'' serveix per indicar la relació genètica de paternitat o maternitat envers, normalment, el fill (mascle) primogènit. L'origen de la ''kunya'' cal buscar-lo en la tendència general, entre els pobles primitius, a considerar la pronúncia del nom propi d'algú com a tabú; en aquest context, anomenar algú pel nom del seu fill, resoldria aquesta "prohibició". Tot i que, com s'ha dit, la ''kunya'' s'acostuma a referir al fill mascle primogènit, també es pot referir a altres fills i fins i tot a una filla, així com es pot donar a un menor sense fills, com un signe de l'esperança que en pugui tenir en el futur. En alguns casos, alguns ''isms'' acostumen a anar acompanyats d'una ''kunya'', independentment del nom del fill primogènit o que es pren abans i tot de tenir cap fill; és el cas, per exemple, de la ''kunya'' Abu-l-Hussayn que sovint acompanya al nom [[Alí (nom)|Alí]], en remembrança de la figura d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]], pare d'[[Alal-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib]] (per ex. el general almohade d'origen català [[Alí ibn Reverter|Abu-l-Hussayn Alí ibn Reverter]]). Encara que habitualment solament es pot tenir una ''kunya'', existeixen persones amb dues o fins i tot tres, com [[Uthman ibn Affan]], que tenia les ''kunyes'' Abu-Amr, Abu-Abd-Al·lah i Abu-Laylà. En alguns casos, la ''kunya'' pot tenir un sentit metafòric i servir per vincular a la persona amb un símbol concret o a una noció abstracta i, en aquest sentit, pot apropar-se a la noció de ''làqab''. Les ''kunyes'' Abu-l-Fadl ("pare del mèrit") i Umm-l-Khayr ("mare de bondat") al·ludeixen a una qualitat desitjada en el fill, mentre que la ''kunya'' del califa [[Al-Mansur (abbàssida)|Alal-Mansur]], Abu-d-Dawàniq ("pare dels [[As romà|asos]]", en referència a la unitat monetària romana), al·ludeix a la gasiveria que caracteritzava aquest abbàssida, i la ''kunya'' Abu-Hurayra ("pare del gatet"), duta pel company del Profeta [[Abu-Hurayra ad-Dawsí al-Yamaní]], indica el seu amor pels gats. En aquest context, algunes ''kunyes'' podien tenir connotacions pejoratives, com [[Abu-Jahl]] ("pare d'ignorància"), o referir-se a alguna peculiaritat física, com Abu-Xama ("l'home amb una marca de naixement"). En aquests casos, el mot Abu perd el seu significat original de "pare" i pren el de "home amb".<ref>''[[Encyclopaedia of Islam]]'', Brill Publishers, Leiden, s.v. "kunya"</ref>

