Al-Mansur (fatimita): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: - sobre el home de + sobre l'home de |
||
Línia 7:
Durant un breu respir Ismail va prendre mesures de redreçament: va dictar una amnistia fiscal per l'any en curs, exempció als seus subdits de les contribucions normals i especials i compromís de no percebre-les als anys següents excepte la ''dime'' i la ''sadaka'' en espècie. En el seu campament va fundar una nova ciutat destinada a futura capital, anomenada Sabra al-Mansuriyya. Després Ismail va sortir de Kairuan el [[29 de novembre]] del [[946]], perseguint a Abu Yazid. Va arribar a Baghaya, va passar per [[Sabiba]] i Marmadjanna i va seguir cap a [[Bilizma]], [[Tubna]] i [[Biskra]] ([[7 de desembre]] del [[946]]); allí va tirar enrere cap a Tubna i va derrotar a Abu Yazid prop de [[Makkara]] (12 djumada I-Ula/[[14 de desembre]] del [[946]]) i va entrar a [[al-Masila]]. Abu Yazid es va refugiar cap al Djabal Salat. Ismail el va perseguir en debades (el rebel es va refugiar al nord de les muntanyes del Zab al massís d'Ukar, al Djabal Maadid), i després es va dirigir cap al país [[sinhadja]] a l'oest; llavors Abu Yazid va retornar i va assetjar al-Masila. Ismail va tirar enrere i va tornar a entrar a la ciutat el [[4 de febrer]] del [[947]]. Llavors Abu Yazid es va retirar a les muntanyes Akar i Kiyana a les fortaleses de Shakir i Kiyana. El califa va sortir d'al-Masila l'[[11 de març]] del [[947]] i el va derrotar el mateix mes i després l'abril. Abu Yazid es va fer fort a la fortalesa de [[Kiyana]] (la futura [[Kalat Banu Hammad]]) que Ismail va assetjar l'[[1 de maig]], i hi va entrar el [[18 d'agost]] del 947. A la nit abans els darrers guerrers van treure a Abu Yazid i a l'imam Abu Ammar al-A'ma fora de la fortalesa, però el segon fou mort en la fugida i el primer va caure i fou fet presoner. Va morir l'endemà ([[19 d'agost]]) de les ferides. El seu cos fou empalat i exposat als insults del poble la capital fatimita. El cap rebel fou anomenat pels fatimites "el Maleit".
Llavors va fer pública la mort del seu pare i el seu ascens al tron amb el títol d'al-Mansur bi-llah. Encara durant un cert temps va pacificar el Zab a partir d'al-Masila on els Banu Kamlan aguantaven la revolta fins que es van haver de sotmetre. Llavors va anar a [[Tahart]] per castigar als rebels lawates (la tribu [[Lawata]]) i sembla que volia anar encara més lluny per impressionar als seus rivals omeies de Còrdova però una malaltia el va deixar postrat i quan es va posar millor va tornar a Ifriquiya ([[6 de novembre]] del 647), parant un temps a [[Setif]] amb els [[kutama|kutames]] que li havien estat fidels, i arribant a Kairuan dos mesos després de sortir, amb 14.000 famílies que l'acompanyaven per establir-se a la nova capital al-Mansuriyya on va entrar el dia [[13 de gener]] del [[948]]. Una burla tètrica sobre
Al cap de poc, aquell mateix any va haver de sortir en campanya per pacificar les regions de [[Kashtiliya]] i al sud de l'[[Aures]], i reprimir a les tribus rebels dels Manawa, [[Maghrawa]], Kalala i algunes altres [[ifranites]] revoltades sota el fill d'Abu Yazid, Fadl, el qual va morir en combat el maig/juny del [[948]], que va posar definitiu final a la revolta [[kharigita]].
| |||