Benadir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - originaris de Al-Hasa + originaris d'Al-Hasa
m Corregit: - d'investigar el incident; + d'investigar l'incident;
Línia 23:
Itàlia va enviar a Benadir a Antonio Cecchi segurament per prevenir l'expansió etíop cap a Luuq i [[Baidoa]] i altres àrees entre el [[riu Juba]] i el [[Shabele]]. Cecchi es va aliar al soldà de Geledi. El propòsit de Cecchi era substituir a la companyia de Filonardi, concessionària dels territoris, per la companyia de Benadir, però el retard en decidir va fer que el canvi no es produís fins al 1896, perllongant la ineficiència. A finals dels anys noranta Cecchi va organitzar companyies d'homes armats, somalis i mariners italians, per portar-los a Luuq i Baidoa, i va establir el seu quarter a Lafole. Allí fou atacat pels somalis i els homes armats de Cecchi van fugir i aquest va morir; després de la derrota d'[[Adua]] davant els etíops aquesta nova derrota posava en ridícul als italians.
 
El comissionat Filonardi fou cessat i després d'una breu interinitat de Ernesto Dulio, fou enviat el comandant Giorgio Sorrentino, amb l'encàrrec d'investigar el l'incident; Sorrentino va determinar que no hi havia sentiments nacionalistes en els somalis i que els instigadors eren dos àrabs de Mogadiscio, Islam bin Mohamed i Abu-Bakr bin Awad, perjudicats per la pèrdua de la seva feina a la companyia Filonardi quan fou substituïda per la de Benadir. Aquestos dos homes foren detinguts fora de Somàlia, probablement a [[Zanzíbar]]. Per consolidar el poder d'Itàlia contra els biyaamal i altres clans, es va aconseguir comprar el ports del Benadir per tres milions sis-centes mil lires italianes però l'abolició de l'esclavatge mantenia el descontentament dels bimaal o bimaayal. Els italians van reclutar somalis i diversos pobles dels rebels foren cremats; en revenja les forces colonials foren atacades diverses vegades a Dhanane (entre [[Marka]] i [[Mogadiscio]]). Altres incidents i combats van tenir lloc a Marka, Julib, i Jesira, en les que els bimaal o bimayaal del clan hawiye, i els seus aliats, es van enfrontar als soldats colonials italians (de fet somalis). Els informes de l'oficial naval Gaetano Bossi i del comandant Onorato di Monale, recomanaven la supressió de la companyia del Benadir i l'administració directe de la totalitat del territori (cosa que es va produir el [[1905]]).
 
Per atreure als caps locals els italians es van acostar als notables i els van oferir lliure accés als oficis colonials i el reconeixement del seu estatus social i lideratge. La majoria dels caps van acceptar, entre ells el soldà de Geledi. Encara hi va haver enfrontaments durant uns anys entre biyaamal i forces colonials. Aquestes van atacar l'àrea de Dhoobooy prop de Merka, i Afgoi o [[Afgooye]], a 30 km de Mogadiscio, i finalment la resistència dels biyaamal fou liquidada i la situació es va normalitzar totalment el [[1910]].<ref>The homogenity of the somali people: A study of the somali bantu ethnic comunity, de Mohamed A. Eno, a http://www.stclements.edu/grad/gradeno.htm</ref>