Alain Resnais: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 35:
Fou un dels fundadors de la ''[[nouvelle vague]]'' francesa, innovà en la tècnica del ''[[flashback]]'' per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus.
 
Deu anys més gran que [[François Truffaut]], ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb llargmetratges documentals atípics, com ''Nit i boira'' (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb [[Chris Maker|Chris Maker,]], un altre representant de la ''nouvelle vague'', l'experimentació formal del qual, en gran mesura postmoderna, tingué una gran influència en Resnais.
 
La pel·lícula clau de la seva carrera fou ''Hiroshima mon amour'' (1959). La seva profunda reflexió envers el temps, la memòria, la cultura i la història són força diferents dels elements culturals i autobiogràfics de les primeres obres de [[Jean-Luc Godard]] i Truffaut. Va mantenir el seu interès per aquests temes durant tota la seva carrera, com s'aprecia amb obres menys conegudes com ''[[Providence (pel·lícula)|Providence]]'' (1977), que segueix la interacció entre la memòria i la imaginació en la ment d'un novel·lista moribund.