Diferència entre revisions de la pàgina «Regne de Kenedugu»

cap resum d'edició
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
Tot això arribaria a la seva fi a l'últim quart del segle XIX quan la doble amenaça dels colonialistes francesos i Samori Touré va començar empassant-se als seus socis comercials del sud, l'oest i l'est. Possiblement al veure l'amenaça, el faama Tieba va traslladar la capital del regne a Sikasso, la ciutat natal de la seva mare, el 1877. Allí es va construir un nou palau anomenat el Mamelon en un pujol estratègic. La decisió va resultar sàvia, ja que Tieba i el seu successor Babemba Traoré es van enfrontar en una sèrie de batalles tant contra Samori Touré com els francesos que avançaven ràpidament.
 
===Influència francesa===
Irònicament, el petit regne de Kénédougou es convertiria en un dels últims reductes contra les ambicions franceses a Àfrica occidental. Els estats més grans van anar caient com a fitxes de dòmino a les mans de l'Imperi Wassulu de Samori o de l'Imperi francès. Els de Samori van atacar Sikasso amb un exèrcit de 12.000 homes a l'abril de 1887, però no van poder prendre la ciutat. Després, des de 1887 fins a 1888, els francesos van assetjar Sikasso però també van ser derrotats. A la llum d'aquestes amenaces, Tieba va ordenar la construcció d'un tata o muralla al voltant de la ciutat el 1890. Parts de la tata s'han convertit en una de les principals atraccions turístiques d'avui dia de Sikasso.
 
Irònicament, el petit regne de Kénédougou es convertiria en un dels últims reductes contra les ambicions franceses a Àfrica occidental. Els estats més grans van anar caient com a fitxes de dòmino a les mans de l'Imperi Wassulu de Samori o de l'Imperi francès. Els de Samori van atacar Sikasso amb un exèrcit de 12.000 homes a l'abril de 1887, però no van poder prendre la ciutat. Després,i deses van haver de 1887retirar finsdesprés d'un any de setge a causa de les moltes pèrdues experimentades entre els seus millors guerrers. El juny de 1888 el faama va enviar al seu fill i un nebot a Bamako a signar un tractat amb el capità Septans, comandant de Bamako; per aquest tractat el Kenedugu quedava sota protectorat francès (18 de juny de 1888). Entre 1888 i 1889 els francesos vanutilitzaran assetjarel Sikassoregne peròper tambépressionar vana Samori, instigant-lo a reprendre la guerra contra Samori (al menys mentre els francesos conquerien Ségou seri derrotatsKaarta). A la llum d'aquestes amenaces i d'una possible guerra, Tieba va ordenar la construcció d'un tata o muralla al voltant de la ciutat el 1890. Parts de la tata s'han convertit en una de les principals atraccions turístiques d'avui dia de Sikasso.
Després de la mort de Tieba l'1 de gener de 1893, el seu germà Babemba Traoré va assumir el tron. Va mantenir als francesos a ratlla durant cinc anys més. En 1897, els francesos van conquistar [[Ségou (ciutat)|Ségou]] , capital del veí imperi del nord de Kénédougou, l'Imperi Tuculor . Aquesta victòria va renovar l'ambició de França cap a Sikasso, i els francesos es van preparar novament per intentar prendre la ciutat decidits a venjar la deshonra anterior.
 
El tinent coronel Archinard, comandant superior de l'Alt Senegal, va enviar una missió al rei Tieba, dirigida pel capità Quiquandon, per aconsellar en una eventual represa de la lluita contra Samori . El capità havia de sondejar les intencions del ''faama'' i vincular-lo a la política francesa, i al mateix temps estudiaria el país i els estats veïns, i prepararia la instal·lació d'un resident a alguna ciutat gran del Níger per estendre la influència francesa per tota la regió.
 
Quiquandon va marxar de Ségou acompanyat del doctor Crozat i 15 homes a meitat de maig de 1890 en direcció a Sikasso a través de Bla i Kadiala. Més enllà d'aquesta població va trobar al rei Tieba que venia a rebre'l amb un miler de guerrers; li va fer una recepció amistosa i solemne a Fonfona. Llavors van seguir la seva ruta junts a través del [[Minianka]], arribant a Sikasso el 3 de juny. Abans de reprendre la guerra contra Samori el ''faama'' volia assegurar les seves províncies davant un eventual cop de ma i assegurar la rereguarda amb la conquesta de Loutana i Kinian, els habitants de les quals semblaven favorables a Samori.
 
