Revisió del 13:23, 14 nov 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: del numero 811 > del número 811 ← Edició anterior		Revisió del 09:54, 19 abr 2016 modifica desfés Adrien Cornelius (discussió \| contribucions) 1 edit m Actualitzat Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: '''Finance Watch''' (FW) és una [[ONG]] ~~creada a la [[Unió Europea]]~~<nowiki/>ceuropeareada en [[~~2010~~2011]] amb l'objectiu d'exercir contrapoder als ''[[lobby]]s'' les grans institucions financeres i aturar el [[monopoli]] que tenia la indústria financera a la pressió exercida sobre la [[Comissió Europea]] i el [[Parlament Europeu]].<ref name=laffeter>''Opération finance propre'', entrevista a Pascal Canfin per Anne Laffeter, publicada a les pàgs. 24-26 del número 811 de ''Les InRockuptibles'', setmana del 15 al 21 de juny de [[2011]]. {{fr}}</ref> L'ONG lluita perquè no siguin la banca i la indústria financera les úniques que aconsellin els polítics a l'hora de decidir i de modificar o crear lleis i directives, i vetlla perquè aquestes siguin beneficioses pels ciutadans europeus. L'[[eurodiputat]] Pascal ~~Canin, un dels promotors d'aquesta~~Cafin, la compara amb [[Greenpeace]], [[WWF]], el [[Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic\|GIECC]] i la Confederació Europea de Sindicats; i la justifica dient que no hi havia abans cap grup de pressió equivalent a l'àmbit [[finances\|financer]] i [[banca]]ri.<ref name=laffeter/> Alguns medis en parlent com del "''greenpeace'' de les finances".<ref>"Finance Watch: Greenpeace de la finance", a la portada de ''Les InRckuptibles'', setmana del 15 al 21 de juny de [[2011]]. {{fr}}</ref><ref>[http://www.mediapart.fr/journal/international/160611/comment-finance-watch-monte-en-puissance Comment Finance Watch monte en puissance] {{fr}}</ref> Els seus informes, elaborats per experts, es consideren credibles i legítims tant pels [[partits polítics]] [[d'esquerres]] com pels [[de dretes]], i de fet a la creació de la institució hi han participats polítics europeus d'ambdues tendències. La FW inclou membres com [[Attac France]] (Attac es limita a l'[[educació]] popular, reivindicant no actuar com a [[grup de pressió]], mentre que l'FW amplia les seves accions, actuant també com a grup de pressió, per exemple), i experts com l'estatunidenc Stephany Griffith-Jones ~~o l'exdirector de la [[Borsa]] de Montréal~~.<ref name=laffeter/> == Història == En [[2008]] va començar la crisi mundial dels [[Crèdit Subprime\|crèdits ''subprime'']], que va enfonçar el sistema [[econòmic]] i financer existent. Van desaparèixer enormes quantitats de diners i alguns Estats van decidir salvar les banques pagant-les milions d'euros. Encara no havia començat la crisi social pero els ciutadans podien observar aquests moviments, reunions cada vegada més freqüents del [[G20]], grans directius de banques que marxaven amb "paracaigudes daurats" i assessorament cada vegada més freqüent dels politics per part de banquers, traders i propietaris de les grans empreses.<ref name=laffeter/> En [[2009]], a les [[Eleccions al Parlament Europeu de 2009\|eleccions europees]], els partits ecologistes van aconseguir més vots dels esperats i d'entre ells, al ''Europe-Ecologie'' francès, el periodista Pascal Canfin, "una mica sorprès",<ref name=laffeter/> va arribar a ser eurodiputat. Nou en aquest àmbit, investiga els processos legislatius europeus i s'adona de l'entrisme, el poder i el monopoli de les entitats financeres en aquests, sense que hi hagi cap contrapartida. En aquell moment, [[Grècia]], com a Estat, ja havia començat a tenir greus problemes financers a causa de l'especulació, pero quan Canfin estava redactant el seu primer text legislatiu sobre els fons especulatius no va poder contactar amb cap detractor d'aquests per a contraargumentar les indicacions dels grups de pressió que estaven a favor dels ''hedge funds'' i que es posaven en contacte amb ell.