Aydın: diferència entre les revisions

'''Aydın''' ([[turc]], també '''Aidin''' a la Gran Enciclopèdia del Mundo de 1965; en català antic '''Tin''' segons la GEC; grec {{polytonic|Αϊδίνιο}}){{CN|data=juliol de 2015}} és una ciutat de [[Turquia]], capital de la [[província d'Aydın]] a la costa de la [[mar Egea]] a la vall del riu [[Büyük Menderes]] (''Meandre'') i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic ''Eudon''), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic ''Messogis''). És una regió principalment agrícola on destaquen com a producte les figues. El seu nom deriva dels emirs [[Aydin-oghlu]] que hi van governar al {{segle |XIV}}, però abans es va dir [[Tral·les]] i des del final del {{segle |XIII}} '''''Güzelhisar''''' o ''Guzel Hissar''. Té una població (cens del 2000) de 143.268 habitants. El [[1945]] tenia 18.504 habitants però el [[1900]] en tenia 36.250 per la presència d'una forta minoria grega.

[[Estrabó]] diu que la ciutat fou fundada pels argius i els tral·lis un tribu tràcia. Les primeres notícies gregues l'anomenen "''Anthea''" i "''Euanthia''" i era una ciutat de [[Satrapia de Lídia|Lídia]]. Sota el domini persa després del [[550 aC]] fou atacada pels espartans durant la campanya d'[[Agesilau II]] (396-395 aC). La ciutat va obrir les portes a [[Alexandre el Gran]] el [[334 aC]]. A la mort d'Alexandre va passar a [[Antígon el Borni]] que la va conservar fins al [[301 aC]]. Sota els selèucides va portar el nom d'[[Antioquia del Meandre]] (Αντιόχεια) i després "[[Selèucia del Meandre]]" i "''Erynina''".<ref>{{ref-llibre |cognom=Hazlit |nom=William |títol=The Classical Gazetteer |url= http://www.ancientlibrary.com/gazetteer/0355.html |any=1851 |pàgines=p. 353}}</ref> Va passar al [[regne de Pèrgam]] el [[189 aC]] en el [[tractat d'Apamea]] i els reis hi van tenir un palau. Va donar suport a [[Aristònic de Pèrgam]] del 133 al [[129 aC]]. Sota domini romà després del 129 aC, pel suport a Aristònic va perdre alguns drets, entre els quals el d'encunyar moneda; va portar llavors el nom de "''Tralles''" o "''Tralleis''" (català [[Tral·les]]) que va conservar en el període bizantí. Sota els romans fou convent jurídic fins a la república però després fou substituïda per [[Efes]]. Fou una de les ciutats que van donar suport a [[Mitridates VI Eupator]]. L'any [[26 aC]] va patir un terratrèmol i [[August]] va aportar diners per la seva reconstrucció i en agraïment la ciutat va agafar el nom de Cesarea (Caesarea). Estrabó esmenta alguns personatges famosos residents a la ciutat com [[Pitodor de Nisa]] i els oradors [[Damasus Scombrus]] i [[Dionisocles]]. Segles més tard (any 474) fou ell lloc de naixement d'[[Antemi de Tral·les]], arquitecte de [[Santa Sofia (Istanbul)|Santa Sofia]] a [[Constantinoble]].

S'esmenta un primer bisbe vers el [[105]], de nom Polibi en una carta de [[Sant Ignasi d'Antioquia]] a l'església local. En temps de [[Constantí I el Gran]] ja era totalment cristiana i el bisbat fou confirmat. Entre els bisbes coneguts hi ha Heracleon ([[431]]), Maximus ([[451]]), Uranius ([[553]]), Myron ([[692]]), Theophylactus ([[787]]), Theophanes i Theopistus ({{segle |IX}}) i Joan ([[1230]]). Tral·les va romandre seu de bisbat (Tral·les d'Àsia) fins al dia d'avui.<ref>{{ref-web|url= http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d3t69.html|títol=Tralles in Asia (Titular See) <nowiki>[</nowiki>Catholic-Hierarchy<nowiki>]</nowiki><!--Títol generat per bot-->}}</ref>

El grup turcman dels [[Aydin-oghlu]] va participar en les lluites a Anatòlia al començament del {{segle |XIV}}. [[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]] diu que la gavella de '''Tin''' (Aydin) fou una de les derrotades per [[Roger de Flor]] a la batalla d'[[Auley]] el [[1304]]. L'[[emirat d'Aydin]] (Aydınoğlu o [[Aydin-oghlu]]) es va consolidar a la regió el [[1307]] i va governar les terres al nord del Meandre fins a Izmir ([[Esmirna]]); Güzel Hisar fou ocupada el [[1310]] per l'Aydin-oghlu Mehmed Beg que va donar el nom familiar a la ciutat, tot i que la capital era a [[Birgi]]. El [[1390]] fou ocupada amb la resta de l'emirat pels otomans, però l'emirat fou restablert el [[1402]] després de la derrota de [[Baiazet I]] davant [[Tamerlà]] el juliol de [[1402]] a [[Ankara]].

L'emirat va subsistir fins al [[1425]] quan fou definitivament ocupat pel sultà otomà [[Murat II]] i annexionat incloent la ciutat. Llavors van formar un ''sandjak'' amb capital a [[Tire]] que fou integrat a l'''eyalat'' d'[[Anadolu]], després ''wilayat'' d'Aydin (que cobria les modernes províncies de Mugla, Aydin i la part sud de la d'Izmir. Al segle XVIII el sandjak d'Aydin i el de [[Saruhan]] van passar com a feu a la família dels [[Karaosmanoğlu]], retornant a l'administració directe de la Porta otomana el [[1833]], i llavors va ser elevat a wilayat particular però el [[1850]] retornà a la seva condició de ''sandjak'' dins el ''wilayat'' d'[[Izmir]]. La població havia crescut de manera important<ref> Segons el cens de 1912 el sandjak d' Aydın tenia una població de 220000, dels quals, al tomb de 50000, eren grecs. [http://books.google.cat/books?vid=0Cw0EfSq1kXPvkco&id=IicAAAAAQAAJ&printsec=titlepage&vq=jews&dq=report+on+smyrna&ie=ISO-8859-1&output=html (full text) Report on Smyrna by George Rolleston] for the Secretary of State for War. Section on Aydın, p. 104-108. Segons el cens de 1945 la població era de 294.407 habitants</ref>

* Blue Guide, Turkey, The Aegean and Mediterranean Coasts (ISBN 0-393-31195-3), pp. 353-54&nbsp;353–54.

* Richard Talbert, Barrington Atlas of the Greek and Roman World (ISBN 0-691-03169-X), p. &nbsp;61.