Diferència entre revisions de la pàgina «Madain»

1 octet eliminats ,  fa 3 anys
m
Corregit: - i el exiliarca fins + i l'exiliarca fins
m (Corregit: - i el exiliarca fins + i l'exiliarca fins)
*Sabat, 5 km al sud de l'anterior, que guardava el pont al lloc on el Nahr al-Malik s'unia al Tigris.
 
Aquest conjunt de ciutats fou ocupat pels àrabs el març del [[637]] i anomenat al-Madain o Madain. Ja la noblesa havia fugit però els tresors trobats van produir un gran botí. La població va fer un pacte de capitulació i va pagar la [[djizya]]. Molts notables perses (''dahakin'') hi van seguir residint, així com el ''catholikos'' i el l'exiliarca fins al segle VIII. El [[663]] hi havia una guarnició àrab de 300 homes i el [[695]] eren mil homes, sempre manats per notables de [[Kufa]] de la tribu [[Azd]]. Fou el centre de la regió del [[Diyala]] (Ard Djukha) dependent del governador de Kufa.
 
Un dels primers governador fou [[Salman al-Farisi]] (+ [[656]]). Sad ibn Masud fou governador del 656 al 660 i el [[657]] va rebutjar un atac [[kharigita]]. Un altre governador, Simak, va impedir al kharigita al-Mustawrid de passar de la banda oriental a l'occidental. La ciutat va seguir a Kufa en la seba tendència religiosa, i fou un centre [[Alides|alida]]. El [[687]] la ciutat fou saquejada pels [[azraquites]] (kharigites extremistes). Shabib la va ocupar temporalment el [[696]]. Al segle VIII els xiïtes de Madain eren considerats extremistes (''ghulati''). Allí es va fundar la secta Harithiyya que afirmava que qualsevol coneixedor de l'islam podia actuar lliurement i que va donar suport a l'aixecament alida del [[744]].
1.125.525

modificacions