Alta Velocitat Espanyola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
vegeu3
Línia 41:
La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.<ref>{{ref-notícia|cognom=M. Ontoso|nom=Luis|títol=Ave, la estación de salida de la marca España|publicació=ABC|url=http://www.abc.es/economia/20130320/abci-estacion-salida-201303192215.html|consulta=3 octubre 2013|data=20 març 2013}}</ref> Les primeres locomotores de la [[LAV Madrid-Sevilla|línia Madrid-Sevilla]] estan inspirades en el [[TGV]] francès (''Train à Grande Vitesse'', tren de gran velocitat), pioner a [[Europa]] en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad [[Renfe Operadora]]. La companyia, única operadora amb llicència d'[[ADIF]] a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.
 
==Crítiques ==
==<ref>{{ref-publicació|cognom=Torrent|nom=Quim|títol=AVE: la ruina del Estado|publicació=Navarralde|url=http://www.nabarralde.com/es/munduan/4944-ave-la-ruina-del-estado|consulta=9 agost 2015}}</ref> Crítiques ==
Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de [[Barcelona]]-[[Madrid]] aporta diners a l'estat, i ha fet que [[Estats Units]] i [[França]] desestimessin el projecte per als seus propis països.<ref>[http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/279209--ave-la-ruina-de-lestat-.html «AVE: la ruïna de l'Estat»] ''[[Avui]]'', consultat el 28 de juny de 2011</ref><ref>{{ref-publicació|títol=La ruïna de l'AVE|publicació=Ara.acat [Economia]|data=3 de juliol de 2011 |url= http://www.ara.cat/economia/ave-tgv_0_509949567.html|consulta=9 agost 2015}}</ref><ref>http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110630/54178833653/ave-ruinos.html </ref><ref> http://www.larazon.es/noticia/9864-renfe-suprime-el-servicio-ave-toledo-albacete-cuenca-por-falta-de-usuarios </ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Mestre |nom=J.|títol=Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo |publicació= Levante-emv. El mercantil valencialo|data=24 de gener de 2011|url=http://www.levante-emv.com/portada-castello/2011/01/24/ferrmed-califica-ruina-ave-radial-madrid-reclama-eje-mediterraneo/776557.html|consulta=9 agost 2015}}</ref> També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».<ref>{{ref-notícia|cognom=Ruiz del Árbol|nom=Antonio|títol=Por qué el AVE es un tren para ricos|publicació=Eldiario.es|url=http://www.eldiario.es/economia/AVE-tren-ricos_0_82941811.html|consulta=3 octubre 2013|data=24 desembre 2012}}</ref> Un dels crítics més significats ha estat [[Joan Amorós i Pla]], Secretari General de [[FERRMED]], un grup de pressió europeu liderat des de [[Catalunya]] i que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud i amb el nord d’[[Europa]].<ref>{{ref-publicació|títol=Entrevista a Joan Amorós i Pla|publicació=Revista Relleu|data=Gener-Març de 2010|exemplar=103|url=http://www.relleu.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=459%3Aentrevista-a-joan-amor%C3%B3s-i-pla&tmpl=component&print=1&Itemid=9|consulta=9 agost 2015}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Torrent|nom=Quim|títol=AVE: la ruina del Estado|publicació=Navarralde|url=http://www.nabarralde.com/es/munduan/4944-ave-la-ruina-del-estado|consulta=9 agost 2015}}</ref>
 
== Vegeu també ==