Superman (pel·lícula): diferència entre les revisions

| títol = Superman

| títol original= Superman

| direcció = [[Richard Donner]]

| país = Regne Unit

| país2 = Estats Units

| gènere = Fantàstic

| duració =137 minuts

| estrena = 1978

| guió = [[Mario Puzo]], [[Robert Benton]], David Newman i [[Leslie Newman]], a partir de la història de [[Jerry Siegel]] i [[Joe Shuster]]

'''''Superman''''' és una pel·lícula de superherois [[Cinema dels Estats Units|estatunidenca]] dirigida per [[Richard Donner]] deel 1978.

Aquesta versió és concebuda l'any 1973 per [[Ilya Salkind]]. Diversos directors, el més conegut [[Guy Hamilton]], i guionistes ([[Mario Puzo]], David i [[Leslie Newman]] i [[Robert Benton]]) es van associar al projecte abans que [[Richard Donner]] no s'hi hagués compromès per dirigir-lo. Donner obté l'autorització de reescriure el guió, per a fer-lo més interessant. Mankiewicz és acreditat com a consultor de creació. Els productors decideixen que dirigirà ''Superman'' i ''[[Superman 2]]'' simultàniament.

Ha estat doblada al català.<ref>{{citar ref | títol = Superman | editor =esadir.cat | obra = | data = | url =http://esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/Superman | llengua = català| consulta = }} </ref>

Kal-El arriba al planeta Terra, és recollit als [[Estats Units]] per la vella parella Jonathan i Martha Kent que l'eduquen i el rebategen Clark. Mentre creix, descobreix, pel fet de la seva naturalesa [[extraterrestre]], que posseeix superpoders. Una vegada adult, esdevé periodista al ''[[The Daily Planet|Daily Planet]]'', i desitja portar una vida normal. No obstant això, decideix de combatre el mal i el perill sota totes les seves formes, com a Superman, «l'Home d'acer», socorrent la vídua i l'orfe, avivant la gelosia de [[Lex Luthor]] i l'interès de la seva col·lega [[Lois Lane]].<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Superman|url= http://www.nytimes.com/movies/movie/66900/Superman/overview| editor=''The New York Times'' }}</ref>

En el planeta Krypton, tres criminals són jutjats pel consell sota la responsabilitat de [[Jor-El]]. (Ursa, Non i el [[General Zod]]). Els presoners sòn enviats cap a la [[Zona Fantasma]]. Al mateix moment, Jor-El, no arriba a convèncer el consell que Krypton està a punt d'explotar, i decideix quedar-se amb la seva dona, Lara, a Krypton i enviar el seu fill, Kal-El, a la [[Terra]], un planeta de primitius, amb tot el saber de l'univers (en el cristal verd) amb la finalitat d'assegurar el futur de la seva espècie.

Adolescent, es veu a continuació Clark ordenant l'equip d'esport de l'institut. Prova de relacionar-se més amb [[Lana Lang]]. Sense èxit. Per impressionar els seus camarades de classe, corre més ràpidament que un tren i els espera davant la seva casa, a la carretera. La reacció del conductor és de qualificar Clark com estrany. El seu pare adoptiu, Jonathan Kent, li ensenya que la seva existència té un objectiu determinat. I que com a tal, no pot revelar la seva verdadera naturalesa a la resta del món. Poc després, mor d'una crisi cardíaca.

Mentre camina sobre la banquisa, treu el cristall de la seva butxaca i el tira lluny. Una ciutat surt llavors de l'aigua amb bombolles. L'espectre de Jor-el revela que Clark té ara 18 anys i que aquest edifici és la Fortalesa de la Solitud. La seva primera qüestió al seu autèntic pare és: «Qui sóc?». Jor-el li explica llavors la seva identitat i la seva missió. Li és sobretot prohibit modificar la història humana i ha de ser un exemple per la humanitat, perquè els éssers humans «són capaços de grandesa». La seva formació dura 12 anys terrestres, després dels quals esdevé ''Superman''.

Decideix instal·lar-se a Metropolis i treballa al ''[[The Daily Planet|Daily Planet]]''. Coneix [[Lois Lane]], periodista, i el fotògraf [[Jimmy Olsen]], sota la direcció de [[Perry White]]. Lois només té una obsessió, obtenir el [[premi Pulitzer]]. Al periòdic, Clark passa per un babau: no és capaç d'obrir una ampolla, xoca amb les portes, vol entrar en els banys per senyores i no troba l'ascensor. Mentre Lois i Clark fan una volta, els atraquen en un carreró. Disparen, però és sense comptar amb la rapidesa de Clark que atrapa la bala al vol abans no toqui Lois. Fingeix llavors un desmai. En la discussió següent, desgrana el contingut exacte de la bossa.

Amagat sota [[Park Avenue]], a més de 90 metres de profunditat, Lex Luthor es defineix com «el més gran geni criminal del nostre temps». Envoltat per Mademoiselle Teschmacher, està a punt de cometre el «crim del segle». Otis ha portat un diari. El llançament dels [[míssil nuclear|míssils nuclears]] és confirmat. Lex revela el seu plànol al seu auditori: realitzar una estafa immobiliària.

Després de haver-la deixat, Superman intercepta un lladre que evoluciona en una torre de vidre amb ajuda de ventoses, a continuació intercepta una banda de fugitius amagats en un vaixell després d'un robatori. Deixa el vaixell davant el comissariat davant el policia Moon i el seu superior impressionats. Finalment, va a buscar un gat en un arbre per tornar-li a una noia.