El ''nàssab'' indica la filiació d'una persona. Es forma amb la partícula de filiació '''ibn''' ({{lang|ar|'''بن'''}},  ''bn'',<ref>Aquest mot àrab és, de cara a llur transcripció, problemàtic. En àrab es pronuncia sempre unit a la paraula que el precedeix i a la que el segueix, la qual cosa fa que llur vocalització variï segons la funció sintàctica d'aquestes paraules (per ex., Muhàmmad ibn Àhmad ibn Àmir es pronunciaria, en nominatiu, ''Muhàmmadu-bnu-Àhmadi-bni-Àmir'', mentre que si el nom fos en genitiu es pronunciaria ''Muhàmmadi-bni-Àhmadi-bni-Àmir''). De fet, quan ''ibn'' es troba en posició inicial en un nom propi, l'ortografia àrab obliga a precedir el mot d'un ''àlif'' inicial ({{lang|ar|'''ابن'''}}) que en "permet" la lectura —ja que l'àrab clàssic no accepta dues consonants seguides en posició inicial—. Aquest àlif, tanmateix, no indica la vocal que s'ha de pronunciar, sinó que aquesta segueix sent indicada per la posició sintàctica del nom en la frase (''ubnu'', ''abna'', ''ibni''). Aquesta peculiaritat ortogràfica i fonètica explica que la paraula "ibn", de fet "bn", s'hagi transcrit tradicionalment de formes diverses. Tradicionalment en català, així com en [[francès]] i [[castellà]], la transcripció ha estat "ben", influenciada per la pronúncia dialectal àrab, en què, per facilitar la pronunciació, pot semblar que s'empra una "e" epentètica. Influenciada també per la pronúncia de l'àrab del [[Golf Pèrsic|Golf]], en el món [[anglèsAnglès|anglosaxó]] darrerament s'ha "popularitzat" la transcripció "bin". Entre els arabistes, la transcripció més habitual és "ibn", en què es respecta la manca de vocal entre "b" i "n" i es decideix, arbitràriament, suposar una vocal "i" de suport, independentment de la funció sintàctica que el mot ocupi. Totes tres solucions són arbitràries i neixen de la voluntat de facilitar la lectura. A la viquipèdia catalana caldria inclinar-se per l'ús d'"ibn", excepte quan tradicionalment s'hagi consolidat una altra transcripció ([[Bin Laden]], en lloc del més clàssic Ibn Làdin, per exemple) o quan la persona que duu el nom empri sistemàticament una altra solució ([[Tahar Ben Jelloun]], en lloc del més clàssic Tàhir ibn Jal·lun).</ref> "fill") per als homes i '''bint''' ({{lang|ar|'''بنت'''}},  ''bint'', "filla") per a les dones, seguida normalment del prenom (''ism'') del progenitor, tot i que a vegades en lloc del prenom s'usa aquella part del nom de l'avantpassat per la qual era conegut —si el pare era més conegut per la seva ''kunya'' o el seu ''làqab'' que pel seu ''ism'', es poden usar els primers, per ex.: el company del Profeta [[Alal-Àrqam ibn Abi-l-Àrqam]] o el príncep abbàssida [[Alal-Abbàs ibn al-Mamun]]. Aquesta estructura bàsica es pot repetir per al progenitor de cada progenitor fins a arribar, a vegades, a familiars llegendaris o avantpassats mítics. Aquesta cadena de patronímics era important per a identificar a la persona i per situar-la en la societat. De fet, històricament, la possibilitat de recordar els teus avantpassats fins, pràcticament, al principi dels temps, era un signe de noblesa o notabilitat, especialment entre els llinatges reials i els llinatges tribals beduïns. En aquest sentit, per exemple, la [[genealogia]] del profeta Muhàmmad es remunta a [[Adam]] o el ''nàssab'' dels monarques [[Dinastia alauita|alauites]] del [[Marroc]] s'allarga fins al mateix Profeta, tot avalant l'origen religiós del seu poder. Fora de casos especials, sovint el ''nàssab'' no es remunta més enllà de dues o tres generacions o, encara que se'n coneguin més, per comoditat no se'n citen més de dues o tres. Per tal de facilitar l'escriptura, de vegades la partícula "ibn" es pot abreujar "b.": Muhàmmad b. Àhmad b. Abi-Bakr b. Sulayman b. Ibrahim b. Talha b. Ilham b. Aws. Al [[Sàhara]], la partícula "ibn" és sovint substituïda per la paraula "walad", pronunciada dialectalment, "uld", d'idèntic significat (per ex., el primer president maurità, [[Mukhtar uld Dada]]).

La ''nisba'' es forma, de manera general, afegint la terminació '''-í''' ({{lang|ar|'''ي-'''}}, ''-ī''<ref>Exactament, la terminació masculina és ''-iyy'', però per convenció i ja que en la transliteració s'omet normalment la declinació, es transcriu sistemàticament ''-ī''.</ref>), per als homes, i '''-iyya''' ('''ية-''', ''-iyya''), per a les dones, al nom de la tribu, clan, família, regió o lloc. D'aquesta manera s'obté un adjectiu gentilici; per ex., un membre de la tribu de [[Qudaa]] és un qudaí i, per tant, la seva ''nisba'' és al-Qudaí, "el de (la tribu de) Qudaa"; un membre de la tribu d'[[al-Aws]] és un awsí i la seva ''nisba'' és al-Awsí; un habitant de [[Jerusalem]], al-Quds en àrab, és un qudsí i la seva ''nisba'' al-Qudsí, "el jerosolimità"; un habitant de la regió de la [[Tihama]], al [[Iemen]], és un tihamí i la seva ''nisba'' és at-Tihamí; els [[Ansar]] són els primers [[Medina|medinesos]] que es van convertir a l'islam, això els va permetre rebre la ''nisba'' al-Ansarí ("membre dels Ansar"); un copte, en àrab ''qibtí'', pot rebre la ''nisba'' al-Qibtí, o al-Qibtiyya si és una dona, com és el cas d'una de les concubines del profeta Muhàmmad, [[Màriya al-Qibtiyya]], "Maria la Copta", etc.

