Viquipèdia

Història de la botànica: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: - amb el ovari súper i una altra amb el [[ovari + amb l'ovari súper i una altra amb l'[[ovari
m Corregit: - 1774 el oxigen, + 1774 l'oxigen,
Línia 167:
[[Fitxer:Hales Stephen trough.jpg|thumb|pàgina 262 de ''Vegetable staticks'' de [[Stephen Halis]].]]
[[Stephen Halis]] (1677-1761) va ser el primer a descriure científicament el fenomen de la [[transpiració vegetal]] en la seva obra ''[[Vegetable staticks]]'' de 1727.<ref>Johnsson, A. 2007. Oscillations in Plant Transpiration. In.: S. Mancuso and S. Shabala (Eds.) Rhythms in Plants: Phenomenology, Mechanisms, and Adaptive Significance. Springer-Verlag Berlin Heidelberg</ref>
A la fi del {{segle|XVIII}} la [[Química]] havia avançat prou perquè [[Joseph Priestley]] (1733-1804), químic i ministre, descobrís en 1774 el l'[[oxigen]], esdeveniment que va fer possible que cinc anys més tard, [[Jan Ingenhousz]] (1730-1790), un metge de la cort de l'emperadriu austríaca, descobrís un dels processos fisiològics més importants en els vegetals: la [[fotosíntesi]]. Prietsley va descobrir que quan s'aïllava un volum d'aire dins d'una gerra invertida i es prenia una vela dins d'ella, la vela s'apagava en molt poc temps. Va descobrir també que un ratolí col·locat sota les mateixes condicions, també "danyava" a l'aire i va demostrar que l'aire que havia estat "danyat" per la flama de la vela o pel ratolí, podia ser recuperat per una planta (''[[Experiments and Observations on Different Kinds of Air]]'', -Experiments i observacions sobre diferents classes d'aire-, 1774-86). Ingenhousz va repetir els experiments de Priestley i va descobrir que era la llum del [[Sol]] el que permetia a la planta recuperar l'aire viciat (''[[Experiments upon Vegetables]]'', -Experiments sobre vegetals-, 1779). En 1796, [[Jean Senebier]], un botànic i naturalista suís, va demostrar que les plantes consumeixen [[diòxid de carboni]] i alliberen oxigen sota la influència de la llum en la seva obra ''[[Mémoires physico-chimiques sud l'influence de la lumière solaire pour modifier els êtres donis trois règnes de la nature]]'' (-Memòries físic-químiques sobre la influència de la llum solar per modificar els estats dels tres regnes de la naturalesa-). A aquest descobriment cal afegir els de [[Nicolas-Théodore de Saussure]] (1767-1845) sobre l'intercanvi de gasos i la nutrició mineral en els vegetals, publicats en ''[[Recherches chimiques sud la végétation]]'' (-Investigacions químiques sobre la vegetació-, 1804), que poden ser considerats com l'inici de la [[Fisiologia vegetal]]. En aquesta obra Saussure va demostrar que l'increment en la massa de les plantes durant el seu creixement no es deu solament a l'absorció d'aigua sinó també a la incorporació de diòxid de carboni. Així, la reacció bàsica per la qual la fotosíntesi s'utilitza per produir carbohidrats a partir del diòxid de carboni (i l'aigua, com es pensava i després es matisaria) va quedar per primera vegada delineada.<ref name="LIN">{{ref-web|url=http://www.unex.es/polen/lhb/taxonomia/histo5.htm|títol= Historia de la Botànica. El període Linneano|consulta=18 de juliol de 2009|autor= Tormo Molina, R.|obra= Lliçons hipertextuals de Botànica|editor=Universitat d'Extremadura|llengua= espanyol}}</ref><ref>{{ref-llibre| autor = Asimov, Isaac |títol= Photosynthesis |llengua= | editorial = Basic Books, Inc. |ubicaciónn = New York, London |any= 1968 | isbn = 0-465-05703-9 | url = |consulta= }}
</ref><ref>{{ref-llibre| autor = Bidlack JE; Stern KR, Jansky S |enllaçautor= | editor = | altres = |títol= Introductory plant biology | edició = |llengua= | editorial = McGraw-Hill |lloc= New York |any= 2003 |any original= |pàginas = | cita = | isbn = 0-07-290941-2 | url = |consulta= }}
</ref> Des d'intervinguts del {{segle|XVII}} subsistia la creença que l'aigua per si sola mantenia el creixement de les plantes. Gràcies al treball de [[Lavoisier]] i altres científics, tal opinió va ser substituïda per la que eren dues els elements que nodreixen a les plantes: l'aigua i l'aire. Dos nous mètodes van permetre superar aquesta creença: la incineració de la matèria i l'anàlisi química quantitativa que, en aplicar-se a les plantes, revelen la presència en els teixits d'elements minerals impossibles d'explicar suposant la seva procedència del complex aigualeix-aire. Saussure va confirmar d'aquesta manera que les plantes descomponen l'aigua i s'apropien dels seus elements, que utilitzen el gas carbònic de l'aire, que els components minerals del sòl juguen un paper fonamental en la nutrició i que la seva penetració en la planta es realitza com una solució en aigua. A més va estudiar els factors que poden influir en aquesta penetració. Amb l'obra de Saussure, la nutrició vegetal va quedar molt esclarida ja que, a partir d'ella, es va demostrar que les plantes verdes elaboren les substàncies que els són necessàries a costa de l'aigua, de l'atmosfera i dels minerals que es troben en el sòl i que absorbeixen per les arrels.<ref>Brook, A. 1965. ''The Living Plant. An Introduction to Botany'', 2 ed. Edimburg.</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Història_de_la_botànica»