Adrar Tmar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Corregit: - tot el esclaus + tot els esclaus
Línia 3:
Fou poblat al [[neolític]] i la seva desertificació ha deixat les restes arqueològiques intactes entre les quals els cercles de pedra i l'antiga ciutat d'Azougui. Les seves depressions estan seguides per ''ueds'' (rius generalment secs) o a les depressions tancades (anomenades grayr) estan plenes de ''shebkhas'' (llacunes salades generalment seques excepte els períodes de pluja) L'altura màxima és el Dhar, de 830 metres. Coneguda per les seves gorgues i dunes, hi viu poca gent, la majoria a la ciutat d'[[Atar (Mauritània)|Atar]]. Hi ha altres oasis: Azougui, Ksar Torchane, Toungad, Oujeft i Chuinguiti.
 
La zona fou habitada pels bafour. Els portuguesos encara anomenaven aquestes muntanyes com "muntanyes de Bafor" en el [[segle XVI]] però a partir del segle X hi havien entrat els [[lamtuna]] i el seu cap Abu Bakr ben Umar va conquerir Shinkit (Chinguiti o Chinguetti) i després efímerament [[Ghana]]; tres segles més tard els makil, expulsats pels [[marínides]] del Marroc, es van dirigir al sud i van sotmetre a les tribus berbers; el moviment marabut del [[segle XV]] també va contribuir a difondre l'àrab; en aquesta època es va establir la jerarquia a la societat; a dalt els guerrers o ''[[hàssan (guerrer)|hasan]]'', després els marabut o ''[[zuaya]]'' i finalment els tributaris o ''[[zenaga]]'', i sota de tot elels esclaus (bafour, negres, mestissos) coneguts com a ''[[haratin]]''.
 
El territori estava regit per un emir que fou independent fins al [[1909]]. La zona fou ocupada per la columna Gouraud aquest any [[1909]]. L'emir fou posat sota protectorat francès però es va revoltar el [[1932]] i la lluita va durar dos anys. Vegeu '''[[Emirat d'Adrar]]'''.