Mentre una tempesta destrueix el motor número 1 de l'[[Air Force One|avió presidencial]] que és a 6.540 peus i 10 milles al sud-est de Metropolis, l'avió s'estabilitza gràcies a Superman. Durant aquest temps, Lex Luthor afirma alt i fort que Superman ve d'un altre món perquè si hi ha un ésser humà capaç de muntar un engany com aquest, no podria estar altre que ell.

Clark xiuxiueja una paraula a Lois per donar-li una cita amb Superman aquell mateix vespre a les 20 hores. Quan Superman arriba, Lois també li pregunta per la seva naturalesa humana. Prova de mesurar-lo: 1,92 m, 102-103. I li pregunta per què fa tot això; la seva resposta: «Combatre per la veritat, la justícia i servir d'exemple».

A continuació, Lex Luthor desvia els míssils nuclears de l'exèrcit americà de les seves trajectòries pels dirigir-los, un a Nova Jersey, l'altre sobre la [[falla de San Andreas]]. Abans, Luthor havia adquirits milers d'hectàrees de terreny situat a l'est de la falla a baix preu. El seu objectiu és de desencadenar un [[tremolor de terra]] perquè les terres situades a l'oest siguin destruïdes. Així, els terrenys adquirits per Luthor pujarien molt de valor.

Luthor contacta Superman per un missatge difós per [[ultrasò]]. Luthor explica que ha deixat anar un gas mortal en les canalitzacions de Nova York. De fet és una trampa per atreure Superman. En efecte, Luthor ha aconseguit trobar [[kriptonita]] en un museu sobre els [[meteorit]]s. La kriptonita és el [[taló d'Aquil·les]] de Superman. Quan arriba al cau de Luthor buscant el gas, troba la kriptonita i s'enfonsa de seguida en la piscina. Luthor abandona el seu cau després d'haver enganxat una pedra al coll de Superman i el deixa a la seva sort. La senyoreta Teschmacher, el domicili de la seva mare està situat a Nova Jersey, deslliura Superman traient-li la kriptonita i impedint Luthor de complir el seu projecte, fent-li prometre d'ocupar-se primer del míssil actiu cap a Nova Jersey. Conscient que no hi haurà el temps de desviar els dos míssils, Superman accepta.

Superman arriba a desviar el primer míssil (com ha promès a Teshmacher) però no el segon que s'estavella contra la falla. El tremolor que té lloc a continuació fa nombrosos danys que Superman arriba a resoldre. Impedeix que un tren no descarrili, que un bus escolar no caigui al riu, que Jimmy, el seu col·lega fotògraf, no caigui a l'aigua de la presa. Però arriba massa tard per salvar Lois que es troba atrapada en el seu cotxe, en un esvoranc creat pel tremolor de terra. Ella mor.

Els productors van pensar en principi en [[Steven Spielberg]] per la realització de ''Superman'', però van vacil·lar davant el salari que va demanar. Van esperar veure els resultats que tindri amb ''[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]]'' per decidir-se. Mentrestant, Steven Spielberg es va girar cap a altres projectes. [[Richard Donner]] la va agafar, després que els productors havien proposat la plaça a [[Guy Hamilton]].

El rodatge va durar dinou mesos entre els [[Pinewood Studios|estudis Pinewood]] a [[Anglaterra]] i els exteriors a [[Nova York]], a [[Nou Mèxic]] i al [[Canadà]]. Van caldre tres anys i mig de preparació essent necessàries en total, amb onze equips de rodatge i més de mil tècnics repartits sobre tres continents. Aquesta durada excepcional es deu al fet que [[Richard Donner]] i [[Ilya Salkind]] han compartit la realització i que les imatges de ''[[Superman 2]]'' hagin estar rodades durant aquest període.

[[Jerry Goldsmith]], el compositor de ''[[La Maledicció]]'' (''The Omen'', 1976), devia en un principi treballar sobre la [[música de pel·lícula]].<ref>{{en}} {{ref-web|url= httpp://www.fayettevillesymphony.org/out-of-this-world/?doing_wp_cron=1348651379.0588850975036621093750| títol=Out Of This World - John Williams The Pel·lícula Scores|autor=Anonyme|any=2012| editor= |lloc=Fayetteville Symphony Orquestra}}</ref> Com que estava ocupat amb la pel·lícula ''[[Capricorn One]]'' de [[Peter Hyams]] (1978), va ser reemplaçat per [[John Williams (compositor)|John Williams]], fidel compositor de [[Steven Spielberg]], que va dirigir l'[[Orquestra simfònica de Londres]] pels enregistraments.<ref> {{ref-web|url= httpp://lso.co.uk/3151/lso-and-Film-Music| títol=LSO and Film Music|autor=Anònim|any=2011| editor= |lloc=Orquestra simfònica de Londres}}</ref>

La primera banda original de la pel·lícula va sortir, en [[Disc microsilló|disc vinil de 33 voltes]] i en [[Cassette audio|cassette]], el 20 de desembre de 1978 per [[Warner Bros. Records]]<ref>{{ref-web|url= httpp://www.discogs.com/john-Williams-Superman-The-Movie-Original-Sound-Track/release/1043882| títol=John Williams – Superman The Movie (Original Sound Track)|autor=Anonim|any=2012| editor= |lloc=Discogs}}</ref> abans que no sortís en [[Disc compacte|disc compacte (CD)]] per [[Varèse Sarabande]] el 1998.<ref> {{ref-web|url= httpp://www.discogs.com/john-Williams-4-John-Debney-Royal-Scottish-Nacional-Orquestra-Superman-The-Movie/release/1193140| títol=John Williams · John Debney · Royal Scottish Nacional Orquestrar – Superman: The Movie (Original Motion Picture Score)|autor=Anonim|any=2012| editor= |lloc=Discogs}}</ref>

== Enllaços externs ==