Nizar ibn al-Mustànsir: diferència entre les revisions

m
Corregit: - en el orde de + en l'ordre de
m (Corregit: lah]]. El influent visir > lah]]. L'influent visir)
m (Corregit: - en el orde de + en l'ordre de)
'''Nizar ibn al-Mustànsir''' ([[26 de setembre]] de [[1045]]- finals de [[1095]] o inicis de [[1096]]) fou un [[príncep]] [[fatimita]], pretendent al tron [[califa]]l, considerat [[imam]] legítim pels [[nizarisme|nizarites]].
 
Era fill del califa [[Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah]] (1035-1094) a la mort del qual fou suplantat pel seu germà [[Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah]]. L'influent visir [[Badr al-Djamali|Badr al-Jamalí]] i el seu fill [[Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí|al-Afdal]], foren determinants en el canvi en el ordel'ordre de successió a favor del fill més jove. El califa va consentir el matrimoni del seu fill petit amb la filla de Badr, Sitt al-Mulk, i una versió diu que al moment del matrimoni Abu-l-Qàssim Àhmad fou declarat hereu, i una altra que el califa va revelar que havia decidit designar hereu al seu fill petit a una germana, que no va guardar el secret. A la mort del califa, al-Afdal, que tenia un important càrrec religiós, va assegurar la successió a al-Mustalí.
 
Nizar va fugir a [[Alexandria]] i es va proclamar califa iniciant la revolta a l'inici del 1095 amb el suport del governador Nasr al-Dawla Aftakin i del poble; va aconseguir algunes victòries i va arribar a la rodalia del [[Caire]], però va fracassar al no obtenir el suport de l'exèrcit. Al-Afdal va iniciar el contraatac i va assetjar Alexandria fins que Nizar es va rendir a finals del 1095 sent portat al Caire on fou emmurat per orde del seu germà. En general els ismaïlites d'arreu van reconèixer al nou califa excepte els de [[Pèrsia]] amb centre a [[Alamut]]. Aquesta divisió entre nizàrides i mustalites o mustàlides s'ha transformat avui dia en khojas i bohores.
1.161.699

modificacions