Sati Beg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tornada al Il-khan > tornada a l'Il-khan |
m Corregit: - amb el invasor i + amb l'invasor i |
||
Línia 5:
Al morir Abu Said el 1335 l'estat es va començar a desintegrar. El 1336 Sati Beg i Surgan es van decantar pel partit del amir [[jalayírida]] [[Hasan-i Buzurg]]. Aquest va agafar el control de Pèrsia occidental, i Surgan fou nomenat governador de [[Regió del Karabakh|Karabakh]] (a l'[[Azerbaidjan]] modern), on ell i la seva mare es van instal·lar. Però quan el nét d'Amir Coban, Hasan-i Küčik (o Hasan Kücük, Hasan el Petit), va derrotar a Hasan-i Buzurg a Alataq (prop de [[Naxçıvan |Nakhitxevan]]) el [[16 de juliol]] de [[1338]], Sati Beg i Surgan van abandonar al derrotat i van fugir al camp del vencedor. Aprofitant els seus lligams familiars, Hasan-i Küčik la va posar al tron ilkhànida el juliol o agost d'aquell any, si bé la seva autoritat nominal no s'estenia més enllà dels territoris sota control cobànida a la Pèrsia nord-occidental. Hasan-i Buzurg encara controlava Pèrsia sud-occidental i l'[[Iraq]], i va fer aliança amb un altre pretendent del tron ilkhànida anomenat [[Togha Temur]], que dominava el [[Gran Khorasan|Khurasan]], al que va reconèixer com a khan. Togha Temur va sortir del Khurasan l'hivern del 1339 (començaments d'any) i va marxar contra els cobànides, seguint les instruccions de Hasan-i Buzurg, que marxaria darrere seu per donar-li suport. Llavors Hasan-i Küčik va oferir la mà de Sati Beg a Togha; aquest va enviar unes cartes de complaença al cobànida, que aquest va fer arribar a Buzurg, el qual es va sentir traït i va aturar la seva progressió en ajut de Togha; aquest darrer llavors es va veure obligat a retirar-se (juliol de 1339).
El maig de 1339 les relacions de Hasan-i Küčik amb Sati Beg s'estaven deteriorant i el cobànida va optar per posar al tron a Sulayman Khan, al que va casar amb Sati Beg. Després va decidir atacar als djalayàrides als que va derrotar a la vall del Zarrina (Zarrina Rud) prop de [[Maragha]]. En aquesta batalla van destacar [[Pir Husayn]] i [[Surgan]] (fill d'amir Coban i de Sati Beg), i el segon fou nomenat governador d'Iraq. Però poc després, no satisfet amb el tractament donat a la seva mare, Sati Beg, es va posar al servei de Hasan-i Buzurg que també va rebre el suport del governador del [[Diyarbakr]] i del sultà mameluc [[al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun]], si bé aquest darrer va poder ser apartat de l'aliança per maniobres diplomàtiques d'Hasan-i Küčik. El 1340 Kücük va entrar a [[Shiraz]] mercès al suport del [[muzaffàrida]] Mubariz al-Din Muhammad (al que va cedir [[Kirman]]) i va cedir [[Isfahan]] (1340) a Abu Ishak Djamal al-Din (príncep de la dinastia [[indjúida]]); Shams al-Din Muhammad, germà de l'anterior, va rebre territoris al [[Fars]]. [[Pir Husayn]] fou nomenat governador de Shiraz. Togha Temur va enviar al seu germà Amir Saikh Ali Kawun a envair Iraq, i el governador Surgan va fer aliança amb
El [[15 de desembre]] de [[1343]] l'esposa de Kücük, [[Izzat Malik]], el va assassinar, segons es creu per temor que es descobrís que li havia estat infidel, en el curs d'una campanya contra Bagdad. No va deixar successor i Malik Ashraf, [[Yaghi Basti]] (que era l'oncle de Malik Ashraf i per tant també oncle de Hasan-i Küčik), i Surgan es van disputar l'herència. Sati Beg va donar suport al seu fill, però fou derrotat per Malik Ashraf el 1344. Surgan es va refugiar amb Sati Beg i Sulayman Khan, que van buscar l'aliança de Hasan-i Buzurg el [[djalayírida]], però quan aquest va renunciar a ajudar-los van haver de fugir al Diyar Bakr i el 1345 Surgan fou altre cop derrotat per Malik Ashraf fugint llavors Sati Beg i Sulayman Khan cap a Anatòlia mentre Surgan o va morir a la lluita o va fugir cap a Bagdad on fou executat per Hasan-i Buzurg. El 1345 o 1346 hi ha una moneda encunyada a [[Hisn Kayfa]] amb el nom de Sati Beg, sent la seva darrera menció, no sent coneguda la seva sort posterior; Malik Ashraf es va imposar finalment.
| |||