Arqueologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -l'erudicció +l'erudició |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 1:
{{millorar|data=abril de 2013|Caldria ampliar amb bibliografia adequada i notes a peu de pàgina els apartats "Mètodes de treball de l'arqueologia", "Interdisciplinarietat en l'arqueologia" i "Mètodes de datació"}}
[[Fitxer:Stonehenge back wide.jpg|thumb|350px|right|L'[[Stonehenge]], un monument d'[[Anglaterra]] considerat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]]]]
La paraula '''arqueologia''' procedeix del [[Grec modern|grec]] ''archaios''
És una disciplina científica que es dedica a l'estudi de les diverses [[societat|societats humanes]] que han viscut al llarg dels segles gràcies a la recuperació i anàlisi de la cultura material que van produir.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 61; entrada: "arqueologia"</ref> Comparteix aquest mateix objectiu científic amb la [[història]] quan estudia aquelles societats que coneixien (o coneixen) l'[[escriptura]]. En canvi només l'arqueologia pot estudiar aquelles societats que no van deixar-nos cap llegat escrit perquè no coneixien aquesta pràctica, és a dir aquelles societats que van viure en l'etapa que convencionalment categoritzem de [[Prehistòria|prehistòrica]]. Té uns mètodes de treball propis determinats (sobretot el de l'[[Excavació arqueològica|excavació]]) amb els quals pretén [[Reconstrucció històrica|reconstruir el passat]].<ref name="Diccionari"/>
Línia 27:
És aquella que vol aprofundir en l'anàlisi de les restes materials del passat intentant reproduir les condicions sota les quals es van produir les estructures arqueològiques.<ref name="Diccionari"/> Des dels seus inicis els [[anys seixanta]] aquesta experimentació ha treballat de dues maneres:
* Replicant les dades arqueològiques com ara objectes, vestits, edificis i altres estructures prehistòriques a partir de les mateixes [[matèries primeres]] i tècniques de manufactura compatibles amb els coneixements de l'època i la societat en qüestió que s'analitza.
* Reconstruint els mateixos processos pels quals es van generar les dades arqueològiques. Processos com cultivar un camp de conreu, la tala i crema de boscos, la confecció d'objectes paleometal·lúrgics, i fins i tot els de construcció i destrucció dels
Cal tenir clar que l'arqueologia experimental no és probatòria de res, no demostra cap hipòtesi com a verdadera, però sí que pot servir per invalidar-ne una o per proposar-ne de noves que interpretin millor la producció i el comportament de la societat estudiada.<ref name="Diccionari"/>
Línia 51:
És aquella que vol aprofundir en l'anàlisi de les restes materials del passat específicament [[medieval]].<ref name="Diccionari"/>
A Catalunya aquesta especialitat fou reimpulsada el [[1959]] pel professor [[Alberto del Castillo]] del departament d'Història Medieval de la [[Universitat de Barcelona]].<ref name="Diccionari"/> Durant els [[anys vuitanta]] l'escola que ell havia iniciat va fer diverses excavacions tant en àrees rurals com urbanes datades entre els segles [[Segle VII|VII]] i [[Segle XV|XV]] (masos, castells, ermites, esglésies, monestirs, viles fortificades, zones urbanes, tombes, molins, tallers de ceràmica...): Es feren grans avenços en la investigació del poblament dispers de les primeres [[Masia|masies]] catalanes així com del lent procés de [[Reconquesta|repoblació]] de les comarques conquerides als sarraïns.<ref name="Diccionari"/> També en aquesta època fou quan es va iniciar l'anàlisi
===Arqueologia subaquàtica===
Línia 69:
És aquella que fa excavacions de salvament en el medi [[urbà]] per tal de recuperar el material arqueològic amb rapidesa abans que s'hi construeixi a sobre.<ref name="Diccionari"/> El terme comença a utilitzar-se els [[anys seixanta]], i als Països Catalans els [[anys setanta]]. L'objecte d'estudi és una ciutat des dels seus inicis fins a l'actualitat, i a banda del mètode arqueològic també utilitza els arxius de documents escrits per tal d'orientar llurs investigacions. Les seves troballes immobles acostumen a integrar-se a l'urbanisme circumdant i a ser utilitzades com a bé cultural un cop són recuperades.<ref name="Diccionari"/>
