Silahdar Hamza Mahir Paixà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en desgracia el > en desgràcia el
m Corregit: - i el incondicional Salihdar + i l'incondicional Salihdar
Línia 3:
Va començar una carrera administrativa en la que va progressar ràpidament i va esdevenir favorit del príncep Mustafà i quan aquesta va pujar al tron com [[Mustafà III]] el [[20 d'octubre]] de [[1747]], el va nomenar el seu ''sihladar'' (que va incorporar al seu nom), i poc després li va donar el rang de visir (juny de [[1758]]) i el va prometre a una princesa de nom Hibet Allah la qual no obstant va morir quatre anys després (juliol de [[1762]]). Va exercir diversos governs a llocs variats de l'imperi (almenys dotze governs entre 1759 i 1768); va caure temporalment en desgràcia el [[1765]] sent desterrat a [[Dimetoka]] i perdent el seu rang, però va recuperar aquest i el favor reial al cap de pocs mesos. El [[1766]] fou nomenat governador d'[[Egipte]] i va entrar en conflicte amb els amirs mamelucs i [[Alí Bey al-Kabir|Ali Bey]] (''shaykh al-balad'') sent expulsat del país l'abril de l'any següent. Després fou nomenat governador d'[[Anadolu]].
 
El [[1768]] el sultà va decidir trencar amb [[Rússia]]; el gran visir Muhsinzade Mehmed Pasha i el [[Shaykh al-Islam]] s'hi van oposar, i el primer fou destituït el [[7 d'agost]] de [[1768]] i el l'incondicional Salihdar Hamza Pasha nomenat al seu lloc el [[3 de setembre]]. Seguint ordes del sultà va fer aprovar pel consell un ultimàtum a Rússia el [[4 d'octubre]] i quan el resident rus Obreskow va refusar els seus termes, fou empresonat a Yedikile ([[6 d'octubre]]). Va esclatar la guerra però el gran visir fou revocat el [[17 d'octubre]] de [[1768]] abans de l'inici efectiu de les hostilitats, probablement per instigació del khan de Crimea, i oficialment par haver patit un atac de demència.
 
Fou nomenat governador de [[Creta]] però va morir de camí, a [[Gelibolu]], a finals d'octubre de [[1768]].