<ref name=laffeter/> En [[2010]], vint-i-dos eurodiputats de diferents partits polítics (Pascal Canfin, Pervenche Berès, Jean-Paul Gauzès, etc.), encarregats de la reglamentació dels mercats financers, van fer una crida a la societat civil perquè s'impliqui i pugui tenir pes a aquestes polítiques de reglamentació. En aquesta crida van denunciar l'asimetria existent entre els grups de pressió de les banques a les legislacions i l'absència de cap contra poder social, format per experts, que pogués aconsellar ni argumentar alternatives als diputats. Finalment, demanava la creació d'una organització independent que pogués exercir un peritatge no interessat i donar-lo a conèixer a la Comissió Europea i el Parlament Europeu.<ref name=laffeter/><ref name=libe/> Linha 19 ⟶ 17: * El '''contralobbing''' fa referència al pes politic, a poder parlar i argumentar amb els diputats, a formar part de les comissions d'experts, a influir als textos, a trobar-los "trampes" o punts febles, a fer-los entenedors i clars, i a fer emmendes.<ref name=laffeter/> * La '''comunicació''' és per a divulgar els debats, els problemes i possibles solucions, per a denunciar males pràctiques, contrarestar els seus arguments i fer viure el debat. Inclou el fet de fer-ho de manera exacta i rigorosa, però usant paraules que tothom pugui comprendre i fent èmfasi en el que suposa a la pràctica a la vida quotidiana i els riscos i perills que hi pot haver, perquè els ciutadans puguin fer pressió als seus polítics i elegir lliurement sabent quins defensen els seus interessos i quins d'altres.<ref name=laffeter/> També acullen persones que treballen en banques i companyies d'assegurances perquè puguin denunciar a la premsa, anònimament a través de FW, dades i informacions sobre pràctiques que consideren poc ètiques.<ref name=laffeter/> == Estructura == Finance Watch es considera una organització d'experts independent, en particular completament independent de les banques i també dels partits polítics i eurodiputats que van participar en la seva creació. FW té un consell d'administració format ~~a parts iguals~~ per representants de les organitzacions membres, que pretén federar o mutualitzar perquè tinguin més força, i per a professionals tècnics amb àmplia formació en economia i finances; i compta amb un comitè de [[deontologia]].<ref name=libe>[http://www.liberation.fr/economie/01012330685-finance-watch-sera-un-contre-pouvoir-a-la-finance-de-marche Finance Watch sera un contre-pouvoir à la finance de marché] ''Libération'', 9 d'abril de [[2011]] {{fr}}</ref> == Finançament == Linha 29 ⟶ 25: == Algunes organitzacions membres == Entre els membres de FW hi ha l'esmentat Attac France, [[Intermón\|Intermón Oxfam]], [[Càritas Diocesana\|Càritas]], la Fundacio Seira, ''Transparency International'', la xarxa belga ''Réseau ~~Financement Alternatif~~Financité'', BEUC (la unió europea de defensors del consumidor), etc. Al moment de la seva fundació, FW comptava amb unes trenta associacions i organitzacions sense ànim de lucre europees<ref>[http://www.liberation.fr/economie/01012330685-finance-watch-sera-un-contre-pouvoir-a-la-finance-de-marche#liste Llista d'associacions fondatrius] ''Libération'' {{fr}}</ref> i en ~~juny~~abril de ~~[[2011]]~~2016 aquestes eren una quarantena, més una ~~vintena~~trentena d'experts independents ~~d'aquestes~~.<ref name=laffeter/> == Referències ==

Finance Watch: diferència entre les revisions