El ''làqab'' és un mot o àlies, fins i tot un [[malnom]], que al·ludeix a les característiques personals o a les accions en què ha destacat una persona. Originàriament pot tenir una funció similar a la ''kunya'', és a dir servir per referir-se a algú sense esmentar-ne el veritable nom. Històricament, el ''làqab'' ha esdevingut també un títol honorífic amb què es pretenia prestigiar el nom de molts governants o personatges insignes. A la primera categoria pertanyen ''làqabs'' com as-Siddiq, "qui testimonia la veracitat de la missió del Profeta", donat al califa [[Abu-Bakr as-Siddiq]], o al-Àhdab, "el Geperut", portat pel [[xeic]] [[hanefita]] [[Ibrahim al-Àhdab]]. Alguns d'aquests ''làqabs'' destaquen un tret pejoratiu, com al-Himar, "l'Ase", donat al califa [[Marwan I]]. Aquests malnoms es coneixen en àrab com ''nàbaz'' ({{lang|ar|نبز}},  ''nabaz''). De caràcter honorífic són ''làqabs'' com Anan-Nàssir li-din-Al·lah, "el Vencedor per la religió de Déu" o, abreviat i sobreentès, Anan-Nàssir, dut per personatges com el califa cordovès [[Abd-ar-Rahman III]] o el califa abbàssida [[An-Nàssir (abbàssida)|Anan-Nàssir]] o diversos [[imam]]s [[zaidisme|zaidites]] que van prendre aquest nom. Amb el mateix mot, Nàssir, "vencedor", es poden formar també ''làqabs'' molt comuns com Nàssir-ad-Din ("Vencedor de la Religió") o Nàssir-ad-Dawla ("Vencedor de la Dinastia"), usats com a títols honorífics per molts governants musulmans. No solament els governants poden rebre o atribuir-se aquesta mena de títols, alguns personatges especialment significats també els han merescut, com el místic murcià [[Ibn al-Arabí]], conegut també pels ''làqabs'' Muhyi-d-Din ("el Vivificador de la Religió") i aix-Xaykh al-Àkbar ("el Gran Mestre", "Doctor Maximus", tal com se'l coneixia en [[llatí]]).

Molt proper a la ''nisba'', l'indicatiu d'ofici o ''ism mànsab'' assenyala la professió. El poeta i estudiós andalusí oriünd de Múrcia [[Safwan ibn Idrís]], duia en el seu nom complet, Abu-Bahr Safwan ibn Idrís ibn Ibrahim ibn Abd-ar-Rahman ibn Issa ibn Idrís at-Tujibí al-Mursí al-Kàtib, un esment clar a la seva condició de secretari o ''kàtib'' dels almohades. El místic [[Alal-Hal·laj]] ("el Cardador") era conegut justament pel seu ''ism mànsab'', tot i que segurament ell no degué exercir aquest ofici, sinó el seu pare. En aquest sentit, l'''ism mànsab'' es perpetuava especialment en el ''nàssab'' dels descendents de la persona que havia exercit o excel·lit en una professió, és el cas de l'historiador andalusí [[Ibn al-Abbar]], "el Fill del Fabricant d'agulles", o el savi andalusí de Sevilla [[Arar-Ruayní]], també conegut com a [[Ibn al-FakhharFakkhar]], "el Fill del Terrissaire".