A casa nostra tenim molts exemples d'arqueologia urbana, entre els quals destaquen les ciutats de Barcelona, Tarragona, València, Badalona, Lleida, Vic... Tot i que massa sovint les seves intervencions han de fer-se amb caràcter d'urgència (sovint promogudes pels ajuntaments o la comunitat autònoma), també s'han pogut fer grans excavacions amb el ritme pausat que els correspon, com ara la de la [[
==Història de l'arqueologia==
Línia 77:
L'origen del desenvolupament de l'arqueologia cal buscar-lo en el col·leccionisme d'antiguitats, els viatges a altres països i l'erudició diletant. L'ampli interès cultural que va generar el [[Renaixement]] per conèixer les antiguitats clàssiques va provocar la profusió de descripcions del passat grecoromà (grans [[Monument|monuments]], plaques [[Epigrafia|epigràfiques]], [[Moneda (peça de metall)|monedes]], etc.). Un exemple fou el llibre que [[Lluís Ponç d'Icard]] va publicar a Lleida el [[1572]]: ''Libro de las Grandezas y cosas memorables de la metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona''.<ref name="Diccionari"/>
Però seria el [[segle XVIII]], ja en els temps de la [[il·lustració]], que es van emprendre les primeres excavacions: [[Cavanilles]] al [[penyal d'Ifac]]; l'arquebisbe de València
Al segle XIX cuegen encara les maneres de fer del segle anterior, com exemplifica [[Joan Ramis Ramis]] quan publicava a [[Maó]] el [[1818]] ''Antigüedades célticas de la isla de Menorca'', o [[Josep Salat]] que també publicava aquell mateix any el seu ''Tratado de monedas labradas en el Principado de Catalunya''.<ref name="Diccionari"/> La motivació era tan alta que la
De mica en mica l'arqueologia va començar a ser tinguda en compte, i ja a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou explícitament tractada, si ve encara lligada a la història medieval i la història de l'art.<ref name="Diccionari"/> Però fou amb l'esclat del moviment [[Positivisme|positivista]] a tot Europa que se la va reconèixer com a disciplina científica. Va caldre, abans, fer caure moltes barreres mentals de l'Europa de la segona meitat del XIX i abandonar els prejudicis induïts per la Bíblia: És a dir reconèixer l'antiguitat dels humans, les proves de la [[geologia]] i la [[paleontologia]], el sistema de les tres edats i admetre l'[[evolucionisme]] divulgat per [[Charles Darwin|Darwin]].<ref name="Diccionari"/> A casa nostra tot això fou facilitat gràcies a un marc cultural molt propici: la [[Renaixença catalana|Renaixença]] i l'[[associacionisme]] (sobretot el de caràcter [[Excursionisme|excursionista]]).<ref name="Diccionari"/> En el cas de Catalunya l'esperit cientificista va aparèixer aviat de la mà de [[Pere Alsius]], [[Francesc Martorell i Peña]], [[Salvador Sanpere i Miquel|Sanpere i Miquel]]...<ref name="Diccionari"/> Els quals van fer diversos descobriments com ara l'[[Abric Romaní]] de Capellades, els [[Coves de Serinyà|jaciments de Serinyà]], la [[mandíbula de Banyoles]] (1887), diversos [[dòlmens]], la necròpoli [[ibèrica]] de [[Cabrera de Mar|Cabrera]] (1881), les pintures rupestres del [[Coves del Cogul|Cogul]] (1907)...<ref name="Diccionari"/>
Línia 125:
D'aquesta manera, mentre les antigues generacions d'arqueòlegs estudiaven una antiga eina de [[ceràmica]] com un element cronològic que ajudaria a datar la cultura que era objecte d'estudi, o simplement com un objecte amb un cert valor estètic, els antropòlegs veien el mateix objecte com un instrument que els serviria per comprendre el pensament, els valors i la cultura de qui ho va fabricar.
La investigació arqueològica ha estat vinculada fonamentalment a l'[[edat de pedra]] i a l'[[Edat antiga |antiguitat]]. No obstant això, durant les últimes dècades la metodologia arqueològica s'ha aplicat a etapes més recents, com l'[[edat mitjana]] o la [[revolució industrial]]
En l'actualitat, els arqueòlegs dediquen ocasionalment la seva atenció a materials actuals, investiguen residus i abocadors urbans, amb la qual cosa està naixent la denominada ''arqueologia industrial''.
| |||