Diferència entre revisions de la pàgina «Espín»

1 octet eliminats ,  fa 5 anys
m
Canvis menors, neteja, replaced: si bé → tot i que AWB
(Disambiguated: rotacióMoviment circular)
m (Canvis menors, neteja, replaced: si bé → tot i que AWB)
El 1920, els químics analítics van arribar a la conclusió que, per a descriure els electrons en l'[[àtom]], es requeria un [[nombre quàntic]] més dels que es podien identificar per analogia amb el model clàssic de l'àtom, anomenat l'''espín de l'electró'', relacionat amb el seu [[moment magnètic]] intrínsec.
 
Els dos físics, Goudsmit i Uhlenbeck, van descobrir que, sitot i que la teoria quàntica de l'època no podia explicar algunes propietats dels [[espectre atòmic|espectres atòmics]], afegint un nombre quàntic addicional, l'''espín'', s'assolia donar una explicació més completa dels espectres atòmics. Aviat, el concepte d'espín es va ampliar a totes les partícules subatòmiques, inclosos els [[protó|protons]], els [[neutrons]] i les [[antipartícula|antipartícules]].
 
L'espín proporciona una mesura del moment angular i de l'acció, intrínsec de tota partícula. Tot i això, en contrast amb la [[mecànica clàssica]], en què el moment angular s'associa a la [[Moviment circular|rotació]] d'un objecte extens, l'espín és un fenomen exclusivament [[mecànica quàntica|quàntic]].
 
Existeix una [[teorema spin-estadística|relació]] directa entre l'espín d'una partícula i l'[[Partícules idèntiques|estadística]] que obeïx en un sistema col·lectiu de moltes d'aquestes. Aquesta relació, coneguda empíricament, és demostrable en la [[teoria quàntica de camps]] relativista.
:<math> \left( \sigma _x \hat{x} + \sigma _y \hat{y} + \sigma _z \hat{z} \right) </math>
<br/>
i és <math> \sigma_i </math> les [[matrius de Pauli]] (o alguna altra base que generi l'[[àlgebra de Lie]] la seva (2)).
 
El procés de mesurament de l'espín mitjançant l'operador <math>S</math> es fa de la forma següent: <math>S|\phi\rangle=\left (S_x+S_y+S_z\right )|\phi\rangle</math>
== Aplicacions en les noves tecnologies o en tecnologies futures ==
=== Magnetoresistència i làser ===
Actualment, la [[microelectrònica]] troba aplicacions a certes propietats o efectes derivats de la naturalesa de l'espín, com és el cas de la [[magnetoresistència]] (MR) o la [[magnetoresistència gegant]] (MRG), que s'aprofita en els [[disc dur|discs durs]].
 
Es pot veure el funcionament dels [[làser]] com una altra aplicació de les propietats de l'espín. En el cas dels [[bosó|bosons]], es pot forçar un sistema de bosons a posicionar-se en el mateix estat quàntic. Aquest és el principi fonamental del funcionament d'un làser, en el qual els [[fotó|fotons]], partícules d'espín enter, es disposen en el mateix estat quàntic i produeixen trens d'ona en fase.
 
=== Espintrònica i computació quàntica ===
L'ús, present i futur, de tecnologia que aprofita propietats específiques dels espins o que busca la manipulació d'espins individuals per a anar més enllà de les actuals capacitats de l'[[electrònica]] es coneix com [[espintrònica]].
 
També es pensa en la possibilitat d'aprofitar les propietats de l'espín per a futures [[computació quàntica|computadores quàntiques]], en les quals l'espín d'un sistema aïllat pugui servir com a [[qubit]] o bit quàntic.
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Espin}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Espin}}
[[Categoria:Mecànica quàntica]]
[[Categoria:Física de partícules]]
356.486

modificacions