En temps preislàmics i en els inicis de l'[[islam]], una persona era interpel·lada pel seu nom (''ism'') i, si li preguntaven qui era, al seu ''ism'' afegia el ''nàssab''. Quan hom parlava d'altri, el més habitual era dir l'''ism'', el primer element de la cadena del ''nàssab'' (partícula de filiació '''ibn''' (''fill de'') seguida de l′''ism'' de son pare) i la ''nisba'' tribal o clànica (per exemple, [[Dihya ibn Khalifa al-Kalbí]]). A partir del segle II de l'Hègira, no es considerava correcte utilitzar l’''ism'' per dirigir-se a una persona d'igual o superior categoria i era obligat l'ús de la ''kunya'' o, si eles tenia, el ''làqab''.<ref>{{Versaleta|Beeston}}, A.F.L. ''[http://www.lib.umich.edu/area/Near.East/cmenas520/BeestonNomen.pdf Arabic nomenclature: A summary guide for beginners]''. Oxford: James Mew Fundation, 1971, p. 3.</ref>

D'altra part, malgrat que d'algú en puguem conèixer el nom complet o gairebé, normalment hom no s'hi refereix usant el nom ''in extenso'', sinó seleccionant-ne alguns fragments, el que podríem anomenar el "nom breu". Per a aquesta selecció no hi ha cap norma escrita, solament el costum pot establir per quina part algú és conegut. A vegades, és un dels elements constitutius del nom, a voltes diversos o una part d'ells (per ex., un part del ''nàssab'', no necessàriament la primera). Aquest fet, evidentment, dificulta la identificació d'un mateix personatge, que pot ser conegut en èpoques o llocs diferents per diferents parts del seu nom. Així, per exemple, el místic murcià Ibn al-Arabí és conegut entre els arabistes i en general al món occidental com Ibn al-Arabí, però en el món àrab i especialment a Damasc, on és enterrat, se'l coneix simplement com Muhyi-d-Din.

* '''Abu-Jàfar''' Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí '''al-Mansur''' (''kunya'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''làqab'') → [[Al-Mansur (abbàssida)|Alal-Mansur]] o Abu-Jàfar al-Mansur, califa abbàssida (''làqab'' o ''kunya'' + ''làqab'')

* Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Saïd '''al-Bussirí''' (''kunya'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'') → [[Alal-Bussirí]], poeta (''nisba'')

* Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Alí ibn Muḥhàmad '''ibn al-Arabí''' al-Hatimí at-Taí '''Muhyi-d-Din''' aix-Xaykh al-Àkbar (''kunya'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'' + ''nisba'' + ''làqab'' + ''làqab'') → [[Ibn al-Arabí]] o [[Muhyi-d-Din ibn al-Arabí]], místic (''nàssab'' o ''làqab'' + ''nàssab'')

* '''Al-Barà ibn Àzib''' ibn al-Hàrith al-Awsí al-Ansarí (''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'' + ''nisba'') → [[Alal-Barà ibn Àzib]], company del Profeta (''ism'' + ''nàssab'')

* Abu-l-Mughith Hussayn '''Mansur al-Hal·laj''' (''kunya'' + ''ism'' + ''làqab'' + ''ism mànsab'') → [[Alal-Hal·laj]] o Mansur al-Hal·laj (''ism màsnab'' o ''làqab'' + ''ism mànsab'')

El nom àrab en la majoria dels països s'ha simplificat, occidentalitzat i actualment està format pel nom personal, l’''ism'', més un cognom, el ''nàssab''. Aquest cognom, depenent dels llocs, pot procedir d'una ''kunya'', ''nisba'' o ''nàssab'' que en el moment d'enregistrar la població ja identificava la família. A diferència del nom àrab clàssic, en què es tendeix a corregir les formes dialectals, en els sistemes antroponímics moderns s'acostumen a respectar alguns trets dialectals (per ex., el realitzador cinematogràfic tunisenc [[Nouri Bouzid]] escriu el seu cognom en àrab {{lang|ar|بوزيد}},  ''Būzīd'', en lloc del nom "clàssic" Abu-Zayd, {{lang|ar|أبو زيد}},  ''Abū Zayd''). En alguns països, per influència de la llengua colonial, els cognoms procedents de ''nisbes'' han perdut l'article inicial (per ex., el cal·lígraf tunisenc [[Nja Mahdaoui]], {{lang|ar|نجا مهداوي}},  ''Njā Mahdāwī'', en lloc del més clàssic al-Mahdawí, "el de [[Mahdia]]". En relació a aquest darrer, nat a Tunis, els cognoms procedents de ''nisbes'' s'han fossilitzat i, per tant, no reflecteixen necessàriament ni el lloc de naixement ni el lloc d'origen immediat de la família, sinó una indicació remota d'origen o adscripció ètnica.