Constantí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - la Península Ibèrica + la península Ibèrica
m Corregit: - que el indret continuà + que l'indret continuà
Línia 30:
Quan es produí la migració visigòtica al segle V, Constantí encara era un nucli en procés de desenvolupament. Juntament amb Centcelles, tenia una població hispanoromana. El fet que la ciutat de Tarraco estigués ocupada pels visigots arrians, ha portat a plantejar la hipòtesi de què l’Arquebisbe residís a Centcelles, suburbi de la capital. Inclús resulta versemblant que a l’Església del conjunt s’hi celebrés el concili provincial que convocà el prelat Joan a principis del segle VI.
En el decurs dels segles posteriors, sembla que el l'indret continuà existint, fins i tot, amb cert creixement demogràfic. El descobriment l’any 1816 d’un gerro litúrgic hispanovisigot ens en proporciona una evidència. El mateix contenia unes vuit-centes monedes d’or,<ref>{{ref-llibre|cognom=DE PALOL|nom=Pedro|títol=Tarraco hispanovisigoda|pàgines=76 i 127|lloc=Tarragona|editorial=Real Sociedad Arqueológica Tarraconense|any=1953}}</ref> de diferents moments històrics, i probablement procediria del patrimoni de l’església de Centcelles o de la Constantí. La troballa fou localitzada en un terreny fronterer entre el terme de Constantí i el de Reus, cosa que dóna sentit a la suposició de què el municipi visigòtic estava situat al ponent del contemporani, a l’actual partida de Sant Llorenç. El gerro es va soterrar durant el segle VII a causa de la convulsa situació política i no es conserva en l’actualitat.
La conquesta musulmana de la península Ibèrica (711-726), que suposà el final del regne visigot de Toledo i la creació d’Al-Andalus, emirat depenent del Califat Omeia de Damasc, va afectar les nostres contrades. Amb l’arribada dels sarrains el 713, el creixement de la vil·la es va aturar i va sofrir una forta davallada demogràfica.