Territori (País Basc): diferència entre les revisions

Els '''territoris''' (en [[basc]] ''lurralde'', plural ''lurraldeak''), de vegades també referits com a '''províncies''', '''territoris històrics''' o '''lurraldeak''', són les divisions tradicionals del [[País Basc]]. El seu origen es remunta a l'[[edat mitjana]], en què es formaren els [[furs]] i les institucions de cadascú, excepte per a [[Navarra]] i la [[Baixa Navarra]], que van formar un sol territori fins al 1530, en què aquesta va retornar als reis de Navarra ([[Dinastia borbònica|reis de França]] des del [[1589]]), mentre que la resta del regne (Alta Navarra o, senzillament, Navarra) romania com a virregnat de [[Castella]]. Actualment, els quatre territoris del [[Hegoalde|País Basc del Sud]] coincideixen amb les [[província|províncies d'Espanya]]. D'aquests, [[Navarra]] constitueix una comunitat autònoma uniprovincial ([[Comunitat Foral de Navarra]]) i els altres tres ([[Àlaba]], [[Biscaia]] i [[Guipúscoa]]) formen la [[Comunitat autònoma del País Basc]], on reben la denominació legal de '''''territori històric''''' (''lurralde historiko'') i disposen d'institucions pròpies, que són les diputacions forals (''Foru Aldundia''). A més, en la concepció cultural per a uns i politiconacional per a d'altres, el territori de Biscaia inclou l'actual enclavament càntabre de [[valle de Villaverde]], i Àlaba inclou l'[[enclavament de Treviño]] (actual [[província de Burgos]]). Per contra, els tres territoris del [[Iparralde|País Basc del Nord]] ([[Lapurdi]], [[Baixa Navarra]] i [[Zuberoa]]) foren esborrats com a demarcacions administratives per la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]] el [[1789]] i [[1790]], juntament amb els seus furs i institucions, i des de la divisió de l'estat francès en [[Departament francès|departaments]] (el 1790) pertanyen, juntament amb el [[Bearn]] [[occitània|occità]], al [[Departament francès|departament]] dels Baixos Pirineus, anomenat dels ''[[Pirineus Atlàntics|]]''Pirineus Atlàntics'']] des del [[1971]].