Així el 28 de juny de 1890 el ''faama'' va marxar contra Loutana i després d'una lluita sense èxit va bloquejar la població; la població de Kinian va enviar ajut als assetjats, però aquestes forces foren rebutjades per Tieba amb l'ajut de Quiquandon, que de moment gaudia de gran prestigi davant el rei tot i les advertències que feien a aquest els consellers reials. Poc després Loutana fou ocupada. Llavors Tieba va marxar contra Kouliba, que fou pressa per assalt.
 
D'allí va passar a [[Kinian]] on va arribar el 2 d'octubre. Quiquandon sabia que Tieba no oferiria res als francesos fins que Kinian fos conquerida i va demanar reforços per ajudar en la seva conquesta al resident de [[Ségou]], capità Underberg. Aquest li va enviar al rei de Ségou, Bodian, amb el seu exèrcit (3.000 homes) i un grup de [[spahis]] i tiradors, a més d'un canó, tots sota les ordres del tinent Spitzer. El 15 d'octubre aquestes forces van arribar a Oulaso on es van trobar amb el ''faama'' que s'havia establert en aquesta població. El capità Quiquandon va agafar la direcció de la lluita. Kinian estava rodejada d'un llarg recinte de més de 3 km de circuit i defensada per dos mil homes sota el cap Kouroumina.
 
El 16 d'octubre es va obrir una bretxa a la muralla i la ciutat fou assaltada però les tropes indígenes es van aturar abans d'arribar a la muralla (a uns 30 o 40 metres) perquè no creien que una tata pogués caure tant fàcilment i per una creença supersticiosa i foren massacrats; fou necessari iniciar el setge per reduir-lo per la fam; aviat se'n van cansar i volien abandonar però el capità Quiquandon va aconseguir retenir-los. El 20 de novembre es va fer una nova bretxa, i es va intentar un segon assalt que fou rebutjat com el primer.
 
El desembre una banda de ''sofes'' de [[Samori Turé]], procedent de Ténélou, va arribar per alliberar la població, però es va aturar saquejant Ouola i finalment van retornar.
 
El més de gener de 1891 el setge de Kinian s'havia completat i no quedava cap lloc per on fos possible passar; dotze mil homes i 2000 cavallers encerclaven la població que finalment va sucumbir el 7 de març; un grup de defensors encara va aconseguir escapar sorprenent als assaltants. El setge havia durat 5 mesos; els francesos van perdre un home i van tenir 13 ferits (entre ells el tinent Spitzer); els indígenes van tenir 160 morts i un miler de ferits (entre els quals el propi rei Tieba).
 
Spitzer i Bodian van retornar llavors a Ségou i Tieba va retornar a Sikasso amb Quiquandon que va retornar poc després (24 de març). Havia aconseguit fer-se amic de Tieba, portar aquest a l'aliança francesa i estudiar la regió. En el seu informe considerava que Tieba no actuaria mai com un profeta o un cap sanguinari i destructor, i que després de reconstruir les antigues fronteres del seu regne, administraria aquest pacíficament.
 
Després de la mort de Tieba l'1 de gener de 1893, el seu germà Babemba Traoré va assumir el tron. Va aconseguir mantenir als francesos a ratlla durant cinc anys més. En 18971890, els francesos van conquistar [[Ségou (ciutat)|Ségou]] , capital del veí imperi del nord de Kénédougou, l'Imperi Tuculor . Aquesta victòria vahavia renovarrenovat l'ambició de França cap a Sikasso, i els francesos es van preparar novament per intentar prendre la ciutat decidits a venjar la deshonra anterior.
=== Conquesta francesa ===
Els francesos van llançar un assalt d'artilleria contra la tata de Sikasso a l'abril de 1898, i la ciutat va caure l'1 de maig del mateix any. En lloc de veure el prendre el control francès de la seva ciutat, FamaFaama Babemba va ordenar als seus guàrdies que el matessin. El territori del regne de Kénédougou aviat va ser assimilat dins la colònia del [[Sudan Francès]] , i més tard a la república de Mali. Tieba i Babemba encara són reverenciats fins als nostres dies a Mali com a símbols de la resistència africana als francesos.
 
==Reis (faama) ==
117.921

modificacions