Tugíbides: diferència entre les revisions

El va succeir el [[1029]] el seu fill Al-Múndhir II (1029-1037) que va portar el ''làqab'' de Muïzz-ad-Daula, i va reconèixer primer al califa [[Hixam III]], que fou expulsat de Còrdova (1031) i es va refugiar a [[Lleida]] ([[Larida]]) on va morir sis anys després (1037). En la primera coneguda després d'això (del 1038/1039) torna a aparèixer el desconegut Abd-Al·lah, però el nom d'Al-Múndhir II ja apareix amb el ''làqab'' d'Al-Mansur. El [[1039]] fou assassinat per un altre tugibita, Abd-Al·lah ibn al-Hàkam que va al·legar com excusa el fet que Mundhir II no havia volgut reconèixer al fals califa omeia [[Hixam II]] proclamat a [[Sevilla]] pels [[abbadites]] (1035) del qual alguns reis de les taifes havien acceptat la nominal sobirania. Abd-Al·lah ibn al-Hàkam pertanyia a la branca dels governadors de Saragossa del segle X (Muhàmmad al-Ankar i la seva descendència) i això sembla que posava al descobert la lluita entre dos branques familiars; el ''Bayan'' informa a més que a al-Múndhir se li tirava en cara ser fill d'una dona berber del llinatge dels [[Banu Dhi l-Nun]] de [[Taifa de Toledo|Toledo]].

 

 

Dels tugíbides a la [[vall de l'Ebre]] no se'n torna a parlar. Es creu que els membres de la família es van refugiar amb els seus parents d'Almeria on, segons el ''Bayan'', a la mort de l'emir [[Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih]] el 1052 fou substituït pel seu fill [[Muhàmmad ibn Man al-Mútassim]] sota influència dels "seus cosins tugíbides". Una família notable d'àrabs que en certa manera ocupava el paper predominant dels tugibides, els Banu Abi Dirham, van conservar el càrrec de cadi durant tot el segle XI a [[Osca]].