Hedy Lamarr: diferència entre les revisions

A més a més de la seva carrera cinematogràfica H. Lamarr és coneguda com a inventora,<ref>original: ayant</ref> amb el nom de Hedy Kiesler Markey.<ref>. Markey, nom del seu marit en aquesta època</ref> Amb el seu amic el compositor [[George Antheil]], va registrar la patent d'un sistema de codificació de transmissions anomenat ''[[espectre eixamplat|]]''espectre eixamplat'']], proposat llavors per al radioguiatge dels [[torpede]]s americans durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], encara que no fou aplicat (patent USA 2.292.387).<ref>{{en}} [http://patimg2.uspto.gov/.piw?Docid=02292387&homeurl=http%3A%2F%2Fpatft.uspto.gov%2Fnetacgi%2Fnph-Parser%3FSect1%3DPTO2%2526Sect2%3DHITOFF%2526p%3D1%2526u%3D%25252Fnetahtml%25252FPTO%25252Fsearch-bool.html%2526r%3D1%2526f%3DG%2526l%3D50%2526co1%3DAND%2526d%3DPALL%2526s1%3D2,292,387.PN.%2526OS%3DPN%2F2,292,387%2526RS%3DPN%2F2,292,387&PageNum=&Rtype=&SectionNum=&idkey=NONE&Input=View+first+page ''United States Patent and Trademark Office, Publication Number: 02292387'']</ref> La tècnica va reaparèixer en l'àmbit militar en els [[dècada del 1960|anys 1960]]. Actualment és, per exemple, utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits ([[Sistema de posicionament global|GPS]], [[GLONASS]]), els enllaços [[Criptografia|xifrats]] militars, les comunicacions de la [[Llançadora Espacial|llançadora espacial]] amb la Terra, i més recentment en els enllaços sense fil [[Wi-Fi]].<ref>. [http://www.ieee.org/web/aboutus/history_center/biography/lamarr.html ''IEEE'', «Hedy Lamarr, 1914 - 2000»] {{en}}</ref>

[[Fitxer:Hedy Lamarr Argentinean Magazine AD.jpg|thumb|220px|Hedy Lamarr el 1934]]Al final dels anys trenta, una nova generació d'actors i d'actrius envaeix Hollywood per a felicitat dels estudis i del públic, grans consumidors de carn fresca. Una multitud de joves belleses s'imposen ràpidament: la desvergonyida [[Lana Turner]], nova Harlow platí, l'atordidora [[Rita Hayworth]], la misteriosa [[Gene Tierney]], la rossa irlandesa [[Maureen O'Hara]], que en technicolor evoca una posta de sol, [[Betty Grable]], que precedia [[Marilyn Monroe]], [[Linda Darnell]], «l'àngel de Hollywood», [[Ida Lupino]], [[Vivien Leigh]]... Entre totes aquestes dones, dos productors, i no menors, distingeixen Hedy Lamarr, que es beneficia no sols de la seva bellesa espectacular, sinó igualment de la seva distinció europea i d'una experiència ja llarga, puix havia debutat en el cinema el 1930. Esdevé per a [[Louis B. Mayer]], el president de la [[Metro-Goldwyn-Mayer]], i per a [[Walter Wanger|Walter Wanger,]], destacable descobridor de talents, «la dona més bella del món» —cosa que significa «la dona més bella de la pantalla»— succeint una [[Greta Garbo]] que trontollava sobre el seu pedestal, considerada desgastada als trenta-dos anys.

Des de la seva cinquena pel·lícula, el 1933, esdevingué una celebritat internacional gràcies al primer nu integral —el seu— i a fingir un orgasme en una pel·lícula destinada al circuit tradicional. Els atzars de la seva existència, un matrimoni mundà i amistats perilloses, una fugida rocambolesca lluny dels nazis, faran que la jove no reaparegui fins a cinc anys més tard a les pantalles. Si el seu èxit d'escàndol és poc atenuat, Mayer li fa adoptar, com a mesura de precaució, un nou pseudònim en homenatge a [[Barbara La Marr]],<ref name="MGM 1">. Metro-Goldwyn-Mayer, Esplendor del cinema estatunidenc de Peter Hay {{ISBN|2-04-019778-8}}, p. 198.</ref> il·lustre vampiressa del mut morta precoçment el 1926 i gran amor del nabab. El 1938, Hedy reneix amb una identitat nova en un altre continent, més bonica que mai, amb l'aura de [[Greta Garbo]], la delicadesa de [[Loretta Young]], i un erotisme entre [[Vivien Leigh]] i [[Ava Gardner|Ava Gardner.]].

Hedy Lamarr és una de les primeres actrius a despullar-se completament en el cinema. Va ser en ''[[Extáze|]]''Extáze'']], una pel·lícula txeca de 1933, anterior a la seva carrera hollywoodienca.