Vescomtat de Châtellerault: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Hug el Os, + Hug l'Ós, |
m Corregit: - restablir el honor de + restablir l'honor de |
||
Línia 13:
Clemència era l'hereva del vescomtat i abans del [[1224]] es va casar amb Jofré II de Lusignan, senyor de Vouvent, de Mervent i de Saint-Hermine, germà de Raül de Lusignan, dit d'Exoudun o Issoudun. Jofré en nom propi i de la seva dona va fer homenatge del vescomtat al rei[[Lluís VIII de França]] en carta del maig del [[1224]] confirmant així una situació que ja existia de fet: el vescomtat esdevenia formalment feu de França. Sembla però que el domini útil el tenia Aimery, ja que feia donacions. Morta Clemència el [[1239]] Jofré I es va casar amb Auda vers 1240/1245, i va morir vers el començament del [[1248]]. Aimery havia estat succeït per Joan, que va viure fins vers el [[1190]]. Els Lusignan van intentar fer valdre els seus drets pel matrimoni de l'hereva Joana ([[1259]]) amb Jofré de Lusignan senyor de Jarnac, de Chateneuf i de Château-Larcher (que per fer-ho més complicat era també fill d'un Hug l'Ós, en aquest cas Hug X, [[comtat de La Marca|comte de la Marca]] o La Marche) vidu d'un primer matrimoni amb Aumoda (Almodis) de Sainte Hermine. Jofré va morir el [[4 de març]] del [[1275]], i l'únic fill que va tenir amb Joana, Jofre, va morir jove; llavors Joana es va casar ([[1275]]) amb Joan II el Valerós senyor d'[[Harcourt]], fill de Joan I d'Harcourt [[vescomtat de Saint Sauveur|vescomte de Saint Sauveur]], que finalment el [[1290]] va ser reconegut com a vescomte a la mort del seu sogre. Fou també mariscal i almirall de França. Joana va morir el [[1315]]; el seu marit havia mort el [[21 de desembre]] de [[1302]].
Joan III el Tort el fill del matrimoni va començar a governar després del [[1302]] (quen va rebre els dominis dels Harcouurt: vescomtat de Saint Sauveur, Elbeuf, La Saussaye, l'Islebonne, Chauvigny, Harcourt, etc.) i va heretar el vescomtat el [[1315]]. Es va casar amb Alix de Brabant filla de Jofré de Brabant-Aerschot, que li va aportar les senyories de Vierzon i Mézières al Berry que havia heretat de la mare. Joan va morir amb menys de 50 anys el [[9 de novembre]] de [[1326]] deixant set fills dels quals el successor fou Joan IV, mort el [[26 d'agost]] de [[1346]] a la [[batalla de Crécy]], casat amb Isabel de Parthenay, senyora de Semblancay, de Vibraye, de Montfort le Rotrou, Nogent le Rotrou, Aspremont i Bonnetable, filla de Guillem VI l'Arquebisbe, senyor de Parthenay i van tenir tres fills dels quals el primer successor fou Joan V executat el [[5 d'abril]] del [[1356]] a [[Rouen]] acusat de participar en un complot pel rei [[Joan II el Bo]] (el llavors hereu i després rei [[Carles V de França]] va restablir
*Joan VI el comtat d'Aumâle i la senyoria de Semblancay.
| |||