Andreu Claret i Casadessús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Resistència francesa |
||
Línia 1:
'''Andreu Claret i Casadessús''' ([[Súria]], [[Bages]], [[1908]] - [[Barcelona]], [[2005]]) fou un polític català, pare del periodista [[Andreu Claret i Serra]] i dels músics [[Lluís Claret i Serra]] i [[Gerard Claret i Serra]].
El 1931 va participar en la fundació d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]]. Malgrat que va rebutjar l’oferta del president [[Lluís Companys]] per formar part de l’administració de la [[Generalitat de Catalunya]], va acceptar, en canvi, l’encàrrec del president de restaurar l’ordre republicà a [[la Fatarella]] després de les col·lectivitzacions de la [[FAI]]. Com a responsable dels hospitals de la [[Segona República Espanyola]], va ajudar molts republicans a sortir del país. Ja a França, sota l’ocupació alemanya, va col·laborar amb la [[Resistència francesa|resistència]] i va ajudar i acollir exiliats republicans, entre altres [[Pau Casals]] i [[Pompeu Fabra]]. Detingut per la [[Gestapo]], va aconseguir escapar de l’hospital on l’havien traslladat.
Acabada la guerra es va convertir en la persona de confiança de Pau Casals i va crear l’Associació Pau Casals d’ajuda als exiliats. El 1949 es va instal·lar a [[Andorra]]. Al llarg de tot aquest temps va treballar en oficis molt diversos (ebenista, gerent de circ, explotador forestal, decorador), però finalment va poder encarrilar la seva energia cap al camp per al qual des de petit mostrava un interès extraordinari: les carreteres i les comunicacions. Va aconseguir canviar la vida d'Andorra obrint el [[port d'Envalira]] —el més alt d’Europa i l’única comunicació d’Andorra amb França—, que fins aleshores romania tancat tot l’hivern a causa de la neu. El seu prestigi com a especialista en comunicacions d’alta muntanya va anar creixent cada vegada més. Fou també un del màxims impulsors del [[túnel del Cadí]].
| |||