Al-Mansur (fatimita): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - sobre el home de + sobre l'home de |
m Corregit: - maig]] el hereu fatimita + maig]] l'hereu fatimita |
||
Línia 3:
==Biografia==
El 943 va esclatar la revolta de l'imam [[ibadita]] [[nukkarita]] Abu Ammar al-A'ma i el seu cap militar [[Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí]]. Abu Yazid va conquerir [[Tébessa]] i [[Marmadjanna]] on va rebre el regal del seu ase favorit el que li va valer el malnom de ''Sahib al-himar'' ([[l'home de l'ase]]); després va entrar a [[al-Urbus]] (''Laribus'') el 15 de dhu l-hidjda del 333 ([[25 d'agost]] del [[943]]), [[Badja]] (13 de muharram del 333/[[10 de setembre]] del [[944]]) i finalment [[Kayrawan]] (23 safar del 333/[[20 de març]] del [[944]]) on va fer executar al general fatimita Khalil ben Ishak i al cadi local. Inicialment el rebel va gaudir de cert suport per l'oposició que hi havia contra els fatimites, però els abusos dels berbers aviat li van fer perdre. Va deixar al seu fill Fadl ben Abu Yazid a Kayrawan (Kairuan), i va marxar contra un exèrcit fatimita dirigit pel general Maysur al que va derrotar i matar (12 rabi I 333/[[7 de novembre]] del [[944]]). Llavors es va dirigir a [[Mahdia]] (al-Mahdiyya) que va assaltar (3 djumada II 333/[[27 de desembre]] del [[944]]) sense poder conquerir-la; en va establir el setge (gener a octubre del 945) i només fou aturat per les muralles de la ciutat. Va retornar llavors a Kayrawan on va renunciar a tot luxe i va deixar el govern en mans de l'imam Abu Ammar al-A'ma. Els berbers es van presentar altre cop a Kairuan per estar al seu costat. Al final del [[945]] forts combats es van produir a [[Tunis]] que va canviar de mans tres vegades; també hi va haver lluites a Badja ([[16 de novembre]] del [[945]]). Ayyub, fill d'Abu Yazid, fou derrotat pel general Al-Hasan ben Ali, però després aquest fou derrotat al seu torn i es va haver de retirar cap al país dels kutama on es va apoderar de [[Tidjis]] i [[Baghaya]], que va fortificar. Aquestes posicions esdevingueren perilloses perquè agafaven a Abu Yazid pel darrere. Abu Yazid va assetjar [[Sussa]] ([[19 de desembre]] del [[945]]). El [[16 de maig]]
Durant un breu respir Ismail va prendre mesures de redreçament: va dictar una amnistia fiscal per l'any en curs, exempció als seus subdits de les contribucions normals i especials i compromís de no percebre-les als anys següents excepte la ''dime'' i la ''sadaka'' en espècie. En el seu campament va fundar una nova ciutat destinada a futura capital, anomenada Sabra al-Mansuriyya. Després Ismail va sortir de Kairuan el [[29 de novembre]] del [[946]], perseguint a Abu Yazid. Va arribar a Baghaya, va passar per [[Sabiba]] i Marmadjanna i va seguir cap a [[Bilizma]], [[Tubna]] i [[Biskra]] ([[7 de desembre]] del [[946]]); allí va tirar enrere cap a Tubna i va derrotar a Abu Yazid prop de [[Makkara]] (12 djumada I-Ula/[[14 de desembre]] del [[946]]) i va entrar a [[al-Masila]]. Abu Yazid es va refugiar cap al Djabal Salat. Ismail el va perseguir en debades (el rebel es va refugiar al nord de les muntanyes del Zab al massís d'Ukar, al Djabal Maadid), i després es va dirigir cap al país [[sinhadja]] a l'oest; llavors Abu Yazid va retornar i va assetjar al-Masila. Ismail va tirar enrere i va tornar a entrar a la ciutat el [[4 de febrer]] del [[947]]. Llavors Abu Yazid es va retirar a les muntanyes Akar i Kiyana a les fortaleses de Shakir i Kiyana. El califa va sortir d'al-Masila l'[[11 de març]] del [[947]] i el va derrotar el mateix mes i després l'abril. Abu Yazid es va fer fort a la fortalesa de [[Kiyana]] (la futura [[Kalat Banu Hammad]]) que Ismail va assetjar l'[[1 de maig]], i hi va entrar el [[18 d'agost]] del 947. A la nit abans els darrers guerrers van treure a Abu Yazid i a l'imam Abu Ammar al-A'ma fora de la fortalesa, però el segon fou mort en la fugida i el primer va caure i fou fet presoner. Va morir l'endemà ([[19 d'agost]]) de les ferides. El seu cos fou empalat i exposat als insults del poble la capital fatimita. El cap rebel fou anomenat pels fatimites "el Maleit".
|