Caciquisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Corregit: sèquit > seguici
Línia 6:
La concreció electoral del caciquisme era tan sols una de les múltiples formes de manifestar-se la influència dels cacics en una societat de clienteles, tot i que va ser la principal característica. Tal sistema de [[Client (Roma)|clientelisme]] ja existia a l'antiga Roma.{{Sfn|Puig i Cadafalch|any=2003|p=86|loc=Memòries}} En un sentit ampli, l'estructura de clienteles en la societat espanyola no es va crear en l'època de la Restauració, sinó que enfonsa les seves arrels molt més enrere. Va ser a mitjan segle XIX quan, per mitjà de la venda de béns desamortitzats, el clientelisme rural va adquirir una dimensió nova, en afirmar-se en el marc d'una economia de mercat.<ref>{{Ref-publicació|article=La Restauració borbònica: bipartidisme, torn pacífic i caciquisme|publicació=Sàpiens|url=http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/01/22/la-restauracio-borbonica-bipartidisme-torn-pacific-i-caciquisme/|data=22 de gener del 2011}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=La manipulació electoral a l’Espanya de la Restauració segons Valentí Almirall|publicació=Sàpiens|url=http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/11/19/la-manipulacio-electoral-a-l’espanya-de-la-restauracio-segons-valenti-almirall/|data=19 de novembre del 2010}}</ref> Des d'aquest moment es van anar decantant les formes de relació social que, amb la implantació de l'Estat liberal canovista, van confluir per configurar la normalitzat de funcionament polític. El sistema caciquil va tenir, segons tots els indicis, la seva principal fortalesa al món agrari, encara que també actués, en menor mesura, en l'urbà. Dins d'una Espanya predominantment rural, les terres de la Meseta central i del Sud de la Península van resultar ser el camp abonat on va créixer amb més comoditat el caciquisme, al qual van dirigir ja des de finals del segle XIX crítiques més violentes els homes que pretenien reformar la política nacional.
 
El caciquisme es va consolidar a Espanya durant la Restauració (1874-1923).<ref>{{Ref-publicació|cognom=Clotet|nom=Jaume|article=La Restauració Borbònica: els anys daurats del caciquisme|publicació=Ara|url=http://www.ara.cat/dossier/Restauracio-Borbonica-anys-daurats-caciquisme_0_809919038.html|data=13 de novembre del 2011}}</ref> Els cacics s'encarregaven de controlar els vots de totes les persones amb capacitat de vot de la seva localitat, la qual cosa era la base de l'alternança política que la Restauració demandava. Els cacics són persones amb poder econòmic, que compten amb un sèquitseguici (gent que treballen per a ell ) format per grups armats, capaços d'intimidar als seus conveïns que saben que si les coses no transcorren segons els desitjos del cacic poden patir danys físics.
 
El règim liberal espanyol va estar en tot moment, fins a la ruptura que va significar la Segona República, i excepte breus i dubtosos períodes intermedis, dominat pel que fa als processos electorals pel frau i l'abstencionisme generalitzats. El caciquisme era, a més a més d'un sistema d'estructuració de la societat res igualitari, una via per posar en relació al món urbà, on es prenien les decisions polítiques, amb el rural, és a dir, amb la major part del país. A través de les clienteles caciquils arribava fins als llocs més recòndits de la geografia espanyola una cosa semblant a l'autoritat.