Revisió del 01:12, 11 març 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: apareixen el astrònom Umar > apareixen l'astrònom Umar ← Edició anterior		Revisió del 17:01, 19 abr 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: - liquidar el estat càrmata; + liquidar l'estat càrmata; Edició següent →
Línia 16: La situació a la frontera bizantina era encara molt confusa; després de la derrota dels grecs a la batalla de Manzikert el 1071, bandes irregulars de turcmans assolaven Anatòlia però a la part sud-oriental hi resistia un general armeni-bizantí, [[Filaretos]] que amb un exèrcit format principalment per uns vuit mil normands dirigits per Raimbaud s'havia apoderat de [[Cilícia]] on tenia el suport de la població armènia emigrada a la zona els darrers anys. El 1078 es va autoproclamar dux d'[[Antioquia de l'Orontes\|Antioquia]] que incloïa [[Edessa]] de forta població armènia. Va tenir els títols de ''domesticos'' i ''protocuropalata'', i després ''sebastos'', i fins i tot ''protosebastos''. El 1076/1077 el general seljúcida [[Ortuk\|Ortuk ibn Eseb]]<ref>anys després fundador de la dinastia [[ortúquida]] al [[Diyar Bakr]]</ref> va fer una sèrie de campanyes a [[Aràbia]] per compte de Màlik-Xah I: primer a [[Bahrayn]] on Abd Allah ibn Ali al-Uyuni dels Banu Murra ibn Amir, dominava el nord de la regió i estava assetjant [[al-Ahsa]] feia set anys; el van ajudar amb 200 cavallers, va conquerir la ciutat i va fundar la dinastia [[Uyúnida]] i el 1077/1078 va esclafar la resistència dels [[càrmates]] i les tribus que els donaven suport, i van liquidar el l'estat [[càrmata]]; els [[uyunides]] van reconèixer al califa abbàssida i la sobirania seljúcida. Després Ortuk va obligar al [[xerif]] de [[la Meca]] a declarar-se pel califat abbàssida en contra del califat fatimita.<ref>El xerif Abu Hashim Muhammad de manera escandalosa venia la seva lleialtat al que pagava més, fos el califa fatimita o el abbàssida/sultà seljúcida; diverses vegades la ''khutba'' es va llegir en nom de l'un, després de l'altra, per tornar al primer i altre cop el segon una i altra vegada. Finalment el sultà seljúcida cansat de la situació, va enviar un exèrcit a la Meca</ref> Les submissions de [[Iemen]] i [[Aden]] van ser efímeres. El 1077 els fills del seljúcida [[Kutalmish]] o [[Kutlumush ibn Arslan Israil]], [[Sulayman I ibn Kutalmish\|Sulayman]] i Mansur ibn Kutalmish, establien un soldanat als territoris arrabassats als bizantins, que els turc anomenaven romans (''rumis'') d'on va venir el nom de [[soldanat seljúcida de Rüm]], sent la primera capital a [[İznik]]. Segons la historiografia posterior aquestos dos prínceps foren investits com a governadors per Màlik-Xah, però donat que Sulayman va usar el títol de sultà cal pensar que fou un acte unilateral que el sultà gran seljúcida havia de veure com una alta traïció. Dos altres fills de Kutulmish van lluitar amb els [[fatimites]] a [[Palestina]] contra els grans seljúcides el que provaria les males relacions d'aquests branca amb el gran sultà.

Màlik-Xah I: diferència entre les revisions