Raimon Obiols i Germà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 156:
 
==Trajectòria durant el franquisme==
Inicia estudis de Geologia a la Universitat de Barcelona on va començar a militar eal [[Moviment Socialista de Catalunya]] (MSC) l'any 1957, esdevenint el líder en l'àmbit universitari. Va participar en el [[moviment Febrer 62]], una plataforma unitària a la universitat que aplegava l'MSC i el [[Front Obrer de Catalunya]]. Un cop llicenciat, va exercir com a professor a la Facultat de Geològiques fins a la seva expulsió en represàlia per haver participat el I966 a la [[Caputxinada]], l'assemblea de constitució del [[Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona]]. (No poder tornar a la docència fins al 1974, ara a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Autònoma de Barcelona).

En plena crisi de l'MSC,<ref>Article de David Ballester Muñoz "Obiols i Germà, Josep Maria" al llibre "Diccionari.Catalunya sota el franquisme" ed. Eumo, VIc 2006</ref> va assistir al congrés de [[Tolosa de Llenguadoc]] de l'any 1966. Feu costat al sector marxista encapçalat per [[Joan Reventós i Carner]] i als militants de la [[Unió General de Treballadors]]-Moviment Socialista de Catalunya que s'havien integrat a [[Comissions Obreres]], en oposició al sector socialdemòcrata de l'exili encapçalat per [[Josep Pallach]] i Carolà. El [[1967]], en el congrés tingut a [[Montserrat]] fou escollit membre del Comitè Executiu edel l'MSC. A partir de 1971 va prendre part en l'[[Assemblea de Catalunya]]. El 23 d'octubre de 1973 serà detingut en la reunió de l'assemblea permanent d'aquesta plataforma unitària a l'església de Santa Maria Mitjancera en la que es coneix com la ''caiguda dels 113<ref>[http://www.tv3.cat/actualitat/143570151/La-detencio-dels-113-a-Dies-de-transicio Programa "La detenció dels 113" a TV3]</ref>''que serà un esdeveniment clau per la repercussió i la mobilització pública ciutadana. Passà tres mesos a al presó. El 1974 serà un dels impulsors de la creació de [[Convergència Socialista de Catalunya]], i del [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés]]. Va participar en la fundació del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]], el [[1978]], i n'ha estat un dels seus principals líders.
 
==L'etapa democràtica==