Ramón María del Valle-Inclán: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - la què convé + la qual convé
Línia 37:
 
== Trajectòria com a escriptor i dramaturg ==
Alguns anys més tard, quan les ''Sonatas'' ja li havien obert un lloc preeminent entre els literats i una brillant reputació entre el públic, aparegué la seva autobiografia a ''Alma española'' el 27 de desembre de [[1903]], en la que relata la seva vida anterior a l'època que passà a Madrid, però tan plena de fantàstiques invencions que la incertesa vers les altres que podien ser certes, pujà de mida. Deia entre altres coses.
{{Cita|A bord del ''Dalila'', ho recordo amb orgull, vaig assassinar a Sir Robert Yones. Fou una venjança digna de [[Benvenuto Cellini]]. Us diré com va anar, encara què sou incapaços de comprendre la seva bellesa:; però millor serà que no us ho digui: serieu capaços d'horroritzar-vos.}}
 
Les ''Sonatas'', aparegueren per aquest ordre: ''Sonata de otoño'' ([[1900]]); ''Sonata de estío'' ([[1903]]); ''Sonata de primavera'' ([[1904]]); i ''Sonata de invierno'' ([[1905]]). Citades les primeres obres que cimentaren el seu nom, afegirem que on es revela amb tota la intensitat la força del seu temperament és a ''Águila de blasón'' ([[1907]]) i ''Romance de lobos'' ([[1908]]), de la que el protagonista és el seu ascendent ''Juan Manuel de Montenegro''; ''Flor de santidad'' ([[1904]]), història mil·lenària d'una ingènua pastora que viu en un món sobrenatural; la ''Pipa de kif'', poesies; ''La marquesa Rosalinda'',-farsa sentimental i grotesca-, segons la qualifica el seu autor ([[1913]]), estrenada amb gran èxit per [[María Guerrero]]; ''La guerra carlista'' amb els seus tres volums ''Los cruzados de la causa'' ([[1908]]), ''El resplandor de la hoguera'' ([[1909]]) i ''Gerifaltes de antaño'' ([[1909]]), per escriure la qual passà llargues temporades a Navarra, etc. El [[1928]] es publicà el volum IV de llurs obres completes amb el títol de ''Retablo de la avaricia, la lujuria i la muerte'', en la qual estan reunides cinc de les seves obres teatrals: ''Ligazón; La rosa de papel; El embrujado; La cabeza del Bautista'' i ''Sacrilegio'', de les que la tercera correspon a una època ([[1913]]) molt anterior a la de la resta.