Maiestas Domini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Gero, produit a > Gero, produït a |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 11:
[[File:Moissac, Abbaye Saint-Pierre-PM 15080.jpg|thumb|Moissac, Abbaye Saint-Pierre-PM 15080]]
Així com la representació del [[Pantocràtor]] bizantí, un cop fixada, es manté pràcticament invariable a través dels temps i només interactua amb altres temes iconogràfics com la [[Deisi]], la iconografia de la ''Maiestas Domini'' occidental registra un procés evolutiu més acusat que comença amb l'assimilació cristiana de la iconografia imperial romana i culmina amb la integració d'aquesta a la representació del Segon adveniment de Jesucrist ([[Parusia]]). Posteriorment, la seva evolució dóna lloc a altres temes iconogràfics com el Crist Jutge o el Crist Salvador del món ([[Salvator Mundi]]). Una altra derivació de la ''Maiestas Domini'' és la representació de la Mare de Déu en majestat o ''[[Maestà
El concepte de ''Maiestas'' (Majestat) té el seu origen al món romà i expressa la grandesa i el poder de l'emperador. El Cristianisme el va fer seu per aplicar-lo a Déu, sobretot a partir de [[Tertul·lià]] (segles I-II), Tanmateix, les primeres representacions plàstiques d'aquest concepte no apareixen fins a la fi del segle IV, arran de l'oficialització de la religió cristiana. Una de les més antigues seria la de l'absis de la [[Basílica de Santa Prudenciana]], a Roma, on es veu Crist assegut en un tron com si fos l'emperador i envoltat pels apòstols, mentre a sobre seu, dalt del cel, apareixen els símbols dels quatre evangelistes ([[Tetramorf]]).
Línia 23:
Va ser al [[scriptorium]] carolingi de Sant Martí de [[Tours]], durant el [[segle IX]] on es va consolidar la integració en una sola imatge simbòlica de la representació del Crist en Majestat conjuntament amb els símbols dels Quatre Evangelistes, l'anomenat [[Tetramorf]]. Aquesta imatge la podem trobar ocupant un lloc preferent en manuscrits produïts a Tours tals com l'Evangeliari de Lotari, la primera Biblia de Carles el Calb o la Bíblia de Moutier-Grandval.
Segueix trobant-se en llibres manuscrits del segle X com l'evangelari dit Còdex de Gero, produït a l[[Illa monàstica de Reichenau|'Illa monàstica de Reichenau]] o el [[Beatus de Girona
==== L'art romànicː el segon adveniment de Jesucrist o Parusia. ====
| |||